Diferència entre les revisions de "Llínea C-3 (Rodalies Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Bunyol (Valéncia) ' a 'Bunyol ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''llínea C-3''' de [[Rodalies Valéncia]] recorre 85 [[quilómetros]] a lo llarc de la [[província de Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], entre les estacions de [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i [[Utiel]]. Al seu pas, discorre pels municipis de [[Valéncia]], [[Chirivella]], [[Aldaya]], [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol]], [[Setaigües]], [[Requena]] i [[Utiel]], efectuant parada en tots ells.
+
La '''llínea C-3''' de [[Rodalies Valéncia]] recorre 85 [[quilómetros]] a lo llarc de la [[província de Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], entre les estacions de [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i [[Utiel]]. Al seu pas, discorre pels municipis de [[Valéncia]], [[Chirivella]], [[Aldaya]], [[Chest]], [[Chiva]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Requena]] i [[Utiel]], efectuant parada en tots ells.
  
 
== Recorregut ==
 
== Recorregut ==
La llínea [[Image: Madrid-CercaniasC3.png|20px]] comença el seu recorregut en l'[[estació de Valéncia-Sant Isidre]], on té correspondència en les llínees [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] i [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]], aixina com en la llínea [[Image: LogoC4valencia.png|20px]] i en les llínees R-6 i L-5 de [[Mija Distancia Renfe]]. Li seguixen les parades de [[Chirivella|Chirivella-Alqueries]] i [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], per a on existix una major freqüència de pas de combois.
+
La llínea [[Image:Madrid-CercaniasC3.png|20px]] comença el seu recorregut en l'[[estació de Valéncia-Sant Isidre]], on té correspondència en les llínees [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] i [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]], aixina com en la llínea [[Image: LogoC4valencia.png|20px]] i en les llínees R-6 i L-5 de [[Mija Distancia Renfe]]. Li seguixen les parades de [[Chirivella|Chirivella-Alqueries]] i [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], per a on existix una major freqüència de pas de combois.
  
 
A continuació s'aplega a [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-REVA]], que dona servici als polígons industrials de la zona i l'abaixador del Circuit Ricardo Tormo que dona servici al circuit automovilístic Ricardo Tormo de [[Chest]].
 
A continuació s'aplega a [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-REVA]], que dona servici als polígons industrials de la zona i l'abaixador del Circuit Ricardo Tormo que dona servici al circuit automovilístic Ricardo Tormo de [[Chest]].
Llínea 10: Llínea 10:
 
== Freqüències i servicis ==
 
== Freqüències i servicis ==
 
La freqüència dels trens varia en funció del dia. De dilluns a divendres la freqüència és de 20 minuts en hora punta (6.30 a 8.30) en direcció Valéncia i de 40 minuts a 1 hora el resto del dia. També de 20 minuts en els trams (14:30 a 16:30; 18:00 a 20:00) en direcció Bunyol. Y de 40 minuts a 1 hora en el resto dels trams horaris (6.30 a 13.30; 20.30 a 22.30) cap a [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] intercalant-se fins a 7 servicis en destí [[Aldaya]] que reduïxen aixina la freqüència. Els trens en destí a [[Utiel]] tenen freqüències de 2/3 hores tot el dia.
 
La freqüència dels trens varia en funció del dia. De dilluns a divendres la freqüència és de 20 minuts en hora punta (6.30 a 8.30) en direcció Valéncia i de 40 minuts a 1 hora el resto del dia. També de 20 minuts en els trams (14:30 a 16:30; 18:00 a 20:00) en direcció Bunyol. Y de 40 minuts a 1 hora en el resto dels trams horaris (6.30 a 13.30; 20.30 a 22.30) cap a [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] intercalant-se fins a 7 servicis en destí [[Aldaya]] que reduïxen aixina la freqüència. Els trens en destí a [[Utiel]] tenen freqüències de 2/3 hores tot el dia.
Els fins de semana les freqüències són de 1 hora (Destí [[Bunyol]]) intercalant-se els trens de Mija Distancia per a deixar trams de 20/40 minuts.
+
Els fins de semana les freqüències són de 1 hora (Destí [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]]) intercalant-se els trens de Mija Distancia per a deixar trams de 20/40 minuts.
  
 
Els regionals de les llínees R-6/L-5 estan cadenciats en la llínea de rodalies, de manera que acapten viagers en títul de rodalies entre estacions del núcleu i se pareixen en els horaris de rodalies com un rodalies més.
 
Els regionals de les llínees R-6/L-5 estan cadenciats en la llínea de rodalies, de manera que acapten viagers en títul de rodalies entre estacions del núcleu i se pareixen en els horaris de rodalies com un rodalies més.
Llínea 26: Llínea 26:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'orige de la llínea se remonta al dia [[31 de juliol]] de [[1883]] data en la que, en plena fira de juliol, eixia des de l'[[Estació del Nort|Estació del Nort]] de [[Valéncia]] el primer tren en destí a [[Bunyol]]. Este era el primer comboi que circulava per la llínea férrea que havien finançat la banca regional i un grup d'empresaris per a conectar per tren els municipis d'esta comarca de l'interior en la capital.
+
L'orige de la llínea se remonta al dia [[31 de juliol]] de [[1883]] data en la que, en plena fira de juliol, eixia des de l'[[Estació del Nort|Estació del Nort]] de [[Valéncia]] el primer tren en destí a [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]]. Este era el primer comboi que circulava per la llínea férrea que havien finançat la banca regional i un grup d'empresaris per a conectar per tren els municipis d'esta comarca de l'interior en la capital.
  
 
[[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] i atres localitats com [[Chiva]] o [[Chest]] s'incorporaven a la ret férrea valenciana mentres cents d'obrers seguien perforant la [[Serra de Malacara]] en decenes de túnels per a estendre el tendit férreu per [[Requena]], [[Utiel]] i [[Camporrobles]] fins a que en [[1885]] se posa en funcionament el ferrocarril Madrit-Conca-Valéncia complet.
 
[[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] i atres localitats com [[Chiva]] o [[Chest]] s'incorporaven a la ret férrea valenciana mentres cents d'obrers seguien perforant la [[Serra de Malacara]] en decenes de túnels per a estendre el tendit férreu per [[Requena]], [[Utiel]] i [[Camporrobles]] fins a que en [[1885]] se posa en funcionament el ferrocarril Madrit-Conca-Valéncia complet.
  
No fon fins a [[1992]] quant la llínea passà a formar part de la ret de [[Rodalies Valéncia]], en la denominació actual, [[Image: Madrid-CercaniasC3.png|20px]], encara que fins a 1996 els servicis eren prestats per Regionals cedits a Rodalies. En principi, contava en les estacions de [[Estació del Nort|Valéncia-Nort]], Vara de Quart, [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-pla]] (ara Loriguilla-REVA), [[Estació de Chest|Chest]], [[Estació de Chiva|Chiva]], [[Estació de Bunyol|Bunyol]], Venta Mina, Setaigües, El Rebollar, Requena, San Antonio de Requena i Utiel.
+
No fon fins a [[1992]] quant la llínea passà a formar part de la ret de [[Rodalies Valéncia]], en la denominació actual, [[Image:Madrid-CercaniasC3.png|20px]], encara que fins a 1996 els servicis eren prestats per Regionals cedits a Rodalies. En principi, contava en les estacions de [[Estació del Nort|Valéncia-Nort]], Vara de Quart, [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-pla]] (ara Loriguilla-REVA), [[Estació de Chest|Chest]], [[Estació de Chiva|Chiva]], [[Estació de Bunyol|Bunyol]], Venta Mina, Setaigües, El Rebollar, Requena, San Antonio de Requena i Utiel.
  
 
En [[2008]], en motiu de les obres de l'accés de la llínea d'alta velocitat Madrit-Comunitat Valenciana a [[Valéncia]], entrà en servici l'[[estació de Valéncia-Sant Isidre]] en substitució de la de Vara de Quart i en abril fon suprimida la parada de Valéncia-Nort, degut a l'interrupció de la circulació ferroviària.
 
En [[2008]], en motiu de les obres de l'accés de la llínea d'alta velocitat Madrit-Comunitat Valenciana a [[Valéncia]], entrà en servici l'[[estació de Valéncia-Sant Isidre]] en substitució de la de Vara de Quart i en abril fon suprimida la parada de Valéncia-Nort, degut a l'interrupció de la circulació ferroviària.
  
 
== Ampliacions ==
 
== Ampliacions ==
El principal proyecte d'ampliació de la llínea [[Image: Madrid-CercaniasC3.png|20px]] consistix en la construcció del nuc Sur, un nou túnel entre les estacions de [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i la nova [[Estació Central de Valéncia]] (l'estació passant que quedarà despuix de la reforma de l'estació del Nort actual). En esta obra, se pretén eliminar el talús ferroviari que separava les barris del sur de Valéncia aixina com permetre l'accés de la nova llínea d'alta velocitat a [[Valéncia]].
+
El principal proyecte d'ampliació de la llínea [[Image:Madrid-CercaniasC3.png|20px]] consistix en la construcció del nuc Sur, un nou túnel entre les estacions de [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i la nova [[Estació Central de Valéncia]] (l'estació passant que quedarà despuix de la reforma de l'estació del Nort actual). En esta obra, se pretén eliminar el talús ferroviari que separava les barris del sur de Valéncia aixina com permetre l'accés de la nova llínea d'alta velocitat a [[Valéncia]].
  
Igualment, se estarien creant noves correspondències entre la ret de Rodalies i les llínees [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]], [[Image: L2-VAL.gif|18px]], [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]], [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] i [[Image: Madrid-MetroLinea7.png|20px|Llínea 7]] de [[MetroValencia]]. Esta prevista la finalisació de les obres del túnel en [[2010]], data en la que se posaria en funcionament.
+
Igualment, se estarien creant noves correspondències entre la ret de Rodalies i les llínees [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]], [[Image: Línia 2 de Metrovalència.svg|18px]], [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]], [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] i [[Image: Madrid-MetroLinea7.png|20px|Llínea 7]] de [[MetroValencia]]. Esta prevista la finalisació de les obres del túnel en [[2010]], data en la que se posaria en funcionament.
  
Ademés, està prevista la duplicació de les vies entre [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i [[Estació de Bunyol|Bunyol]] en una primera fase i posteriorment la seua electrificació, per a aixina aumentar les freqüències de la llínea, algo impossible a dia de hui degut als numerosos servicis que presten els Rodalies en via única.
+
Ademés, està prevista la duplicació de les vies entre [[Estació de Valéncia-Sant Isidre|Valéncia-Sant Isidre]] i [[Estació de Bunyol|Bunyol]] en una primera fase i posteriorment la seua electrificació, per a aixina aumentar les freqüències de la llínea, algo impossible a dia de hui degut als numerosos servicis que presten els Rodalies en via única.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 11:55 14 jun 2024

La llínea C-3 de Rodalies Valéncia recorre 85 quilómetros a lo llarc de la província de Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya, entre les estacions de Valéncia-Sant Isidre i Utiel. Al seu pas, discorre pels municipis de Valéncia, Chirivella, Aldaya, Chest, Chiva, Bunyol, Setaigües, Requena i Utiel, efectuant parada en tots ells.

Recorregut[editar | editar còdic]

La llínea Madrid-CercaniasC3.png comença el seu recorregut en l'estació de Valéncia-Sant Isidre, on té correspondència en les llínees Llínea 1 i Llínea 5 del Metro de Valéncia, aixina com en la llínea LogoC4valencia.png i en les llínees R-6 i L-5 de Mija Distancia Renfe. Li seguixen les parades de Chirivella-Alqueries i Aldaya, per a on existix una major freqüència de pas de combois.

A continuació s'aplega a Loriguilla-REVA, que dona servici als polígons industrials de la zona i l'abaixador del Circuit Ricardo Tormo que dona servici al circuit automovilístic Ricardo Tormo de Chest.

Les següents parades són Chest, Chiva i Bunyol. A partir d'ací, la llínea passa de freqüències de 1 hora o 30 minuts a freqüències de 2 hores per a trens en destí o orige en Utiel.

Freqüències i servicis[editar | editar còdic]

La freqüència dels trens varia en funció del dia. De dilluns a divendres la freqüència és de 20 minuts en hora punta (6.30 a 8.30) en direcció Valéncia i de 40 minuts a 1 hora el resto del dia. També de 20 minuts en els trams (14:30 a 16:30; 18:00 a 20:00) en direcció Bunyol. Y de 40 minuts a 1 hora en el resto dels trams horaris (6.30 a 13.30; 20.30 a 22.30) cap a Bunyol intercalant-se fins a 7 servicis en destí Aldaya que reduïxen aixina la freqüència. Els trens en destí a Utiel tenen freqüències de 2/3 hores tot el dia. Els fins de semana les freqüències són de 1 hora (Destí Bunyol) intercalant-se els trens de Mija Distancia per a deixar trams de 20/40 minuts.

Els regionals de les llínees R-6/L-5 estan cadenciats en la llínea de rodalies, de manera que acapten viagers en títul de rodalies entre estacions del núcleu i se pareixen en els horaris de rodalies com un rodalies més.

Servicis CIVIS[editar | editar còdic]

Artícul principal → CIVIS.

Els trens CIVIS són trens semidirectes que operen en llínees de rodalies. En la C-3 solen circular cap a Utiel en hora punta per la vesprada en dies laborals. Entraren en funcionament en l'any 2000, en un servici diari des de Utiel i atre des de Valéncia-Nort. En l'actualitat a soles se manté el servici en direcció a Utiel en les següents parades:

Valéncia-Sant Isidre · Aldaya · Chest · Chiva · Bunyol · Requena · Utiel

Segons els horaris de l'any 2009 el CIVIS en orige en Valéncia-Sant Isidre ix a las 18:58, en una duració total de viage de 1 hora i 23 minuts.

Història[editar | editar còdic]

L'orige de la llínea se remonta al dia 31 de juliol de 1883 data en la que, en plena fira de juliol, eixia des de l'Estació del Nort de Valéncia el primer tren en destí a Bunyol. Este era el primer comboi que circulava per la llínea férrea que havien finançat la banca regional i un grup d'empresaris per a conectar per tren els municipis d'esta comarca de l'interior en la capital.

Bunyol i atres localitats com Chiva o Chest s'incorporaven a la ret férrea valenciana mentres cents d'obrers seguien perforant la Serra de Malacara en decenes de túnels per a estendre el tendit férreu per Requena, Utiel i Camporrobles fins a que en 1885 se posa en funcionament el ferrocarril Madrit-Conca-Valéncia complet.

No fon fins a 1992 quant la llínea passà a formar part de la ret de Rodalies Valéncia, en la denominació actual, Madrid-CercaniasC3.png, encara que fins a 1996 els servicis eren prestats per Regionals cedits a Rodalies. En principi, contava en les estacions de Valéncia-Nort, Vara de Quart, Aldaya, Loriguilla-pla (ara Loriguilla-REVA), Chest, Chiva, Bunyol, Venta Mina, Setaigües, El Rebollar, Requena, San Antonio de Requena i Utiel.

En 2008, en motiu de les obres de l'accés de la llínea d'alta velocitat Madrit-Comunitat Valenciana a Valéncia, entrà en servici l'estació de Valéncia-Sant Isidre en substitució de la de Vara de Quart i en abril fon suprimida la parada de Valéncia-Nort, degut a l'interrupció de la circulació ferroviària.

Ampliacions[editar | editar còdic]

El principal proyecte d'ampliació de la llínea Madrid-CercaniasC3.png consistix en la construcció del nuc Sur, un nou túnel entre les estacions de Valéncia-Sant Isidre i la nova Estació Central de Valéncia (l'estació passant que quedarà despuix de la reforma de l'estació del Nort actual). En esta obra, se pretén eliminar el talús ferroviari que separava les barris del sur de Valéncia aixina com permetre l'accés de la nova llínea d'alta velocitat a Valéncia.

Igualment, se estarien creant noves correspondències entre la ret de Rodalies i les llínees Llínea 1, Línia 2 de Metrovalència.svg, Llínea 3, Llínea 5 i Llínea 7 de MetroValencia. Esta prevista la finalisació de les obres del túnel en 2010, data en la que se posaria en funcionament.

Ademés, està prevista la duplicació de les vies entre Valéncia-Sant Isidre i Bunyol en una primera fase i posteriorment la seua electrificació, per a aixina aumentar les freqüències de la llínea, algo impossible a dia de hui degut als numerosos servicis que presten els Rodalies en via única.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]