Diferència entre les revisions de "Antoni Atienza"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 14: Llínea 14:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia]]-Estudi General i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].  
+
Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].  
  
 
'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).
 
'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).
Llínea 38: Llínea 38:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
−
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
+
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
 
[...]
 
[...]
 
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}
 
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}
Llínea 50: Llínea 50:
 
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
 
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
 
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
 
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
 +
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Última revisió del 11:51 6 ago 2022

Antoni Atienza Peñarroja
Llireal.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador
Naiximent: 15 de març de 1960
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Antoni Atienza Peñarroja és un historiador, professor i escritor valencià, naixcut en la ciutat de Valéncia el 15 de març de 1960.

Biografia[editar | editar còdic]

Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'Universitat de Valéncia-Estudi General i professor d'Història en l'Institut de IES Comarcal. Articuliste habitual de les revistes La Aventura de la Historia, Historia 16, Lletraferit i Renou que edita l'associació cultural Cardona Vives de Castelló.

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de Teatre Valencià de la Germania (Ed. L'Oronella), Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22) o el llibre de relats L'última cavalcada de Cesar Borja (Colecció Rajolar de L'Oronella).

Va guanyar l'elecció com a "Escritor de l'Any 2001" de l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball La Real Senyera (2001), Ed. L'Oronella.

Publicacions[editar | editar còdic]

Portada del llibre “Els Borja. Valencians". (2002) d'Antoni Atienza
  • Teatre Valencià de la Germania (2000) (Ed. L'Oronella),
  • Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22)
  • L'última cavalcada de Cesar Borja (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
  • La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians (2001) Ed. L'Oronella.
  • Clams de vida (en el relat La mare de Deu del Lledó), Ed. Oronella.
  • De regionalisme i valentinicultura. Faustí Barberà (2002). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
  • Els Borja. Valencians (2002) Colecció Els Fanals de la Terra nº 6, Ed. L'Oronella.
  • Històries de Valéncia (2021) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9

Premis[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.
"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&oldid=228435»