Diferència entre les revisions de "Porto Novo"

Última revisió del 23:17 9 set 2023

Porto Novo

Porto Novo també coneguda com Hogbonou i Adjacé, és la capital i la segona ciutat més gran de Benin, despuix de Cotonú. La ciutat és un port sobre la baïa de Porto-Novo, part del golf de Guinea. Porto Novo és la principal ciutat del país, tant política com culturalment. La ciutat és el centre d'una zona agrícola que produïx principalment oli de palma, cotó i kapok. En la década de 1990 es va trobar petròleu en la costa front a la ciutat, per lo que s'ha convertit en un important centre d'exportació d'este hidrocarbur.

Geografia[editar | editar còdic]

Topografia[editar | editar còdic]

Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader^[1]

Piragües en la llacuna de Porto Novo.

Porto Novo està situat en el sur de Benin, a 13 quilómetros de l'Oceà Atlàntic, del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué ^[2] La seua altitut és d'uns 245 metros i cobrix 52 km.

Està a 30 quilómetros de Cotonú a l'oest, la capital econòmica, i a 12 quilómetros de la frontera nigeriana a l'est. Els municipis llimítrofs són Akpro-Missérété, Avrankou i Adjarra al nort, Sèmè-Kpodji al sur, Adjarra a l'est i Aguégués a l'oest.

Clima[editar | editar còdic]

La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos seques (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos humides (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de 1200 mm a l'any. El harmattan bufa de decembre a giner un vent fret i sec.

Paràmetros climàtics promig de Porto Novo
Mes	Gin.	Feb.	Mar.	Abr.	Mai.	Jun.	Jul.	Ago.	Set.	Oct.	Nov.	Dec.	Anual
Temp. mija (°C)	{{{ene}}}	28	28	28	{{{may}}}	26	25	25	{{{sep}}}	26	27	{{{dic}}}	26
Plujes (mm)	23	34	86	127	215	370	129	44	89	140	52	16	1325
^{cita requerida}

Geografia administrativa[editar | editar còdic]

El municipi de Porto Novo està dividit en cinc districtes: Houèzoumè, Attakê, Djassin, Houinmè i Ouando. Estos districtes es subdividixen en barris.

Història[editar | editar còdic]

Dòna oriunda de Porto Novo.

Porto Novo va ser fundada provablement en la segona mitat del sigle XVI pel llegendari rei Et-Agdanlin de Allada. El seu nom deriva de "port nou" en portugués. Fon el portugués Eucaristo de Campos el que nomenà a la ciutat "Porto-Novo" per la seua semblança en la ciutat de Porto.<ref>Mathurin C. Houngnikpo, Samuel Decalo, Historical Dictionary of Benin, Rowman & Littlefield, USA, 2013, p. 297 <ref>*Britannica, Porto-Novo, britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de esclaus cap a tota Amèrica.<ref>Fiona McLaughlin (2011). Languages of Urban West Africa. ISBN 978-1-4411-5-81-30.

El Regne de Ardra es va acollir a la protecció de França en l'any 1863 per a defendre's del sege britànic; no obstant, el veí regne de Abomey no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En 1883, en l'arribada de l'armada francesa a Porte Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de Dahomey i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de l'any 1900.

Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en 1976. Des de l'any1908, varen ser coneguts com a Chef supérieur (Cap superior en francés)

Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo

Molts afrobrasilenys es varen assentar en Porto Novo en la seua tornada a Àfrica despuix de l'abolició de l'esclavitut en Brasil. Açò va provocar que l'arquitectura i gastronomia brasileres formaren una part important de la cultura de Porto Novo.

Imàgens de l'época colonial.
«Grup de naturals»
(Pranishnikoff, 1887).
« Un carrer »
(François-Edmond Fortier, 1908).
« En el mercat »
(Fortier 1908).
«L'hospital (el dispensari)»
(Fortier 1908)

Referències[editar | editar còdic]

↑ Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894
↑ Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al., Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique, Karthala, 2010, Plantilla:Abréviation discrète 273-290 ISBN 9782811103699.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Porto Novo.

Capitals d'Àfrica

Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis
Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé
Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek

[1] Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894

[2] Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al., Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique, Karthala, 2010, Plantilla:Abréviation discrète 273-290 ISBN 9782811103699.

[1]

[2]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 === Topografia ===
-[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader  <ref> Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>.]]
+[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader<ref>Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>]]
 [[Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg|thumb|Piragües en la llacuna de Porto Novo.]]
-Porto Novo està situat en el sur de Benin,  a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al. , ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}. La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km}}.
+Porto Novo està situat en el sur de Benin, a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué  <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al., ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}.</ref> La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km}}.
-Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis limítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest.
+Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis llimítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest.
 === Clima ===
-La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any <ref name="*Gandounou8"/>. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.
+La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de [[novembre]] a mitan de [[març]], i de mitan de [[juliol]] a mitan de [[setembre]]) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.
 <center>
@@ Llínea 59: / Llínea 59: @@
 [https://www.britannica.com/place/porto-Novo-Benin Porto-Novo], britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de [[esclavitut|esclaus]] cap a tota [[Amèrica]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?aneu=DdCWpuRrAogC&q=Porto+Novo+Yoruba+Oyo+Kingdom+Dahomey+Benin+history&pg=PT107|title=Languages of Urban West Africa|author=Fiona McLaughlin|isbn=978-1-4411-5-81-30|year=2011|access-dona't=2015-03-09}}
-El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte *Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de [[1900]].
+El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en l'any [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de l'any [[1900]].
-Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de [[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])
+Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de l'any[[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])
 [[Archiu:DEGAN Gabin ( the statue of king TOFFA ).jpg|thumb|Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo]]