Diferència entre les revisions de "Sella (Alacant)"
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Riu Sella]] | * [[Riu Sella]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Sella}} | {{Commonscat|Sella}} | ||
Última revisió del 08:49 24 oct 2024
| Sella | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Baixa | |||
| • Partit judicial: | Villajoyosa | |||
| Ubicació: | 38º36'30N | |||
| • Altitut: | 429 | |||
| Superfície: | 38.72 | |||
| Població: | 578 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 15,10 hab./km² | |||
| Gentilici: | Sellart | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03579 | |||
| Festes majors: | 1ª semana d'octubre | |||
| Alcalde: | Natalia Hernández Ferrer (PP) | |||
| Pàgina web: | http://www.sella.es/ | |||
Sella és un municipi espanyol de la Comunitat Valenciana, situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la zona meridional de la serra d'Aitana. El millor accés és des de La Vila que es troba a 16 km a través de la CV-770.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
Llimita en els térmens municipals de Alcoleja, Benifato, Benimantell, Confrides, Finestrat, Orcheta, Penàguila i Relleu.
Història[editar | editar còdic]
L'orige de la població se remonta a l'establiment d'una fortalea musulmana. Constituí un important núcleu de moriscs dependents del comte de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases.
Sella és un dels eixemples de la mesura presa per Felip III d'expulsar als moriscs, en això despoblà a la província d'Alacant dels seus millors i més faeners agricultors. En temps Sella era el poble més pròsper de la zona i tot ell estava habitàt per moriscs. En la despoblació s'empobrí i pergué la seua identitat cultural.
Fon repoblada en mallorquinas a instancia del senyor territorial, cuya jurisdicció estava detentada pels Calatayud. La seua iglésia depengué de la de Finestrat fins l'any 1574, en que s'erigí com parroquia independent.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 578 habitants. El número dels seues habitants ha anat disminuint durant tot el sigle XX degut a l'emigració cap a la costa: 1.856 habitants en el any 1887, 1.410 en 1930, 1.260 en el 1960, 566 en 1991.
No obstant, com en Relleu, Orcheta u atres municipis veïns de l'interior, la població del municipi ha eixit molt recentment del seu endèmic saldo demogràfic negatiu (encara que de manera menys marcada que les atres localitats mencionades) degut al turisme d'interior: de 586 habitants que havia en el 2002, el cens de 2005 llança una sifra de 633 habitants, sent el 14,06% de nacionalitat estrangera, britànica i alemana principalment.
| Evolució demogràfica de Sella[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | ||||||||||
| Població | 1.694 | 1.856 | 1.758 | 1.658 | 1.605 | 1.410 | 1.454 | 1.423 | 1.260 | 872 | |||||||||
| 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2011 | 2018 | 2021 | ||||||||||||
| Població | 690 | 566 | 591 | 633 | 639 | 636 | 585 | 578 | |||||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura. S'està desenrollant el sector del turisme interior.
Monuments[editar | editar còdic]
- Castell de Santa Barbara. Declarat Be d'Interés Cultural.
- Vell molí. Interés arquitectònic.
- Iglésia Parroquial de Santa Ana.
- Palau del baró.
- Parage de la Font Major.
- Parage de la Fon de l,Alcantara.
Festes[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'octubre. Són característics d'estes festes actes com despertàs, partides de pilota, orquestes i castell de fòcs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en càntics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Àngel a això de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva és acompanyada per una rondalla i s'entonen càntics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.
- Atres festes que se celebren són en honor a Santa Barbara en el més de decembre, patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte més rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processó des de l'Iglésia del poble fins l'ermita, recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotècnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.
Política[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Cens de Població des de 1842
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sella (Alacant).- Ajuntament de Sella
- Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
| Municipis de la Marina Baixa | |
|---|---|
| L'Alfàs • Altea • Beniardà • Benidorm • Benifato • Benimantell • Bolulla • Callosa d'En Sarrià • Confrides • Finestrat • Guadalest • La Núcia • Orcheta • Polop • Relleu • Sella • Tàrbena • La Vila Joyosa | |