Diferència entre les revisions de "Eduart Genovés i Olmos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Mestre en Gai Saber' a 'Mestre en Gai Saber')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Burjassot]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Burjassot]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Eduart Genovés i Olmos''' ([[Xàbia]], 16 de maig de [[1882]] - † [[Burjassot]], [[12 de febrer]] de [[1922]]). Fon un religiós, bibliògraf i escritor [[Valencians|valencià]], soci de mèrit de Lo Rat Penat. És, junt en Francesc Martínez Miret i Gonçal Vinyes —igualment religiós—, un dels nomenats «poetes de l'esperança».
+
'''Eduart Genovés i Olmos''' ([[Xàbia]], 16 de maig de [[1882]] - † [[Burjassot]], [[12 de febrer]] de [[1922]]). Fon un religiós, bibliògraf i escritor [[Valencians|valencià]], soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]]. És, junt en Francesc Martínez Miret i Gonçal Vinyes —igualment religiós—, un dels nomenats «poetes de l'esperança».
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 18: Llínea 18:
 
Eduard Genovés va nàixer en Xàbia ([[la Marina Alta]]) el 16 de maig de 1882, fill de Josep Salvador Genovés i Burgues i de Maria Assunció Olmos i Moreno, els dos naturals de Valéncia. Va fer la carrera eclesiàstica: ingressà com a becari al Colegi del Corpus Christi de Valéncia en l'any [[1904]], cursà el bachillerat de Ciències i es va doctorar en Teologia. Fon ordenat sacerdot i ocupà diversos càrrecs en la diòcesi.
 
Eduard Genovés va nàixer en Xàbia ([[la Marina Alta]]) el 16 de maig de 1882, fill de Josep Salvador Genovés i Burgues i de Maria Assunció Olmos i Moreno, els dos naturals de Valéncia. Va fer la carrera eclesiàstica: ingressà com a becari al Colegi del Corpus Christi de Valéncia en l'any [[1904]], cursà el bachillerat de Ciències i es va doctorar en Teologia. Fon ordenat sacerdot i ocupà diversos càrrecs en la diòcesi.
  
Va colaborar com a escritor en revistes i publicacions com L'Altar del Mercat (a on s'inicià com a poeta), Valéncia, Anunciador Valencia o Vixca Valéncia, i posteriorment ho feu en atres com [[Lo Rat Penat]], [[Las Provincias]] o [[Diario de Valencia]]. Com a poeta va cultivar els temes religiosos. En l'any [[1913]] va obtindre el primer premi en els Jocs Florals de la Joventut Catòlica; l'any següent, la viola d'or en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia|Jocs Florals de Lo Rat Penat]], i en  [[1915]] fon nomenat Mestre en Gai Saber. Conseguí tres premis més en els Jocs Florals de [[1919]], [[1920]] i [[1921]]. També fon home interessat en l'història del [[Regne de Valéncia]]; l'obra Sobre l'expulsió dels moriscos de la Vall de Guadalest li valgué el títul de soci de mèrit de Lo Rat Penat.
+
Va colaborar com a escritor en revistes i publicacions com L'Altar del Mercat (a on s'inicià com a poeta), Valéncia, Anunciador Valencia o Vixca Valéncia, i posteriorment ho feu en atres com [[Lo Rat Penat]], [[Las Provincias]] o [[Diario de Valencia]]. Com a poeta va cultivar els temes religiosos. En l'any [[1913]] va obtindre el primer premi en els Jocs Florals de la Joventut Catòlica; l'any següent, la viola d'or en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia|Jocs Florals de Lo Rat Penat]], i en  [[1915]] fon nomenat [[Mestre en Gai Saber]]. Conseguí tres premis més en els Jocs Florals de [[1919]], [[1920]] i [[1921]]. També fon home interessat en l'història del [[Regne de Valéncia]]; l'obra Sobre l'expulsió dels moriscos de la Vall de Guadalest li valgué el títul de soci de mèrit de Lo Rat Penat.
  
 
Genovés va morir en Burjassot el 12 de febrer de 1922, als trenta-nou anys. Les seues despulles varen ser inhumades en el Cementeri General de Valéncia.
 
Genovés va morir en Burjassot el 12 de febrer de 1922, als trenta-nou anys. Les seues despulles varen ser inhumades en el Cementeri General de Valéncia.
 
 
 
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 41: Llínea 38:
  
 
Eduart Genovés és també l'autor del ''Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de 1474 fins 1700'' ([[1911]]-[[1914]]) en quatre volums.
 
Eduart Genovés és també l'autor del ''Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de 1474 fins 1700'' ([[1911]]-[[1914]]) en quatre volums.
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/diccionario-biografico-de-personajes-alicantinos-fichero-provincial-tomo-5-g-847950/ Pastor Navarro, José. Diccionario biográfico de personajes alicantinos (Fichero provincial) (PDF). Tom 5 (G). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 122]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Blay i Messeguer, Francesc Xavier; Segura i Martí, Josep Maria (coords.). Guia bibliogràfica de l'Alcoyà-Comtat. Alcoy: Ajuntament d'Alcoy, 1994, p. 171. ISBN 84-89136-00-9
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Gente de Xàbia}}
  
 
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=79 Ficha d'Eduart Genovés - IIFV]
 
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=79 Ficha d'Eduart Genovés - IIFV]

Última revisió del 13:05 24 set 2023

Eduart Genovés i Olmos
Eduard Genovés.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós i escritor.
Naiximent: 16 de maig de 1882
Lloc de naiximent: Xàbia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 12 de febrer de 1922
Lloc de defunció: Burjassot, Regne de Valéncia, Espanya

Eduart Genovés i Olmos (Xàbia, 16 de maig de 1882 - † Burjassot, 12 de febrer de 1922). Fon un religiós, bibliògraf i escritor valencià, soci de mèrit de Lo Rat Penat. És, junt en Francesc Martínez Miret i Gonçal Vinyes —igualment religiós—, un dels nomenats «poetes de l'esperança».

Biografia[editar | editar còdic]

Eduart Genovés fon eclesiàstic i Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valéncia. Colaborà en diverses publicacions valencianes i conreà també la poesia.

Eduard Genovés va nàixer en Xàbia (la Marina Alta) el 16 de maig de 1882, fill de Josep Salvador Genovés i Burgues i de Maria Assunció Olmos i Moreno, els dos naturals de Valéncia. Va fer la carrera eclesiàstica: ingressà com a becari al Colegi del Corpus Christi de Valéncia en l'any 1904, cursà el bachillerat de Ciències i es va doctorar en Teologia. Fon ordenat sacerdot i ocupà diversos càrrecs en la diòcesi.

Va colaborar com a escritor en revistes i publicacions com L'Altar del Mercat (a on s'inicià com a poeta), Valéncia, Anunciador Valencia o Vixca Valéncia, i posteriorment ho feu en atres com Lo Rat Penat, Las Provincias o Diario de Valencia. Com a poeta va cultivar els temes religiosos. En l'any 1913 va obtindre el primer premi en els Jocs Florals de la Joventut Catòlica; l'any següent, la viola d'or en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, i en 1915 fon nomenat Mestre en Gai Saber. Conseguí tres premis més en els Jocs Florals de 1919, 1920 i 1921. També fon home interessat en l'història del Regne de Valéncia; l'obra Sobre l'expulsió dels moriscos de la Vall de Guadalest li valgué el títul de soci de mèrit de Lo Rat Penat.

Genovés va morir en Burjassot el 12 de febrer de 1922, als trenta-nou anys. Les seues despulles varen ser inhumades en el Cementeri General de Valéncia.

Obres[editar | editar còdic]

Portada del llibre

Escrigué numeroses obres en llengua valenciana.

  • L'Altar del Mercat.
  • Lo Rat Penat.
  • Valéncia.
  • Anunciador Valencià.
  • Vixca Valéncia.
  • Embajada de Moros y Cristianos, en castellà.
  • Comandant per capità.
  • Memoria sobre les relacions entre les Germanies de Valéncia i Mallorca, de l'any 1905.
  • Bibliografía Valenciana. Addenda y Taules.

Eduart Genovés és també l'autor del Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de 1474 fins 1700 (1911-1914) en quatre volums.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Blay i Messeguer, Francesc Xavier; Segura i Martí, Josep Maria (coords.). Guia bibliogràfica de l'Alcoyà-Comtat. Alcoy: Ajuntament d'Alcoy, 1994, p. 171. ISBN 84-89136-00-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons