Diferència entre les revisions de "Sofia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Photo Sofia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Visted de Sofia]]
+
[[Archiu:Photo Sofia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Sofia]]
'''Sofia''' (en [[Idioma búlgar|búlgar]] София) és la [[Capital (política)|capital]] i la ciutat més gran de la [[Bulgària|República de Bulgària]]. En una població de 1&nbsp;269&nbsp;384 habitants en 2018, es tracta de la 14.ª major ciutat de l'[[Unió Europea]], a on ingressà en giner del 2007, i al voltant de 1&nbsp;380&nbsp;406 en la seua [[àrea metropolitana]], la [[Província de Sofia-Ciutat|Província Capital]].<ref name="grao">{{Cita web
+
'''Sofia''' (en [[Idioma búlgar|búlgar]] София) és la [[Capital (política)|capital]] i la ciutat més gran de la [[Bulgària|República de Bulgària]]. En una població de 1.269.384 habitants en l'any [[2018]], es tracta de la 14.ª major ciutat de l'[[Unió Europea]], a on ingressà en giner del 2007, i al voltant de 1.380.406 en la seua [[àrea metropolitana]], la [[Província de Sofia-Ciutat|Província Capital]].<ref name="grao">{{Cita web
 
| url = http://www.grao.bg/tna/tab02.txt
 
| url = http://www.grao.bg/tna/tab02.txt
 
| título= Population table by permanent and present address as of 12 June 2006
 
| título= Population table by permanent and present address as of 12 June 2006
Llínea 8: Llínea 8:
 
}}</ref> Es troba situada en el centre de la [[península balcànica]],<ref>{{cita libro|apellidos=Rogers|nombre=Clifford|título=The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology|editorial=[[Oxford University Press]]|año=2010|página=301|volumen=1|isbn=9780195334036|url=http://books.google.com/?id=mzwpq6bLHhMC&pg=RA2-PA301&dq=sofia+center+of+the+balkan+peninsula#v=onepage&q=sofia%20center%20of%20the%20balkan%20peninsula&f=false}}</ref> a l'oest de Bulgària, rodejada pel [[mont Vitosha]] al sur, el mont Lyulin a l'oest i les [[Monts Balcans|montanyes dels Balcans]] al nort. La seua superfície total es 492&nbsp;km² i el seu promig d'altitut és de 600&nbsp;m sobre el nivell de la mar, lo que la convertix en la quarta capital més alta d'Europa.  
 
}}</ref> Es troba situada en el centre de la [[península balcànica]],<ref>{{cita libro|apellidos=Rogers|nombre=Clifford|título=The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology|editorial=[[Oxford University Press]]|año=2010|página=301|volumen=1|isbn=9780195334036|url=http://books.google.com/?id=mzwpq6bLHhMC&pg=RA2-PA301&dq=sofia+center+of+the+balkan+peninsula#v=onepage&q=sofia%20center%20of%20the%20balkan%20peninsula&f=false}}</ref> a l'oest de Bulgària, rodejada pel [[mont Vitosha]] al sur, el mont Lyulin a l'oest i les [[Monts Balcans|montanyes dels Balcans]] al nort. La seua superfície total es 492&nbsp;km² i el seu promig d'altitut és de 600&nbsp;m sobre el nivell de la mar, lo que la convertix en la quarta capital més alta d'Europa.  
  
Una de las capitals més antigues d'[[Europa]], l'història de Sofia es remonta al sigle VIII a. C., quan els [[tracis]] establiren un assentament en la zona. Sofia ha tingut varis noms en els diferents periodos de la seua existència, pero adoptà, finalment, el nom de Sofia, gràcies a l'[[Iglésia de Hagia Sofía (Sofia)|Iglésia de Hagia Sofia]], una de les més antigues de la ciutat, en homenage nacional a les [[Fe, Esperança, Caritat i sa mare Sofia|Santes Màrtirs de Sofia]]. El Dia de Sofia es celebra el 17 de setembre i el 4 de giner la ciutat celebra que en 1878 fon [[Lliberació de Bulgària|lliberada]] de la [[Imperi otomà|dominació otomana]] per les [[Eixercit Imperial Rus|tropes imperials russes]]. Sofia fon declarada capital de 3 de abril de 1879 com antic poble búlgar, llunt de la frontera en [[Turquia]], i fon [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|bombardejada intensament]] per les [[forces aliades]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
+
Una de las capitals més antigues d'[[Europa]], l'història de Sofia es remonta al sigle VIII a. C., quan els [[tracis]] establiren un assentament en la zona. Sofia ha tingut varis noms en els diferents periodos de la seua existència, pero adoptà, finalment, el nom de Sofia, gràcies a l'[[Iglésia de Hagia Sofía (Sofia)|Iglésia de Hagia Sofia]], una de les més antigues de la ciutat, en homenage nacional a les [[Fe, Esperança, Caritat i sa mare Sofia|Santes Màrtirs de Sofia]]. El Dia de Sofia es celebra el [[17 de setembre]] i el [[4 de giner]] la ciutat celebra que en l'any [[1878]] fon [[Lliberació de Bulgària|lliberada]] de la [[Imperi otomà|dominació otomana]] per les [[Eixercit Imperial Rus|tropes imperials russes]]. Sofia fon declarada capital de [[3 de abril]] de [[1879]] com antic poble búlgar, llunt de la frontera en [[Turquia]], i fon [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|bombardejada intensament]] per les [[forces aliades]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
  
Sofia és el centre administratiu, econòmic, cultural, de transporte i educatiu del país,<ref>[http://www.internethostelsofia.hostel.com/ Internet Hostel Sofia, Tourism in Sofia]. Retrieved Jan, 2012</ref> a on es concentra la sexta part de l'[[Economia de Bulgària|producció industrial de Bulgària]].
+
Sofia és el centre administratiu, econòmic, cultural, de transporte i educatiu del país,<ref>[http://www.internethostelsofia.hostel.com/ Internet Hostel Sofia, Tourism in Sofia]. Retrieved Jan, 2012</ref> a on es concentra la sexta part de la [[Economia de Bulgària|producció industrial de Bulgària]].
 +
 
 +
== Patrimoni cultural ==
 +
* [[Palau de Vrana]]
 +
* [[Iglésia de Boyana]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 17: Llínea 21:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Sofia}}
 
{{commonscat|Sofia}}
 +
 +
{{Capitals Europa}}
  
 
[[Categoria:Capitals d'Europa]]
 
[[Categoria:Capitals d'Europa]]
 +
[[Categoria:Bulgària]]

Última revisió del 00:27 24 set 2022

Archiu:Photo Sofia.jpg
Vistes de Sofia

Sofia (en búlgar София) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària. En una població de 1.269.384 habitants en l'any 2018, es tracta de la 14.ª major ciutat de l'Unió Europea, a on ingressà en giner del 2007, i al voltant de 1.380.406 en la seua àrea metropolitana, la Província Capital.[1] Es troba situada en el centre de la península balcànica,[2] a l'oest de Bulgària, rodejada pel mont Vitosha al sur, el mont Lyulin a l'oest i les montanyes dels Balcans al nort. La seua superfície total es 492 km² i el seu promig d'altitut és de 600 m sobre el nivell de la mar, lo que la convertix en la quarta capital més alta d'Europa.

Una de las capitals més antigues d'Europa, l'història de Sofia es remonta al sigle VIII a. C., quan els tracis establiren un assentament en la zona. Sofia ha tingut varis noms en els diferents periodos de la seua existència, pero adoptà, finalment, el nom de Sofia, gràcies a l'Iglésia de Hagia Sofia, una de les més antigues de la ciutat, en homenage nacional a les Santes Màrtirs de Sofia. El Dia de Sofia es celebra el 17 de setembre i el 4 de giner la ciutat celebra que en l'any 1878 fon lliberada de la dominació otomana per les tropes imperials russes. Sofia fon declarada capital de 3 de abril de 1879 com antic poble búlgar, llunt de la frontera en Turquia, i fon bombardejada intensament per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.

Sofia és el centre administratiu, econòmic, cultural, de transporte i educatiu del país,[3] a on es concentra la sexta part de la producció industrial de Bulgària.

Patrimoni cultural[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. «Population table by permanent and present address as of 12 June 2006» (en búlgar). Head Direction of Residential Registration and Administrative Service. Consultat el 15 de juny de 2006.
  2. [1] (vol. ), Oxford University Press. ISBN 9780195334036.
  3. Internet Hostel Sofia, Tourism in Sofia. Retrieved Jan, 2012

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Capitals d'Europa
Andorra la Vella    Amsterdam    Atenes    Belgrat    Berlin    Berna    Bratislava    Brusseles    Bucarest    Budapest    Cardiff    Ciutat de Luxemburc    Ciutat del Vaticà    Copenhague    Chisinàu    Dublin    Edimburc    Erevan    Estocolm    Helsinki    Kíev    Lisboa    Liubliana    Londres    Madrit    Minsk    Mónaco-Ville    Moscou    Nicòsia    Oslo    París    Podgorica    Praga    Pristina    Reikiavik    Roma    Riga    San Marino    Sarajevo    Skopje   Sofia    Tallin    Tbilissi    Tirana    Vaduz    La Valleta    Varsòvia    Viena    Vilna    Zagrep