Diferència entre les revisions de "Castella i Lleó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
|camp4_nom = Festa oficial | |camp4_nom = Festa oficial | ||
|camp4 = [[23 d'Abril]] ([[Dia de Castella i Lleó]]) | |camp4 = [[23 d'Abril]] ([[Dia de Castella i Lleó]]) | ||
| − | |població = 2. | + | |població = 2.394.918 |
|població_lloc = 6 | |població_lloc = 6 | ||
| − | |població_any = | + | |població_any = 2020 |
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 26,57 hab/km | |densitat = 26,57 hab/km | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
|pàgina web = www.jcyl.es | |pàgina web = www.jcyl.es | ||
}} | }} | ||
| − | '''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]) és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]]. | + | '''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]), és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]]. |
| − | Comprén les províncies | + | Comprén les províncies d'[[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Paléncia|Paléncia]], [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Zamora|Zamora]]. La seua capital és [[Valladolit]], la ciutat més poblada de la comunitat autonoma. |
== Llengües == | == Llengües == | ||
[[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]] | [[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]] | ||
| − | Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]]. | + | Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]]. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | {{traduït de|es|Castilla_y_León}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{ | + | {{commonscat|Castile and León}} |
| + | |||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | [[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | ||
Última revisió del 16:54 22 set 2024
| Castella i Lleó
Castilla y León | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat autònoma d'Espanya | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Castella i Lleó (Castilla y León en castellà i Castiella y Llïón en Lleonés), és una comunitat autònoma espanyola, situada al centre de la Península Ibèrica.
Comprén les províncies d'Àvila, Burgos, Lleó, Paléncia, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolit i Zamora. La seua capital és Valladolit, la ciutat més poblada de la comunitat autonoma.
Llengües[editar | editar còdic]
La península en 1030. Regnat de Sancho III El Major, enterrat en el Monasteri de San Salvador de Oña, en plena Bardulia. En eixa mateixa regió s'han trobat els Cartularios de Valpuesta i les Glosses Emilianenses. Substrato vasc en llengües romançades, documentat per la mirandesa Fundació Pedrera.[1]
Per la regió passa gran part del camí de la Llengua Castellana, lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la província de Burgos comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós Cantar de Mio Cid. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de El Quixot, Miguel de Cervantes, aixina com per autors de la talla de José Zorrilla o Miguel Delibes i l'espente de la seua Universitat. En Àvila destaquen els escritors místics Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu. Per últim, Salamanca i la seua Universitat han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el Lazarillo de Tormes o La Celestina. Professors de la seua Universitat com l'escritor Miguel de Unamuno també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, Campos de Castella, de l'escritor andalús Antonio Machado, en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en Sòria.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Castilla_y_León de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castella i Lleó.
