Diferència entre les revisions de "Vicent Andrés Estellés"

Última revisió del 10:54 7 set 2024

Vicent Andrés Estellés


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i poeta
Naiximent:	4 de setembre de 1924
Lloc de naiximent:	Burjassot, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	27 de març de 1993
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - † Valéncia, 27 de març de 1993) fon un periodiste, escritor i poeta en català, a pesar de ser valencià, d'ideologia pancatalanista.

Considerat pel pancatalanisme com un dels principals escritors del sigle XX de la poesia en català. Fon guardonat en el Premi lletra d'Or de les lletres catalanes en l'any 1975 i els premis d'Honor de les lletres catalanes els anys 1978 i 1990.

En algunes de les seues poesies ha menyspreat la cultura valenciana i proferit insults, per ad això se l'ha considerat "el poeta de la vulgaritat".

Obra

Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa i extensa. Encara que lo més conegut és sobre la seua poesia, pero també escrigué noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, sobretot, vulgar.

Citem un eixemple (en català):

Pedres de foc

Me la mamaves fins al cep: tenies

tota la boca plena, i amb la llengua

iniciaves moviments, i et vares

posar més blava que altre cop: llavors

te la vaig treure, i respiraves, i altre

cop retornaves i me la mamaves

i, extenuada, desistires: no

podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig

iniciar la penetració,

que fou penosa, dolorosa i lenta,

fins que va entrar-te per complet, i jo

evoque els pèls de l'entrecuix pegant

cops a les teues rodonors invictes.

Que, traduït al valencià, vol dir:

Pedres de fòc

Me la mamaves fins al cep: tenies

tota la boca plena, i en la llengua

iniciaves moviments, i et vares

posar més blava que atra volta: llavors

te la vaig traure, i respiraves, i atra

volta retornaves i me la mamaves

i, extenuada, desistires: no

podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig

iniciar la penetració,

que fon penosa, dolorosa i llenta,

fins que va entrar-te per complet, i yo

evoque els pèls de l'entrecuix pegant

colps a les teues redonors invictes.

Uns atres eixemples del perque se li considera a Vicent Andrés Estellés el "poeta de la vulgaritat", poesies en català:

Horacianes

Bon dia, grapat d'aigua,

escarpidor, gilette, sabó, dentífric,

bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge,

volum de merda que he amollat i mire.

Oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.

aquesta bona merda, assaonada i fràgil,

dóna ganes d'invitar a sucar-hi el veïnat.

Com la merda s'esmuny en tirar de la cadena,

així són de fugissers els plaers

que la vida ens depara, els amors, tot això.

Ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,

i el nostre darrer acte o darrera voluntat

serà també una cagada gratuïta, uns orins.

(Cultura i Aula, 19.3.1991)

Péls i senyals

Amb foc pel cul i per la boca, amb rams

antics de foc eixint pels dos conductes,

i àdhuc pels ulls, el nas i les orelles,

i pel forat jubilat de la uretra,

així guaiteu, gàrgoles cantoneres!

Sofre pixeu i menstrueu més sofre!

Extracte de la poesia d'Estellés

Notícies en prensa

Homenaje. El pleno municipal de Castellón acordará hoy jueves la adhesión a los actos de la Acadèmia Valenciana de la Llengua de nombramiento del difunto poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés como Escritor del año. Además, se le otorgará una calle o plaza en la capital en cuanto sea posible. Lo más importante es que este acuerdo ha sido consensuado por los grupos del PP, PSPV-PSOE, Bloc y EU.

('El Catalejo', Mediterráneo, 28.2.2013)

El director de l'Institut Cervantes obri la Caixa de les Lletres, la número 1.508 concretament, al poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, el segon escritor en la llengua autòctona que entra, despuix de Joan Fuster. Dos primeres edicions, alguns manuscrits envolts en la seua bandera, la quatribarrada, un àlbum de fotos biogràfic o un pendrive en 60 carpetes, que des d'este dimecres es guardaran baix clau en un caseller de la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes. Vicent Andrés Estellés, com Joan Fuster no són escritors de la llengua valenciana, sino escritors en català. Han segut, clarament, els màxims exponents de la catalanisació del poble valencià:

Any Estellés. Estellés entra en el ministerio del tiempo. El Instituto Cervantes celebra mañana en Madrid el centenario del poeta con la entrada de su legado en la selecta Caja de las Letras, el mismo día que el poeta de Burjassot, uno de los escritores más populares, cumpliría cien años y que el Consell se ha negado a celebrar.

(Levante-EMV, 3.9.2024

Cites

Bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge, volum de merda que he amollat i mire. Aquesta bona merda, assaonada i frágil, dona ganes d´invitar a sucar-hi el veínat...(Cultura i Aula, 19.3.1991)

Extracte d'una poesia d'Estellés de l'artícul de Ricart Garcia Moya, parlant sobre Estellés: Los 'exquisitos' de la lengua (Las Provincias, 14.12.1991)

Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en Sanchis Guarner –l'historiador i llingüiste–, Enric Valor –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i Vicent Andrés Estellés –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes

Ara van a pel cant valencià (Editorial del Rogle, nº 141, juny 2018) editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Bibliografia

Agustí, Carme (1999). Reciclage (Nivell superior) (en valencià). Paterna: 3i4. ISBN 8475025625.
Pérez Montaner, Jaume (1993). Climent, ed. Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (en valencià). Valéncia. ISBN 8475020348.

Enllaços externs

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Vicent Andrés Estellés''' ([[Burjassot]], [[4 de setembre]] de [[1924]] — [[Valéncia]], [[27 de març]] de [[1993]]) fon un [[periodiste]], [[escritor]] i [[poeta]] en [[català]], a pesar de ser [[Valencians|valencià]], d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
+'''Vicent Andrés Estellés''' ([[Burjassot]], [[4 de setembre]] de [[1924]] - † [[Valéncia]], [[27 de març]] de [[1993]]) fon un [[periodiste]], [[escritor]] i [[poeta]] en [[català]], a pesar de ser [[Valencians|valencià]], d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
 Considerat pel pancatalanisme com un dels principals escritors del [[sigle XX]] de la poesia en [[català]]. Fon guardonat en el Premi lletra d'Or de les lletres catalanes en l'any [[1975]] i els premis d'Honor de les lletres catalanes els anys [[1978]] i [[1990]].
-En algunes de les seues poesies ha menyspreat la [[Cultura valenciana|cultura valenciana]] i proferit insults, per això se l'ha considerat "el poeta de la vulgaritat".
+En algunes de les seues poesies ha menyspreat la [[Cultura valenciana|cultura valenciana]] i proferit insults, per ad això se l'ha considerat "el poeta de la vulgaritat".
 == Obra ==
-Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa i extensa. Encara que lo més conegut és sobre la seua poesia, pero també escrigué noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, sobretot, vulgar.
+* Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa i extensa. Encara que lo més conegut és sobre la seua poesia, pero també escrigué noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, sobretot, vulgar.
 Citem un eixemple (en català):
@@ Llínea 83: / Llínea 83: @@
 ''colps a les teues redonors invictes.''}}
+* Uns atres eixemples del perque se li considera a Vicent Andrés Estellés el "poeta de la vulgaritat", poesies en català:
+{{Cita|'''Horacianes'''
+''Bon dia, grapat d'aigua,''
+''escarpidor, gilette, sabó, dentífric,''
+''bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge,''
+''volum de merda que he amollat i mire.''
+''Oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.''
+''aquesta bona merda, assaonada i fràgil,''
+''dóna ganes d'invitar a sucar-hi el veïnat.''
+''Com la merda s'esmuny en tirar de la cadena,''
+''així són de fugissers els plaers''
+''que la vida ens depara, els amors, tot això.''
+''Ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,''
+''i el nostre darrer acte o darrera voluntat''
+''serà també una cagada gratuïta, uns orins.''|(''Cultura i Aula'', 19.3.1991)}}
+{{Cita|'''Péls i senyals'''
+''Amb foc pel cul i per la boca, amb rams''
+''antics de foc eixint pels dos conductes,''
+''i àdhuc pels ulls, el nas i les orelles,''
+''i pel forat jubilat de la uretra,''
+''així guaiteu, gàrgoles cantoneres!''
+''Sofre pixeu i menstrueu més sofre!''|Extracte de la poesia d'Estellés}}
+== Notícies en prensa ==
+{{Cita|''Homenaje. El pleno municipal de Castellón acordará hoy jueves la adhesión a los actos de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] de nombramiento del difunto poeta de Burjassot [[Vicent Andrés Estellés]] como Escritor del año. Además, se le otorgará una calle o plaza en la capital en cuanto sea posible. Lo más importante es que este acuerdo ha sido consensuado por los grupos del PP, PSPV-PSOE, Bloc y EU.''|('El Catalejo', ''[[Mediterráneo]]'', 28.2.2013)}}
+* El director de l'[[Institut Cervantes]] obri la Caixa de les Lletres, la número 1.508 concretament, al poeta de Burjassot, [[Vicent Andrés Estellés]], el segon escritor en la llengua autòctona que entra, despuix de [[Joan Fuster]]. Dos primeres edicions, alguns manuscrits envolts en la seua bandera, la quatribarrada, un àlbum de fotos biogràfic o un pendrive en 60 carpetes, que des d'este dimecres es guardaran baix clau en un caseller de la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes. Vicent Andrés Estellés, com Joan Fuster no són escritors de la [[llengua valenciana]], sino escritors en català. Han segut, clarament, els màxims exponents de la catalanisació del poble valencià:
+{{Cita|''Any Estellés. Estellés entra en el ministerio del tiempo. El Instituto Cervantes celebra mañana en Madrid el centenario del poeta con la entrada de su legado en la selecta Caja de las Letras, el mismo día que el poeta de Burjassot, uno de los escritores más populares, cumpliría cien años y que el Consell se ha negado a celebrar''.|(''[[Levante-EMV]]'', 3.9.2024}}
 == Cites ==
-{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
+{{Cita|''Bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge, volum de merda que he amollat i mire. Aquesta bona merda, assaonada i frágil, dona ganes d´invitar a sucar-hi el veínat...''(''Cultura i Aula'', 19.3.1991)|Extracte d'una poesia d'Estellés de l'artícul de [[Ricart Garcia Moya]], parlant sobre Estellés: ''Los 'exquisitos' de la lengua'' (''[[Las Provincias]]'', 14.12.1991)}}
+{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en [[Joan Fuster]] al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i '''Vicent Andrés Estellés''' –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
+== Bibliografia ==
+* Agustí, Carme (1999). Reciclage (Nivell superior) (en [[valencià]]). Paterna: 3i4. ISBN 8475025625.
+* Pérez Montaner, Jaume (1993). Climent, ed. Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (en valencià). Valéncia. ISBN 8475020348.
 == Enllaços externs ==
 *[http://ausaesweb.blogspot.com.es/2013/06/estelles-el-poeta-de-la-vulgaritat.html Estellés, el poeta de la vulgaritat]
+*[https://elfarodevalencia.es/vicent-andres-estelles-el-poeta-de-la-vulgaritat-i-una-vergonya-dels-valencians/ Estellés: El poeta de la vulgaritat - ''El Faro de Valencia'']
+[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Escritors]]
@@ Llínea 96: / Llínea 162: @@
 [[Categoria:pancatalanistes]]
 [[Categoria:pancatalanisme]]
+[[Categoria:catalanisme]]