Diferència entre les revisions de "Antonio Mingote"
(Etiqueta: Desfer) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | |||
Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]]. | Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]]. | ||
| − | Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón. | + | Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], a on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón. |
Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''. | Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''. | ||
| Llínea 22: | Llínea 21: | ||
En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | ||
| − | El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als | + | El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatrés anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el [[4 d'abril]], en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada. |
== Premi Mingote == | == Premi Mingote == | ||
| Llínea 55: | Llínea 54: | ||
Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de l'any [[2004]]. | Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola ''Porta del temps'', produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els [[Premis Goya]] de l'any [[2004]]. | ||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Un pessimiste és un optimiste ben informat.|Antonio Mingote}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:46 2 nov 2024
| Ángel Antonio Mingote Barrachina | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dibuixant gràfic i humoriste | ||
| Naiximent: | 17 de giner de 1919 | ||
| Lloc de naiximent: | Sitges, Barcelona, Espanya | ||
| Defunció: | 3 d'abril de 2012 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ángel Antonio Mingote Barrachina (Sitges, Barcelona, 17 de giner de 1919 - † Madrit, 3 d'abril de 2012), conegut popularment com a Mingote, fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer Marqués de Daroca.
Biografia[editar | editar còdic]
Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente (1891-1961), músic i natural de Daroca, Saragossa, i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, Tarragona, filla del pedagoc i periodiste carliste Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any 2006. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera autodidacta. La seua infància la va passar entre Daroca, Calatayut i Terol. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor Ángel Novella.
Als dèsset anys d'edat, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en Guadalajara, a on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia La Cabra. Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Saragossa pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.
Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista La Codorniz en l'any 1946 de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En 1948 va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (Las palmeras de cartón), i el 19 de juny de 1953 va començar una colaboració en el diari ABC, que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en 1955, li varen encomanar la direcció de la revista humorística Don José —pertanyent al diari España de Tánger—, en la qual varen escomençar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com Moncayo, Reconquista o Revista Española de Defensa.
En l'any 1974 escrigué per al teatre L'orso i el madrileny (El oso y el madrileño), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, 1975, escrigué el guió de la série d'èxit de televisió Este senyor de negre (Este señor de negro), dirigida per Antonio Mercero i interpretada per José Luis López Vázquez. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes Fadrina i mare en la vida (Soltera y madre en la vida), Cama creixent (Pierna creciente), Falda minvant (Falda menguante), Fins que el matrimoni nos separe (Hasta que el matrimonio nos separe), o la seua sàtira política Vota a Gundisalvo. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, Adelita en la seua andana (Adelita en su desván). Ademés, entre els anys 1993 i 1995 va participar en el programa de televisió Este país necessita un repàs, de Telecinco, que dirigia José Luis Coll.
El 3 d'abril de 2012 va fallir en la ciutat de Madrit als norantatrés anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el 4 d'abril, en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.
Premi Mingote[editar | editar còdic]
En l'any 1967, Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, Home sol (Hombre solo), va aparéixer en l'any 1970. Uns anys despuix va publicar Home atònit (Hombre atónito) on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà.
Reconeiximents i premis[editar | editar còdic]
En l'any 1987 fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en 1988, va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El 24 de maig de 1996 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor Camilo José Cela i el poeta Rafael Alberti. El 15 de decembre de 2005 fon nomenat doctor honoris causa per l'Universitat d'Alcalà d'Henares i el 26 de giner de l'any 2007 per l'Universitat Rei Joan Carles. El 2 de decembre de 2011 li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei Joan Carles I. Mingote ha gojat de prestigi internacional8 i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en The New York Times, The Times Wednesday i The Daily Telegraph.
Ademés, Antonio Mingote ha rebut numerosos premis i guardons en tota sa vida d'humoriste gràfic. El primer premi fon en l'any 1961 en la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Obra[editar | editar còdic]
- El conde Sisebuto
- Historia de la gente
- Historia de Madrid
- Historia del traje
- Hombre solo
- Hombre atónito
- Historia del mus
- Las palmeras de cartón
- Patriotas adosados, Ediciones B, Barcelona, 2001. ISBN: 8466605274
- Mi primer Quijote, Planeta, Barcelona, 2005. ISBN: 9788408059189
- Pequeño planeta, Pepitas de Calabaza, Logroño, 2013. Pròlec de Rafael Azcona i nota biogràfica d'Antonio Astorga ISBN: 978-84-15-86200-0
- Mingote reservado, Edaf, Madrid, 2014. ISBN: 9788441434295
- Mingote, Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663
- El arte de Mingote, Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165
Cine[editar | editar còdic]
Antonio Mingote fon el director artístic de la película d'animació espanyola Porta del temps, produïda per l'Escola d'Arts Audiovisuals i Animatoons i dirigida per Pedro I. Prim. Fon nominada com a millor película d'animació en els Premis Goya de l'any 2004.