Diferència entre les revisions de "Rosquilla"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
|} | |} | ||
| − | |||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
[[Categoria:Rebosteria]] | [[Categoria:Rebosteria]] | ||
[[Categoria:Dolços]] | [[Categoria:Dolços]] | ||
| − | |||
{{Traduït de|es|Rosquilla}} | {{Traduït de|es|Rosquilla}} | ||
Última revisió del 00:58 8 set 2022
La rosquilla és un dolç fregit o enfornat fet en distints tipos de massa, des d'una massa més o menys esponjosa fins a massa ensaginades. Té forma toroid, és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.
Rosquilla espanyola[editar | editar còdic]
La rosquilla és un dolç espanyol típic en la Semana Santa, l'orige de la qual es remonta a l'antic Imperi romà, época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'Europa i de la conca mediterrànea.
Entre les rosquilles de sant Isidro, patró de Madrit la festivitat del qual se celebra el 15 de maig, existixen quatre varietats típiques que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la massa: [1]
- Rosquilles meques: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís.
- Rosquilles llestes: porten una capa de sucre glas que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades".
- Rosquilles de Santa Clara: despuix de banyar-les en clara d'ou, es cobrixen en una capa de merengue sec de color blanc. En tota la comunitat de Castella i Lleó, es fan de major tamany i són conegudes com rosquilles de bany o roscos de Castella.[2]
Les Rosquilles cegues, semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de Saldanya.
Tradicionalment, en la zona de Reinosa (Cantàbria, Espanya), es conservaven en hivern en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la cordillera Cantàbrica. Esta darreria també és típic de Santillana de la Mar.
En Galícia les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en Ponteareas de les més conegudes. [3]
Dónut[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Dónut.
El dónut (en anglés Doughnut o simplement dònut) o dona, famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.
Referències i referències[editar | editar còdic]
- ↑ Europa Press (15-5-2005). Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla, en patrimonio-gastronomico.com
- ↑ Citadas en la página de las Rías Baixas[1] y en romanico.com [2]
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rosquilla de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.