Diferència entre les revisions de "Valencià Apichat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Dialectes del Valencià
m (Canvià el nivell de protecció de «Valencià Apichat» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>Dialectes del [[Valencià]]</center>]] |
El [[Valencià Apichat]] o simplement l'apichat és un [[Dialecte|dialecte]] de la [[llengua valenciana]] que es parla en la zona central del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | El [[Valencià Apichat]] o simplement l'apichat és un [[Dialecte|dialecte]] de la [[llengua valenciana]] que es parla en la zona central del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Apichat}} | |
| − | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 17:19 29 set 2022
El Valencià Apichat o simplement l'apichat és un dialecte de la llengua valenciana que es parla en la zona central del territori valencià, en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
Es caracterisa per l'ensordiment de determinats sons, com la esse sonora, que es fa sorda, o la palatal africada sonora de mege, major, plaja, que també es realisa sorda; este dialecte també confon la ve, en la be i realisa abdós oclusives i bilabials.
Característiques
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
- També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne.
- Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també ho definix com el parlant de sons, ensordits.
Vore també
Enllaços externs
«Apichat». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Bibliografia
- Gimeno Juan, M. (1993) El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valéncia, Valéncia: Lo Rat Penat.
