Diferència entre les revisions de "Maulets"
m (→Orígens) |
(Text reemplaça - 'Però' a 'Pero') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys. | L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys. | ||
| − | A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. | + | A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Pero la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]]. |
===La segona germania=== | ===La segona germania=== | ||
Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]]. | Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]]. | ||
| − | + | Despuix de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara. | |
===La guerra de successió=== | ===La guerra de successió=== | ||
| − | Quan el borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. | + | Quan el borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va prendre possessió del [[Regne de Valéncia]] com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria, aixina com en el [[Regne de Mallorca]] i en [[Catalunya]]. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Pero la causa austracista (''Habsburc'') no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general [[Joan Batiste Basset]]. |
El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya. | El General Basset era un valencià, probablement naixcut en [[Alboraya]] en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep [[Georg von Hessen-Darmstadt]], un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
{{AP|Monuments als Maulets}} | {{AP|Monuments als Maulets}} | ||
[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|200px|[[Pedra dels Maulets|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]] | [[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|200px|[[Pedra dels Maulets|Placa]] en [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]] | ||
| − | Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]]. | + | Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de l'any [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en l'any [[1994]]. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
Última revisió del 16:52 3 jun 2022
Els Maulets foren un grup partisà del Regne de Valéncia format per valencians que recolzaven a l'Archiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó. Varen prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrap coloquial.
Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del corn rugós (Charonia nodifera), el caragol marí més gran de la Mediterrànea. Anys despuix, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.
Significat de la paraula Maulet[editar | editar còdic]
La paraula maulet (diminutiu del vocable àrap maula) significa persona de classe social baixa que se troba en relació de subordinació respecte d’una atra. Encara que el nom fa referència als llauradors, també eren maulets els membres d'unes atres categories socials, com la burguesia, la baixa noblea – bàsicament urbana- i el baix clero, sense terres. Els maulets defengueren durant la Guerra de Successió a l’Archiduc Carles, puix provenia d'una tradició dinàstica que tolerava els Furs. Per contra, els botiflers (l'alt clero i l'alta noblea terratinent) recolzaven a Felip d'Anjou puix defenia els seus interessos de classe.
Orígens[editar | editar còdic]
L'expulsió dels moriscos de la península en l'any 1609 significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei Carles II d'Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.
A finals del sigle XVII una part d'esta població llauradora en terres morisques prosperà conreant i exportant vi, brandi i panses, i en menor mesura seda. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Pero la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fon inútil; i la revolta (nomenada hui en dia Segona Germania) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any 1693 en la batalla de Setla de Nunyes, prop de Muro d'Alcoy.
La segona germania[editar | editar còdic]
Els llauradors d'esta Segona Germania rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per Jaume I el Conquistador durant la conquista del Regne de Valéncia per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'expulsió dels moriscs.
Despuix de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any 1700, quan Carles II d'Espanya moria sense fills ni descendència clara.
La guerra de successió[editar | editar còdic]
Quan el borbó Felip V va prendre possessió del Regne de Valéncia com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria, aixina com en el Regne de Mallorca i en Catalunya. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Pero la causa austracista (Habsburc) no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general Joan Batiste Basset.
El General Basset era un valencià, probablement naixcut en Alboraya en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep Georg von Hessen-Darmstadt, un noble alemà que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.
El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als Països Baixos i Anglaterra (conegudes llavors com les Potències marítimes) i cap en les colònies espanyoles en les Amèriques. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.
En l'any 1701 la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les Potències marítimes als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.
Monuments als Maulets[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Monuments als Maulets.
Dos són els principals monuments als Maulets en terres valencianes. El més antic en Xativa que data de l'any 1978 i el de Valéncia inaugurat en l'any 1994.