Diferència entre les revisions de "Manuel (Valéncia)"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Manuel}} | {{commonscat|Manuel}} | ||
Última revisió del 18:39 9 jul 2024
Manuel és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.
Llimita en Énova, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca); i en Xàtiva (en la Costera).
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de calcaries terciàries, que s'obri cap al pla quaternari que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba als 109 m.
El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la llínea férrea.
Història[editar | editar còdic]
Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.
En l'any 1609 estigueren deshabitades les 31 cases de moriscs que n'hi havien. En l'any 1611 s'otorga la carta pobla i en 1663 torna a haver 40 cases habitades. Cavanilles nos conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de l'any 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que n'hi havia en el seu terme.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Carlos Terraillón Benito | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Francisco Sanz Ferris | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Francisco Sanz Ferris | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Ernest Pallás Garrido | UPV |
| 1995 - 1999 | José Cambra Bueno | GIP |
| 1999 - 2003 | Ramiro Monroig Zamorano
Salvador Alberola Soler |
PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Cambra Bueno | GIP |
| 2007 - 2011 | José Cambra Bueno | GIP |
| 2011 - 2015 | José Cambra Bueno | GIP |
| 2015 - 2019 | Josep Antoni Pastor | Compromís |
| 2019 - 2023 | Purificación Atienza Boronat | Compromís |
| 2023 | César Ramón Carbonell Pedrós | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 2.496 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 2.486 | 2.436 | 2.472 | 2.411 | 2.425 | 2.426 | 2.436 | 2.497 | 2.533 | 2.570 | 2.439 | 2.496 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia de Santa Anna. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el sigle XVIII i restaurada despuix de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Les Salines, declarat Parage Natural Municipal.
Fills ilustres[editar | editar còdic]
- Godofredo Garrigues Perucho (Manuel, 1905 - 1990) fon un compositor, director de banda i professor de música.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Manuel
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Manuel
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manuel (Valéncia).
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |