Diferència entre les revisions de "Vallés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Iglesia de San Juan Bautista de Vallés 01.jpg|thumb|Iglésia de Sant Joan]]
+
[[File:Palau dels Sançs de Vallés 01.jpg|thumb|300px|Palau dels Sançs, en Vallés.]]
  
 
'''Vallés''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
 
'''Vallés''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el riu Cànyoles i els seus arrastres han depositat potents sediments cuaternaris molt fèrtils per al cultiu.
+
El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el [[Riu Canyoles]] i els seus arrastres han depositat potents sediments cuaternaris molt fèrtils per al cultiu.
  
 
El clima és de tipo mediterràneu.
 
El clima és de tipo mediterràneu.
  
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567.
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567.
 +
 +
== Història ==
 +
Se supon que en un principi Vallés va ser un chicotet llogaret o [[alqueria]] àrap que va créixer entorn a les rambles del riu i a eixe molí que, en diversos aspectes i distints usos ha estat sempre ahí, a la vora del riu Canyoles. Diu la tradició, que entre els anys [[1243]] i [[1244]], any de la conquista de [[Xàtiva]], va ser Vallés Plaça d'Armes, del rei [[Jaume I]], és dir, el lloc a on el rei tenia acampat al seu eixèrcit i des d'a on formava les seues tropes abans d'acometre qualsevol atac o incursió.
 +
 +
La primera notícia que es té de Vallés com tal no apareix fins a l'any [[1421]], d'eixe any data un dels més antics morabeties trobats fins a la data. El morabetit és una espècie de cens en el que es consignava el tribut o contribució, que pagava cada una de les cases que conformaven el conjunt de pobles o alqueries pertanyents a l'antic [[Regne de Valéncia]].
 +
 +
Despuix de l'expulsió dels moriscs permaneixeria desert per lo manco dos anys, els transcorreguts fins al [[16 de juliol]] de [[1611]], data de la carta de repoblament del poble, otorgada per Bernat Sanz. Vallés va ser ocupat en esta data per cristians vells procedents de Xàtiva, els quals varen seguir pertanyent a la parròquia de Cerdá.
 +
 +
A mitan del [[sigle XVIII]] el senyorío de Vallés, correspon al marquesat de Mascarell.
 +
 +
La constitució de Vallés en municipi independent i el seu deslligament dels Sanz, es produïx possiblement durant el [[sigle XIX]], encara que estos no es desvinculen totalment del poble.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
−
{{Alcaldes_España
+
{{Alcaldes_Espanya
 
   | Alcalde_1 = Antonio Martínez Abron
 
   | Alcalde_1 = Antonio Martínez Abron
−
   | Partido_1 = [[Unión de Centro Democrático (España)|UCD]]
+
   | Partit_1 = [[UCD]]
 
   | Alcalde_2 = Salvador Marti Fuentes
 
   | Alcalde_2 = Salvador Marti Fuentes
−
   | Partido_2 = AP-PDP-UL-UV
+
   | Partit_2 = AP-PDP-UL-UV
 
   | Alcalde_3 = Leopoldo García Badia
 
   | Alcalde_3 = Leopoldo García Badia
−
   | Partido_3 = [[PSOE]]
+
   | Partit_3 = [[PSOE]]
 
   | Alcalde_4 = Leopoldo García Badia
 
   | Alcalde_4 = Leopoldo García Badia
−
   | Partido_4 = [[PSOE]]
+
   | Partit_4 = [[PSOE]]
 
   | Alcalde_5 = Juan Jesús Ubeda Ferrero
 
   | Alcalde_5 = Juan Jesús Ubeda Ferrero
−
   | Partido_5 = [[PP]]
+
   | Partit_5 = [[PP]]
 
   | Alcalde_6 = Ricardo José Martínez Agusti  
 
   | Alcalde_6 = Ricardo José Martínez Agusti  
−
   | Partido_6 = [[PP]]
+
   | Partit_6 = [[PP]]
−
   | Alcalde_7 = Ricardo José Martínez Agusti (2003-2005) José Luis Herrero Postigo
+
   | Alcalde_7 = Ricardo José Martínez Agusti (2003-2005)
−
   | Partido_7 = [[PP]]
+
José Luis Herrero Postigo (2005-2007)
 +
   | Partit_7 = [[PP]]
 +
[[PP]]
 
   | Alcalde_8 = José Luis Herrero Postigo  
 
   | Alcalde_8 = José Luis Herrero Postigo  
−
   | Partido_8 = [[PP]]
+
   | Partit_8 = [[PP]]
 
   | Alcalde_9 = José Luis Herrero Postigo  
 
   | Alcalde_9 = José Luis Herrero Postigo  
−
   | Partido_9 = [[PP]]
+
   | Partit_9 = [[PP]]
 
   | Alcalde_10 = José Javier Sisternes Benavent
 
   | Alcalde_10 = José Javier Sisternes Benavent
−
   | Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = José Javier Sisternes Benavent
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = José Javier Sisternes Benavent
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografía ==
 
== Demografía ==
−
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 152 habitants.
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 151 habitants.
  
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 117 || align=center| 100 || align=center| 101 || align=center| 103 || align=center| 101 || align=center| 102 || align=center| 100 || align=center| 95 || align=center| 92 || align=center| 133 || align=center| 157
+
| align=center| 117 || align=center| 100 || align=center| 101 || align=center| 103 || align=center| 101 || align=center| 102 || align=center| 100 || align=center| 95 || align=center| 92 || align=center| 133 || align=center| 157 || align=center| 152 || align=center| 151
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Llínea 52: Llínea 71:
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
 
* Festes Patronals. Celebra les seues festes a partir del [[24 de juny]], en honor a [[Sant Joan Bautista]].
 
* Festes Patronals. Celebra les seues festes a partir del [[24 de juny]], en honor a [[Sant Joan Bautista]].
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
* [https://www.valles.es/ Ajuntament de Vallés]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vallés INE. Població de Vallés]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 18:25 15 maig 2024

Palau dels Sançs, en Vallés.

Vallés és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia[editar | editar còdic]

El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el Riu Canyoles i els seus arrastres han depositat potents sediments cuaternaris molt fèrtils per al cultiu.

El clima és de tipo mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567.

Història[editar | editar còdic]

Se supon que en un principi Vallés va ser un chicotet llogaret o alqueria àrap que va créixer entorn a les rambles del riu i a eixe molí que, en diversos aspectes i distints usos ha estat sempre ahí, a la vora del riu Canyoles. Diu la tradició, que entre els anys 1243 i 1244, any de la conquista de Xàtiva, va ser Vallés Plaça d'Armes, del rei Jaume I, és dir, el lloc a on el rei tenia acampat al seu eixèrcit i des d'a on formava les seues tropes abans d'acometre qualsevol atac o incursió.

La primera notícia que es té de Vallés com tal no apareix fins a l'any 1421, d'eixe any data un dels més antics morabeties trobats fins a la data. El morabetit és una espècie de cens en el que es consignava el tribut o contribució, que pagava cada una de les cases que conformaven el conjunt de pobles o alqueries pertanyents a l'antic Regne de Valéncia.

Despuix de l'expulsió dels moriscs permaneixeria desert per lo manco dos anys, els transcorreguts fins al 16 de juliol de 1611, data de la carta de repoblament del poble, otorgada per Bernat Sanz. Vallés va ser ocupat en esta data per cristians vells procedents de Xàtiva, els quals varen seguir pertanyent a la parròquia de Cerdá.

A mitan del sigle XVIII el senyorío de Vallés, correspon al marquesat de Mascarell.

La constitució de Vallés en municipi independent i el seu deslligament dels Sanz, es produïx possiblement durant el sigle XIX, encara que estos no es desvinculen totalment del poble.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antonio Martínez Abron UCD
1983 - 1987 Salvador Marti Fuentes AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Leopoldo García Badia PSOE
1991 - 1995 Leopoldo García Badia PSOE
1995 - 1999 Juan Jesús Ubeda Ferrero PP
1999 - 2003 Ricardo José Martínez Agusti PP
2003 - 2007 Ricardo José Martínez Agusti (2003-2005)

José Luis Herrero Postigo (2005-2007)

PP

PP

2007 - 2011 José Luis Herrero Postigo PP
2011 - 2015 José Luis Herrero Postigo PP
2015 - 2019 José Javier Sisternes Benavent PSPV-PSOE
2019 - 2023 José Javier Sisternes Benavent PSPV-PSOE
2023 José Javier Sisternes Benavent PSPV-PSOE

Demografía[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 151 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2021 2023
117 100 101 103 101 102 100 95 92 133 157 152 151

Economia[editar | editar còdic]

Es viu fonamentalment de l'agricultura. Dins de les terres de seca es cultiven oliveres i garroferes i en regadiu es troben tarongers, hortaliça i dacsa. Carix d'indústries.

Festes locals[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins  •  Barcheta  •  Canals  •  Cerdà  •  Estubeny  •  La Font de la Figuera  •  La Granja de la Costera  •  Génoves  •  Llanera de Ranes  •  Lloc Nou d'En Fenollet  •  Llosa de Ranes  •  Moixent  •  Montesa  •  Novetlè  •  Roglà i Corberà  •  Torrella  •  Vallada  •  Vallés  •  Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vallés&oldid=319635»