Diferència entre les revisions de "Alcàntera"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 35 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox pobles | {{Infobox pobles | ||
| − | |image_país = [[ | + | |image_país = [[File:Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte del País Valencià.png|175px]] |
| − | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte de la Ribera Alta.png|160px]] |
|nom = Alcàntera | |nom = Alcàntera | ||
| − | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut d'Alcàntera de Xúquer.svg|90px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 3,3 km² | |superfície = 3,3 km² | ||
|altitut = 33 msnm | |altitut = 33 msnm | ||
| − | |població = 1. | + | |població = 1.427 hab. (2022) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 399,39 hab./km² |
|gentilici = Alcantarer/a | |gentilici = Alcantarer/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46293 | |còdic_postal = 46293 | ||
|festes = 1º dumenge de setembre | |festes = 1º dumenge de setembre | ||
| − | |alcalde = | + | |alcalde = Lorena Igual Chicón ([[PSPV-PSOE]]) |
| − | | | + | |web = [https://alcanteradexuquer.es/ Web Oficial d'Alcàntera] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | + | '''Alcàntera''' (en [[castellà]] ''Alcántara de Júcar''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. | |
| − | '''Alcàntera''' (en [[castellà]] ''Alcántara de Júcar'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Alcàntera | + | Alcàntera es troba en la subcomarca de la [[Vall de Càrcer]] a la banda dreta del riu [[Xúquer]] entre [[Beneixida]] i [[Càrcer]]. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. |
| − | El seu terme és poc extens i pràcticament pla. | + | S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de la [[A-7]]-[[E-15]]. Dista 48 quilómetros de la ciutat de [[Valéncia]] |
| − | S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de la [[A-7]]-[[E-15]]. | ||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| Llínea 34: | Llínea 32: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], | + | D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], despuix de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[sigle XV]] fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del [[sigle XVIII]] passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el [[sigle XIX]]. En l'any [[1611]], Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals. |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 52: | Llínea 50: | ||
| Alcalde_7 = Antonio Such Botella | | Alcalde_7 = Antonio Such Botella | ||
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| − | | Alcalde_8 = | + | | Alcalde_8 = Teresa Nieves Perucho Blasco |
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Teresa Nieves Perucho Blasco | ||
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Julio García Martínez | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Julio García Martínez | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Lorena Igual Chicón | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | {| align="center" | + | Alcàntera conta en 1.427 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. |
| − | | | + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.531 || align=center| 1.459 || align=center| 1.448 || align=center| 1.492 || align=center| 1.459 || align=center| 1.405 || align=center| 1.373 || align=center| 1.380 || align=center| 1.374 || align=center| 1.397 | + | | align=center| 1.531 || align=center| 1.459 || align=center| 1.448 || align=center| 1.492 || align=center| 1.459 || align=center| 1.405 || align=center| 1.373 || align=center| 1.380 || align=center| 1.374 || align=center| 1.397 || align=center| 1.318 || align=center| 1.427 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop | + | Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], i sobre tot, en el [[sigle XX]], la [[morera]] i l'[[arròs]] han anat deixant pas, com cultiu predominant, al [[taronja|taronger]]. Han desaparegut igualment cultius de cereals com el [[blat]] i la [[cebada]] i, pràcticament, atres cultius com el [[raïm|cep]], les [[oliveres]], les [[garrofa|garroferes]] i els [[armelers]]. També se cultiven [[hortalices]] i [[llegums]]. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | *'''Iglésia Parroquial'''. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el [[ | + | [[File:Alcàntera. Església de la Puríssima Concepció.jpg|thumb|200px|Iglésia de la Puríssima Concepció]] |
| + | *'''Iglésia Parroquial'''. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el [[sigle XVII]]. | ||
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
| Llínea 78: | Llínea 89: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics | + | El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la ''Mona de Pasqua'', ''L'arnadí'', ''fogasses'' i ''pastissets de moniato''. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | * [https://alcanteradexuquer.es/ Ajuntament d'Alcàntera] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alcantera INE. Població d'Alcàntera] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Alcàntera de Xúquer}} | |
| − | |||
| − | + | {{Municipis de La Ribera Alta}} | |
| − | {{ | + | |
| − | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 10:28 10 ago 2023
| Alcàntera | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°4′19″N 0°19′14″O | |||
| • Altitut: | 33 msnm | |||
| Superfície: | 3,3 km² | |||
| Població: | 1.427 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 399,39 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcantarer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46293 | |||
| Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
| Alcalde: | Lorena Igual Chicón (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial d'Alcàntera | |||
Alcàntera (en castellà Alcántara de Júcar), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Alcàntera es troba en la subcomarca de la Vall de Càrcer a la banda dreta del riu Xúquer entre Beneixida i Càrcer. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15. Dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, despuix de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del sigle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del sigle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el sigle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Montaner Sancho | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Agustín García Aliaga | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Teresa Nieves Perucho Blasco | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Teresa Nieves Perucho Blasco | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Julio García Martínez | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Julio García Martínez | PSPV-PSOE |
| 2023 | Lorena Igual Chicón | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Alcàntera conta en 1.427 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||||||
| 1.531 | 1.459 | 1.448 | 1.492 | 1.459 | 1.405 | 1.373 | 1.380 | 1.374 | 1.397 | 1.318 | 1.427 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del sigle XIX, i sobre tot, en el sigle XX, la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius de cereals com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el sigle XVII.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.
Gastronomia[editar | editar còdic]
El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Alcàntera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alcàntera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcàntera.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |