Diferència entre les revisions de "Codonyer"
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''codonyer''' ( | + | [[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|350 px|Codonyer]] |
| + | |||
| + | El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer. | ||
| + | |||
| + | == Descripció == | ||
| + | |||
| + | És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. | ||
| + | |||
| + | Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruita coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic. | ||
| + | |||
| + | Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru. | ||
| + | |||
| + | En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals. | ||
| + | |||
| + | El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. | ||
| + | |||
| + | Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguai]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida]. | ||
| + | |||
| + | Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental. | ||
| + | |||
| + | == Propietats == | ||
| + | |||
| + | S'usen els fruts i també les llavors. | ||
| + | |||
| + | Principis actius: conté tanins (especialment abundants en les llavors: 20%), pectina, vitamina A i vitamina B.7 | ||
| + | |||
| + | Indicacions: usat com protector de les mucoses, antidiarreic i diürètic. Indicat per a gastritis, úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, diarrees, refredats, faringitis, bronquitis. Per via externa s'usa popularment en casos de fissures anals, clavills dels sens, prunyons, hemorroides i escaldadures. | ||
| + | | ||
| + | Les llavors són astringents. Com atres llavors de plantes de la família Rosaceae, lliberen cianur en ser metabolisades en l'intestí prim, per lo tant, pot causar nàusees i reaccions similars a un malestar estomacal, pero es necessita una cantitat significativa per a produir un lleu enverinament. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruita del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemanya]] i [[Polònia]]. | ||
| + | |||
| + | En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també nomenat dolç de codonyer - es consumix a sovint en [[Anou|anous]] o acompanyat de [[formage de Burgos]]. | ||
| + | |||
| + | En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage. | ||
| + | |||
| + | En Chile, ademés de ser consumit com a melada (dolça de codonyer), es consumix cru, per ad açò prèviament es colpeja be la fruita (codonyer machucat), en lo que se li lleva el seu sabor i es torna més dolç. També se solen menjar en una miqueta de sal. | ||
| + | |||
| + | En Costa Rica el codonyer es cultiva i utilisa principalment a l'est de la Vall Central, a on és un ingredient freqüent per a dolços, conserves i melades des de l'época colonial.5 | ||
| + | |||
| + | En Argentina i Uruguai el dolç de codonyer és de primera importància en la rebosteria tradicional, utilisant-se coques o darreries com a [[formage]] en codonyer, típic en la regió nort de l'Argentina. | ||
| + | |||
| + | En [[França]] solen colocar-se els fruts dins de les gavetes i entre la roba per a perfumar-les en la seua potent fragància. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 7: | Llínea 55: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Cydonia oblonga}} | |
| − | + | {{Wikispecies|Cydonia oblonga}} | |
| + | {{DGLV|Codonyer}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia] | ||
Última revisió del 10:48 19 set 2024
_07.JPG)
El codonyer (derivat de codony), en castellà, membrillo o membrillero, és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el codony, nomenat també a voltes com a codonyer.
Descripció[editar | editar còdic]
És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'Àsia (Iran, Turquia). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals.
Història[editar | editar còdic]
Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la llengua castellana, el terme "codonyer" procedix del grec μελίμηλον que significa, lliteralment, 'poma de mel'.
Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu bes abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruita coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic.
Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. Plini el Vell va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru.
En diverses parts d'Europa, el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els estius són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals.
El codonyer és mencionat per primera volta en un text anglés a finals del sigle XIII, encara que el clima en Anglaterra no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al Nou Món, pero són rars en Amèrica del Nort per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora.
Es cultiva àmpliament en Argentina, Uruguai, els Balcans, Espanya i la conca del Mediterràneu. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida].
Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental.
Propietats[editar | editar còdic]
S'usen els fruts i també les llavors.
Principis actius: conté tanins (especialment abundants en les llavors: 20%), pectina, vitamina A i vitamina B.7
Indicacions: usat com protector de les mucoses, antidiarreic i diürètic. Indicat per a gastritis, úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, diarrees, refredats, faringitis, bronquitis. Per via externa s'usa popularment en casos de fissures anals, clavills dels sens, prunyons, hemorroides i escaldadures. Les llavors són astringents. Com atres llavors de plantes de la família Rosaceae, lliberen cianur en ser metabolisades en l'intestí prim, per lo tant, pot causar nàusees i reaccions similars a un malestar estomacal, pero es necessita una cantitat significativa per a produir un lleu enverinament.
Usos[editar | editar còdic]
El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el sucre cristalise). S'usa per a fer melada, compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir vi de fruita del suc, una especialitat en països com Alemanya i Polònia.
En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també nomenat dolç de codonyer - es consumix a sovint en anous o acompanyat de formage de Burgos.
En Mèxic existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage.
En Chile, ademés de ser consumit com a melada (dolça de codonyer), es consumix cru, per ad açò prèviament es colpeja be la fruita (codonyer machucat), en lo que se li lleva el seu sabor i es torna més dolç. També se solen menjar en una miqueta de sal.
En Costa Rica el codonyer es cultiva i utilisa principalment a l'est de la Vall Central, a on és un ingredient freqüent per a dolços, conserves i melades des de l'época colonial.5
En Argentina i Uruguai el dolç de codonyer és de primera importància en la rebosteria tradicional, utilisant-se coques o darreries com a formage en codonyer, típic en la regió nort de l'Argentina.
En França solen colocar-se els fruts dins de les gavetes i entre la roba per a perfumar-les en la seua potent fragància.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Codonyer.
Wikispecies té un artícul sobre Codonyer.
«Codonyer». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Codonyer en Wikipedia