Diferència entre les revisions de "Euskal Herria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Euskal Herria Dicho territorio se encuentra repartido en diferentes organizaciones políticas-administrativas: Álav...».)
 
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|Euskal Herria]]
+
[[Archiu:Localizacion-euskal-herria.jpg|thumb|right|300px|Localisació d'Euskal Herria]]
Dicho territorio se encuentra repartido en diferentes organizaciones políticas-administrativas: Álava (en euskera, Araba), Vizcaya (Bizkaia), Guipúzcoa (Gipuzkoa), que conforman la autonomía del País Vasco, y Navarra (Nafarroa), en España; y Baja Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) y Sola (Zuberoa), en Francia.
+
'''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".
  
Sectores del nacionalismo vasco y parte del vasquismo derivan sus proyectos políticos de este concepto, desbordando el ámbito cultural, siendo estos proyectos altamente controvertidos.[5] [6] Otros autores, limitándose únicamente a su concepción antropológica o cultural, utilizan como equivalente las formas castellanas y más antiguas de «Vasconia» o «País Vasco».[4]
+
El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en l'any [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en l'any [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
  
Como Basque Country (Spain and France), es citada por la guía de viajes Lonely Planet en tanto que uno de los diez destinos turísticos favoritos para 2009, dentro de su blue list.[7
+
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
  
'''Euskal Herria''' (que vol dir ''país del eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural europea, situat a abdós costats dels Pirineus i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió".
+
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
  
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del segle XVI, fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de 1564-1567 escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la Bíblia del labortà Joanes Leizarraga publicada en 1571 com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del segle XIX, si be en idiomes com el castellà, valencià entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
+
Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages [[Lonel i Planet]] en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.
  
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: Àlava (en eusquera, Araba), Vizcaya (Bizkaia), Guipúzcoa (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en Espanya; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
+
== Enllaços externs ==
 
+
{{commons|Basque Country}}
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
 
 
 
Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels deu destins turístics favorits per a 2009, dins de el seu ''blue list''.
 
  
 +
[[Categoria:Euskal Herria]]
 
[[Categoria:Nacionalisme vasc]]
 
[[Categoria:Nacionalisme vasc]]
 +
[[Categoria:Regions llingüístiques]]

Última revisió del 17:49 20 set 2023

Localisació d'Euskal Herria

Euskal Herria (que vol dir país de l'eusquera en valencià) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural europea, situat a abdós costats dels Pirineus i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".

El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del sigle XVI, fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en l'any 1968. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de 1564-1567 escrit com a Eusquel Erria i Eusquel Erriau i en la traducció de la Bíblia del labortà Joanes Leizarraga publicada en l'any 1571 com Heuscal Herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del sigle XIX, si be en idiomes com el castellà, valencià entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma Vascònia.

Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: Àlava (en eusquera, Araba), Viscaya (Bizkaia), Guipúscoa (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del País Vasc, i Navarra (Nafarroa), en Espanya; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en França.

Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".

Com a Basque Country (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any 2009, dins del seu blue list.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons