Diferència entre les revisions de "Café licor"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Orige del café licor == | == Orige del café licor == | ||
| − | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial en la ciutat d'[[Alcoy]]. Els treballadors d'aquella época solien prendre el [[café]] que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret despuix | + | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial en la ciutat d'[[Alcoy]]. Els treballadors d'aquella época solien prendre el [[café]] que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret despuix del pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada. |
Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del [[palau Comtal de Cocentaina]], les instruccions per a la seua elaboració. | Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del [[palau Comtal de Cocentaina]], les instruccions per a la seua elaboració. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies. | El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies. | ||
| − | Algunes de les marques comercials de café licor són ''"Cerol"'' i ''"Sancho"'' (que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o més coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret" | + | Algunes de les marques comercials de café licor són ''"Cerol"'' i ''"Sancho"'' (que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet”'' de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o més coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret". |
| − | La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís paloma]] de Monfort | + | També és habitual trobar-se un café ''de feta'', és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, és necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació. |
| + | |||
| + | La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís paloma]] de [[Monfort]], L'[[Herbero]] de la [[Serra de Mariola]] i el [[Cantueso|Cantueso d'Elig]] | ||
== Consum (mescles) == | == Consum (mescles) == | ||
| Llínea 57: | Llínea 59: | ||
Una història curiosa es la de la creació de la ''mentira'' (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor). | Una història curiosa es la de la creació de la ''mentira'' (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor). | ||
| − | En la primera mitat del [[sigle XX]], com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en | + | En la primera mitat del [[sigle XX]], com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en aigua-llimó negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per a aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, ''mentira'', ya que pareix aigua-llimó negre i no ho és. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[Begudes | + | * [[Begudes esperitoses tradicionals d'Alacant]] |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| − | + | * [https://ladespensadealicante.com/producto/cafe-cerol-licor-de-alcoy/ Café licor] | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Café-licor}} | {{commonscat|Café-licor}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.tiendalicoressinc.com/cafe-licor_c42761/ Café licor. Licores Sinc SA] | ||
| + | * [https://www.destilerias-sinc.com/producto/cafe-licor-sou/ Café licor] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Begudes]] | [[Categoria:Begudes]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Begudes alcohòliques]] | [[Categoria:Begudes alcohòliques]] | ||
[[Categoria:Begudes valencianes]] | [[Categoria:Begudes valencianes]] | ||
| − | [[Categoria:Denominacions | + | [[Categoria:Denominacions d'orige i indicacions geogràfiques de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 11:41 3 ago 2024
| Café licor | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Tipo beguda | Beguda alcohòlica | ||
| On es beu | Zona nort de la província d'Alacant i sur de la província de Valéncia | ||
| Orige | Alcoy | ||
El café licor és un licor de café consumit en les comarques de l'Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta, al nort de la província d'Alacant, aixina com de la Vall d'Albaida i La Safor, al sur de la de Valéncia.[1] Sol beure’s en les festes de moros i cristians, a soles o barrejat.[1] Quan es barreja en cola s'el denomina burret.
N'hi ha una beguda pareguda, nomenada licor de café o Licor Café, que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També és típica de la gastronomia de Galícia. La diferencia entre les dos és que la segona és un licor dolç per a prendre en el postre.
Orige del café licor[editar | editar còdic]
L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial en la ciutat d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret despuix del pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada.
Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració.
Elaboració[editar | editar còdic]
El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies.
Algunes de les marques comercials de café licor són "Cerol" i "Sancho" (que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de burret que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són "Truquet", Vint-i-Set, Olcina i "Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el Pastor es igual o més coneguda que el Cerol i en Cocentaina el "Sancho". Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret".
També és habitual trobar-se un café de feta, és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, és necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.
La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant junt en la del Anís paloma de Monfort, L'Herbero de la Serra de Mariola i el Cantueso d'Elig
Consum (mescles)[editar | editar còdic]
Esta beguda es consumix sola, o combinada en atres rebent diversos noms cada combinat:
- Plis-play o Burret: 1/2 de café licor i 1/2 de refresc de cola. Es pren en un got de tubo.
- Plis-play en Casera: 1/2 de café licor i 1/2 de gaseosa.
- Mentira o Mentireta: 1/3 de café licor i 2/3 d'aigua-llimó o llima graniçada.
- Barraqueta o Pingüino: 1/3 de café licor i 2/3 d'orchata de chufa valenciana.
- Burret al llimó: 1/3 de café licor i 2/3 de refresc de llimó. (Coffe-Lemond)
- Butanet: 1/3 de café licor i 2/3 de bitter sense alcohol.
- Chinet: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de vainilla.
- Chocolater: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de chocolate. Es barreja el café licor en el batut i se servix fret en un got de tubo en un gorret de nata montada i una canyeta de neula.
- Mentira Socarrà (de Cocentaina): 1/2 de café licor i 1/2 de "Aigua llimó negre".
- Negreta o Moreneta: 1/3 de café licor i 2/3 de cervesa.
- Sambori: 1/2 de café licor, 1/2 de refresc de cola i un chorret de Malibú.
- Sanc alcoyana: 4/5 de café licor i 1/5 d'aixarop de granadina.
- Tio K-los: 1/3 de café licor i 2/3 de beguda energètica.
La “mentira” és originaria de Cocentaina ya que la mescla real és en "aigua-llimó negre".
Creació de la "mentireta"[editar | editar còdic]
Una història curiosa es la de la creació de la mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor).
En la primera mitat del sigle XX, com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de Cocentaina, barrejar el café licor en aigua-llimó negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per a aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, mentira, ya que pareix aigua-llimó negre i no ho és.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Café licor.