Diferència entre les revisions de "Carles Recio Alfaro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «CARLES RECIO és un escritor valencià. Va nàixer en Elda Alacant. Casat i en un fill. Normalment la seua producció és en Llengua Valenciana, encara que ta...».)
 
 
(No es mostren 55 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
CARLES RECIO és un escritor valencià.  
+
{{Infobox escritor
 +
| nom              = Carles Recio Alfaro
 +
| image            =
 +
| grandària        =
 +
| descripció      =
 +
| seudònim        =
 +
| naixcut          = [[3 d'agost]] de [[1965]]
 +
| nascuda          =
 +
| lloc_de_naiximent = [[Elda]], [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]]
 +
| mort              =
 +
| morta            =
 +
| lloc_de_mort      =
 +
| ocupació          = Doctorat en dret, professor Universitat de Valéncia i escritor.
 +
| país              = [[Espanya]]
 +
| periodo          =
 +
| gènero            =
 +
| temàtica          =
 +
| moviment          =
 +
| primeres_obres    =
 +
| obres_magnes      = ''Història de la Pàtria Valenciana''
 +
| influències      =
 +
| influenciat      =
 +
| influenciada      =
 +
| premis            =
 +
| lloc web          =
 +
| firma        =
 +
| notes a peu      =
 +
}}
 +
'''Carles Recio Alfaro''' ([[Elda]], [[Província d'Alacant|Alacant]], [[3 d'agost]] de [[1965]]). És un advocat, professor i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Normalment la seua producció és en [[idioma valencià|llengua valenciana]], encara que també ha publicat obres en [[anglés]], [[castellà]], [[català]], [[vasc]] i [[ucranià]]. La seua temàtica és ampla i general. Ha escrit poesia, novela i ensaig.  
  
Va nàixer en Elda Alacant. Casat i en un fill.
+
Té importants premis en cadascuna d'estes especialitats. Ha segut articuliste en tota la prensa valenciana, i ademés en periòdics d'[[Europa]], [[Estats Units]] i [[Amèrica]] del Centre i Sur.
 
Normalment la seua producció és en Llengua Valenciana, encara que també ha publicat obres en anglés, castellà, català, vasc i ucranià.  
 
  
La seua temàtica és ampla i general.. Ha escrit poesia, novela i ensaig.
+
== Estudis ==
  
Te importants premis en cadascuna d'estes especialitats. Ha segut articulista en tota la prensa valenciana, i ademés en periòdics d'Europa, Estats Units i Amèrica del Centre i Sur.
+
Es llicencià en Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i despuix es doctorà en l'[[Universitat Cardenal Herrera-CEU]] de [[Moncada]]. Té estudis universitaris d'història, filologia i ciències polítiques i un màster de periodisme en l'Universitat de Valéncia.
  
==Estudis==
+
En l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED) ha estudiat les matèries d'Història, Filologia i Ciències Polítiques. .
 
Es llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia i després es doctorà en l'Universitat Cardenal Herrera CEU de Moncada. Te estudis universitaris d'història, filologia i ciències polítiques i un màster de periodisme en l'Universitat de Valéncia.  
 
  
Estudiá en els Cursos de Llengua Valenciana de "Lo Rat Penat", dirigits en aquells moments per la mestra Rosa Arminyana, i fon l'alumne més jove en traure el títul de "Professor", en quinze anys.
+
=== Dret ===
  
En l'Universitat d'Educació a Distància ha estudiat les matèries d'Història, Filologia i Ciències Polítiques. .  
+
Estudià [[Dret]] per vocació personal i admiració per son pare segon ha declarat ell mateix.
  
==Dret==
+
Es llicencià en Dret per l'Universitat de Valéncia. Continuà el cursos de Doctorat en l'Universitat i va traure la Suficiència Acadèmica, tenint com a tutor al Professor Doctor Vicent Franch. La tesis doctoral, baix la direcció del Professor Doctor Manuel Martínez Sospedra, va ser llegida en l'Universitat Cardenal Herrera - CEU de Moncada i va obtindre un "Excelent Cum Laudem".
  
Carles Recio estudià Dret per vocació personal i admiració per son pare segon declarà el mateix en pdem llegir en la seua web <ref>http://www.carlesrecio.com</ref>.
+
=== Docència ===
  
Es va llicenciar en Dret per l'Universitat de Valéncia. Continuà el cursos de Doctorat en l'Universitat i va traure la Suficiència Acadèmica, tenint com a tutor al Professor Doctor Vicent Franch. La tesis doctoral, baix la direcció del Professor Doctor Manuel Martínez Sospedra, va ser llegida en l'Universitat Cardenal Herrera - CEU de Moncada i va obtindre un "Excelent Cum Laudem".
+
Durant quatre cursos acadèmics Carles Recio fon Professor en l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i ha impartit l'assignatura "Sistemes Polítics" i "Història de la Política".
  
==Docència==
+
Guanyà una beca de la campanya Intercampus del Ministeri de Cultura i va a impartir l'assignatura "Constitucionalisme històric" en l'Universitat Francisco Gavidia [[El Salvador|del Salvador]], baix el rectorat de l'Ingenier Mario Antonio Ruiz Ramirez i la Presidència del Consell Directiu de la Doctora Leticia Andino de Rivero.
Durant quatre cursos acadèmics Carles Recio fon Professor en l'Universitat Politècnica de Valéncia i ha impartit l'assignatura "Sistemes Polítics" i "Història de la Política ".
 
  
Guanyà una beca de la campanya Intercampus del Ministeri de Cultura i va a impartir l'assignatura "Constitucionalisme històric" en l'Universitat Francisco Gavidia del Salvador, baix el rectorat de l'Ingenier Mario Antonio Ruiz Ramirez i la Presidència del Consell Directiu de la Doctora Leticia Andino de Rivero.
+
== Trayectòria cultural ==
  
==Valencianisme==
+
== Valencianisme ==
  
Vinculat al moviment polític conegut com valencianisme.  
+
Carles Recio creu haver caigut en el deler valencianiste a partir de la llectura del número de març de la revista ''[[Revista El Cohet|El Cohet]]'' de l'any [[1972]], a on es plasmava aquella idea de la Valéncia idílica dels anys vint i trenta que es reflectia en un folclorisme pintoresc.  
  
Carles Recio creu haver caigut en el deler valencianiste arran de la llectura del número de març de la revista "El Cohet" de l'any 1972, a on es plasmava aquella idea de la Valéncia idílica dels anys vint i trenta que es reflectia en un folclorisme pintoresc. A partir de 1977 son pare el matriculà en els. Per aquell temps publicà el seu primer artícul en valencià en la revista "Murta" i d'allí passà a colaborar en el diari "Las Provincias" durant alguns anys, fins al dia en que a la subdirectora li pegà per vetar-lo.  
+
A partir de l'any [[1977]] son pare el matriculà en els Cursos de [[Llengua Valenciana]] de [[Lo Rat Penat]], dirigits en aquells moments per la mestra [[Rosa Arminyana]]. Formà part activament en les [[Joventuts del GAV]]. Per aquell temps publicà el seu primer artícul en valencià en la [[revista Murta]] i d'allí passà a colaborar en el diari ''[[Las Provincias]]'' durant alguns anys, fins al dia en que la subdirectora li vedà la seua participació.
  
==Instituto de estudios Valencianos==
+
== Institut d'Estudis Valencians ==
  
Fue Presidente del Institut d'Estudis Valencians durante ocho años. En eixe periodo va expondre davant la Confraria del Sant Càliç de la Seu de Valéncia la possibilitat d'articular un camí de pelegrinació semblant al Camí de Santiago. Esta nova ruta aniria des del Monasteri de Sant Joan de la Penya , en Osca,  fins a la Capella del Santo Caliç de la Seu de Valéncia.
+
Fon President de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] durant huit anys. En eixe periodo va expondre davant la Confraria del Sant Càliç de la [[Seu de Valéncia]] la possibilitat d'articular un camí de pelegrinació semblant al [[Camí de Santiago]]. Esta nova ruta aniria des del [[Monasteri de Sant Joan de la Penya]], en [[Osca]],  fins a la [[Capella del Sant Càliç]] de la [[Sèu de Valéncia]].
 
  
==Llibres==
+
== Llibres ==
 +
[[Archiu:LCarlesRe.jpg|thumb|350px|Portada del llibre "Diccionari diferencial Valencià-Català/Català-Valencià]]
 +
La seua obra és extensa:
  
* ”Història de la Pàtria Valenciana”. Edició de l'Associació Cultural Vicent González Lizondo. Valéncia, any 2007
+
* ''La Valencia de Rita Barberá'' (2023) ISBN: 978-84-125264-6-2
* ”El nacionalismo valenciano: Josep Maria Bayarri”. Edició de l'Ajuntament de Valéncia, any 2007
+
* ''Historia sexual del reino de Valencia'' ([[2016]])
* "Historia de la Comunidad Autónoma de Valencia. Edició de l'empresa pública "Impulso Económico Local". Valéncia, any 2006
+
* ''[[Historia de la Patria Valenciana]]''. (Valéncia, [[2007]]). Edició de l'Associació Cultural Vicent González Lizondo.  
* "La veritat d'un himne", "El valencianisme"(6 tomos),
+
* ''El nacionalismo valenciano: Josep Maria Bayarri''. (Valéncia, 2007). Edició de l'Ajuntament de Valéncia.
* "El Camino del Santo Gríal"
+
* ''Historia de la Comunidad Autónoma de Valencia''. (Valéncia, [[2006]]). Edició de l'empresa pública "Impulso Económico Local".
* "Historia General de la Comunidad Autónoma de Valencia"
+
* ''La reforma valenciana: Epístola al IV Presidente de Valencia, a los diputados y diputadas de las Cortes Valencianas y a los políticos, politicólogos y ciudadanos del reino'' (2004) ISBN: 84-609-1541-7
* "El Cavaller Encobert"
+
* ''Carta a Catalunya d'un nacionalista valencià'' (2004)  ISBN: 84-95317-54-0
* "El Poderós" (Premio de Novela Ciudad de Valencia 1997)
+
* ''El camino del Santo Grial'' (2003) ISBN: 84-87398-71-5
* "Aromes d'Orient"
+
* ''El camino del Santo Grial: Monasterio de San Juan de la Peña, Catedral de Valencia'' (2003) ISBN: 84-95487-26-8
* "La Dama de Guardamar"
+
* ''La horchata: historia y arte de la chufa valenciana'' (2003) junt a José Luis Palau Marías. ISBN: 84-482-3451-0
* "Mater Desertorum"
+
* ''Memorial de agravios de la nación de Valencia'' (2003)  ISBN: 84-607-6733-7
* "Historia de la Patria Valenciana"
+
* ''Apologia de la nació valenciana'' (2002) ISBN: 84-607-4218-0
* "El Nacionalismo Valenciano: Josep María Bayarri" (Tesis doctoral)
+
* ''[[La vida por Valencia: biografía cultural y política de Vicent González Lizondo]]'' (2002) ISBN: 84-607-5406-5
 +
* ''El principe enamorado: Cuento para niñas y niños basado en una historia real'' (2001)
 +
* ''El príncipe Jaime ; The prince James'' (2000)
 +
* ''La Valencia de 1900'' (2000) ISBN: 84-95171-53-8
 +
* ''Fallerela, el despertar de la furia'' (2000) ISBN: 978-84-7395-073-2.
 +
* ''600 años de lengua valenciana: (1395-1995)'' (1999)
 +
* ''La pugna ortográfica'' (1999)
 +
* ''La batalla de Valencia'' (1999)
 +
* ''De nación valenciana'' (1999)
 +
* ''Valencia y sus municipios'' (1999) ISBN: 84-7795-210-8
 +
* ''Las Valencias de Estados Unidos'' (1998)
 +
* ''La Dama de Guardamar'' (1997)
 +
* ''El regnícola'' (1997) ISBN: 84-87398-17-0
 +
* ''Las reinas de Valencia'' (1997) ISBN: 84-85928-57-1
 +
* ''Requena, madre del Amazonas'' (1997) ISBN: 84-922548-3-1
 +
* ''El Poderós'' (Premi de Novela "Ciutat de Valéncia", [[1997]])
 +
* ''Valencia: historia de una nacionalidad'' (1996) Edició en castellà. ISBN 84-87398-08-1
 +
* ''Eros, un heroi especial'' (1996) ISBN: 84-7660-274-X
 +
* ''Todas las Valencias del mundo: Las Valencias de Europa'' (1995) ISBN: 84-88639-66-X
 +
* ''El Cavaller Encobert'' (1994) ISBN: 84-869-7057-1
 +
* ''Las leyes valencianas'' (1993) junt a [[Manuel Gimeno]]. ISBN: 84-482-0179-5
 +
* ''Valéncia: història d'una nacionalitat'' (1993) ISBN: 84-87398-02-2
 +
* ''Mater Desertorum'' (1989) ISBN: 84-855-2552-3
 +
* ''Aromes d'Orient'' (1989)
 +
* ''Diccionari diferencial valencià-català, català-valencià'' (1985) ISBN: 978-84-398-4482-2
 +
* ''La veritat d'un himne, El valencianisme'' (6 toms) (1982) ISBN: 84-300-7499-6
 +
* ''Tots contra ella: (historia de una consellera valenciana)'' (1982)  ISBN: 84-300-7732-4
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|El mateix Carles és autor d'un instrument imprescindible per a aclarir les diferències entre la llengua valenciana i el dialecte dels catalans: el seu diccionari diferencial valencià-català, català-valencià. Alguns “entesos” i filolecs de l'aristocràcia valencianista el criticaren, pero no tingueren el valor de fer-ne u millor que el que Carles havia fet. Per lo tant no puc concloure més que el de Carles és el millor diccionari valencià-català, català-valencià que s'ha fet. Carles continuà escrivint multitut de llibres, entre ells “Tots contra ella” a on defenia a la Consellera [[Ampar Cabanes|Maria Desamparats Cabanes]] de l'atac feroç dels llops catalanistes que expulsaren als professors de valencià de les aules per a ficar els de català en 1983|[[Josep Lluís Ferri i Aguar]] (''Al meu amic Carles Recio''. Valenciana TV, 14.8.2018)}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [http://www.carlesrecio.com Pàgina de Carles Recio]
 +
* [https://www.levante-emv.com/opinion/2014/01/04/80-anos-academia-lengua-12836834.html 80 años de Academia de la Lengua - Carles Recio - Levante-EMV]
 +
* [http://valenciana.tv/al-meu-amic-carles-recio Al meu amic Carles Recio - Valenciana TV]
 +
* [https://www.culturavalenciana.es/el-dialogo-de-la-apisonadora/ El diálogo de la apisonadora - Carles Recio - Cultura Valenciana]
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Advocats]]
 +
[[Categoria:Professors]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Valencianisme]]
 +
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

Última revisió del 18:30 14 maig 2024

Carles Recio Alfaro
Naiximent 3 d'agost de 1965
Elda, Alacant, Regne de Valéncia
Activitat Doctorat en dret, professor Universitat de Valéncia i escritor.
Nacionalitat Espanya
Obres principals Història de la Pàtria Valenciana

Carles Recio Alfaro (Elda, Alacant, 3 d'agost de 1965). És un advocat, professor i escritor valencià. Normalment la seua producció és en llengua valenciana, encara que també ha publicat obres en anglés, castellà, català, vasc i ucranià. La seua temàtica és ampla i general. Ha escrit poesia, novela i ensaig.

Té importants premis en cadascuna d'estes especialitats. Ha segut articuliste en tota la prensa valenciana, i ademés en periòdics d'Europa, Estats Units i Amèrica del Centre i Sur.

Estudis[editar | editar còdic]

Es llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia i despuix es doctorà en l'Universitat Cardenal Herrera-CEU de Moncada. Té estudis universitaris d'història, filologia i ciències polítiques i un màster de periodisme en l'Universitat de Valéncia.

En l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) ha estudiat les matèries d'Història, Filologia i Ciències Polítiques. .

Dret[editar | editar còdic]

Estudià Dret per vocació personal i admiració per son pare segon ha declarat ell mateix.

Es llicencià en Dret per l'Universitat de Valéncia. Continuà el cursos de Doctorat en l'Universitat i va traure la Suficiència Acadèmica, tenint com a tutor al Professor Doctor Vicent Franch. La tesis doctoral, baix la direcció del Professor Doctor Manuel Martínez Sospedra, va ser llegida en l'Universitat Cardenal Herrera - CEU de Moncada i va obtindre un "Excelent Cum Laudem".

Docència[editar | editar còdic]

Durant quatre cursos acadèmics Carles Recio fon Professor en l'Universitat Politècnica de Valéncia i ha impartit l'assignatura "Sistemes Polítics" i "Història de la Política".

Guanyà una beca de la campanya Intercampus del Ministeri de Cultura i va a impartir l'assignatura "Constitucionalisme històric" en l'Universitat Francisco Gavidia del Salvador, baix el rectorat de l'Ingenier Mario Antonio Ruiz Ramirez i la Presidència del Consell Directiu de la Doctora Leticia Andino de Rivero.

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

Valencianisme[editar | editar còdic]

Carles Recio creu haver caigut en el deler valencianiste a partir de la llectura del número de març de la revista El Cohet de l'any 1972, a on es plasmava aquella idea de la Valéncia idílica dels anys vint i trenta que es reflectia en un folclorisme pintoresc.

A partir de l'any 1977 son pare el matriculà en els Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat, dirigits en aquells moments per la mestra Rosa Arminyana. Formà part activament en les Joventuts del GAV. Per aquell temps publicà el seu primer artícul en valencià en la revista Murta i d'allí passà a colaborar en el diari Las Provincias durant alguns anys, fins al dia en que la subdirectora li vedà la seua participació.

Institut d'Estudis Valencians[editar | editar còdic]

Fon President de l'Institut d'Estudis Valencians durant huit anys. En eixe periodo va expondre davant la Confraria del Sant Càliç de la Seu de Valéncia la possibilitat d'articular un camí de pelegrinació semblant al Camí de Santiago. Esta nova ruta aniria des del Monasteri de Sant Joan de la Penya, en Osca, fins a la Capella del Sant Càliç de la Sèu de Valéncia.

Llibres[editar | editar còdic]

Portada del llibre "Diccionari diferencial Valencià-Català/Català-Valencià

La seua obra és extensa:

  • La Valencia de Rita Barberá (2023) ISBN: 978-84-125264-6-2
  • Historia sexual del reino de Valencia (2016)
  • Historia de la Patria Valenciana. (Valéncia, 2007). Edició de l'Associació Cultural Vicent González Lizondo.
  • El nacionalismo valenciano: Josep Maria Bayarri. (Valéncia, 2007). Edició de l'Ajuntament de Valéncia.
  • Historia de la Comunidad Autónoma de Valencia. (Valéncia, 2006). Edició de l'empresa pública "Impulso Económico Local".
  • La reforma valenciana: Epístola al IV Presidente de Valencia, a los diputados y diputadas de las Cortes Valencianas y a los políticos, politicólogos y ciudadanos del reino (2004) ISBN: 84-609-1541-7
  • Carta a Catalunya d'un nacionalista valencià (2004) ISBN: 84-95317-54-0
  • El camino del Santo Grial (2003) ISBN: 84-87398-71-5
  • El camino del Santo Grial: Monasterio de San Juan de la Peña, Catedral de Valencia (2003) ISBN: 84-95487-26-8
  • La horchata: historia y arte de la chufa valenciana (2003) junt a José Luis Palau Marías. ISBN: 84-482-3451-0
  • Memorial de agravios de la nación de Valencia (2003) ISBN: 84-607-6733-7
  • Apologia de la nació valenciana (2002) ISBN: 84-607-4218-0
  • La vida por Valencia: biografía cultural y política de Vicent González Lizondo (2002) ISBN: 84-607-5406-5
  • El principe enamorado: Cuento para niñas y niños basado en una historia real (2001)
  • El príncipe Jaime ; The prince James (2000)
  • La Valencia de 1900 (2000) ISBN: 84-95171-53-8
  • Fallerela, el despertar de la furia (2000) ISBN: 978-84-7395-073-2.
  • 600 años de lengua valenciana: (1395-1995) (1999)
  • La pugna ortográfica (1999)
  • La batalla de Valencia (1999)
  • De nación valenciana (1999)
  • Valencia y sus municipios (1999) ISBN: 84-7795-210-8
  • Las Valencias de Estados Unidos (1998)
  • La Dama de Guardamar (1997)
  • El regnícola (1997) ISBN: 84-87398-17-0
  • Las reinas de Valencia (1997) ISBN: 84-85928-57-1
  • Requena, madre del Amazonas (1997) ISBN: 84-922548-3-1
  • El Poderós (Premi de Novela "Ciutat de Valéncia", 1997)
  • Valencia: historia de una nacionalidad (1996) Edició en castellà. ISBN 84-87398-08-1
  • Eros, un heroi especial (1996) ISBN: 84-7660-274-X
  • Todas las Valencias del mundo: Las Valencias de Europa (1995) ISBN: 84-88639-66-X
  • El Cavaller Encobert (1994) ISBN: 84-869-7057-1
  • Las leyes valencianas (1993) junt a Manuel Gimeno. ISBN: 84-482-0179-5
  • Valéncia: història d'una nacionalitat (1993) ISBN: 84-87398-02-2
  • Mater Desertorum (1989) ISBN: 84-855-2552-3
  • Aromes d'Orient (1989)
  • Diccionari diferencial valencià-català, català-valencià (1985) ISBN: 978-84-398-4482-2
  • La veritat d'un himne, El valencianisme (6 toms) (1982) ISBN: 84-300-7499-6
  • Tots contra ella: (historia de una consellera valenciana) (1982) ISBN: 84-300-7732-4

Cites[editar | editar còdic]

El mateix Carles és autor d'un instrument imprescindible per a aclarir les diferències entre la llengua valenciana i el dialecte dels catalans: el seu diccionari diferencial valencià-català, català-valencià. Alguns “entesos” i filolecs de l'aristocràcia valencianista el criticaren, pero no tingueren el valor de fer-ne u millor que el que Carles havia fet. Per lo tant no puc concloure més que el de Carles és el millor diccionari valencià-català, català-valencià que s'ha fet. Carles continuà escrivint multitut de llibres, entre ells “Tots contra ella” a on defenia a la Consellera Maria Desamparats Cabanes de l'atac feroç dels llops catalanistes que expulsaren als professors de valencià de les aules per a ficar els de català en 1983
Josep Lluís Ferri i Aguar (Al meu amic Carles Recio. Valenciana TV, 14.8.2018)

Enllaços externs[editar | editar còdic]