Diferència entre les revisions de "Reis Catòlics"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]). | Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]). | ||
| − | La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el | + | La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castell de Fuensaldaña ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> |
| − | Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479] | + | Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. |
En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]]. | En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]]. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món. | Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Compromís de Casp]] | ||
| + | * [[Isabel I de Castella]] | ||
| + | * [[Ferrando II d'Aragó]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:53 23 maig 2024
Es coneix com a Reis Catòlics a Isabel i Ferrando, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).
La parella es casà en el Palau dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castell de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Iglésia necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una bula.[1]
Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de doña Juana, que no se sap si era filla del rei Enrique IV.
En l'any 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare Juan II. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla Juana I de Castella i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any 1516.
En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'Edat Mija a l'Edat Moderna. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels Habsburg en Europa durant els sigles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de l'any 1492 va modificar profundament l'història mundial.
Els reis catòlics són importants per la reconquista de Granada, el descobriment d'América per Cristòfol Colon, reunificar la Península Ibèrica en Espanya pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.