Diferència entre les revisions de "Catí"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofes') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Poblecati.jpg|thumb|Catí]] | + | [[File:Poblecati.jpg|thumb|300px|Catí]] |
| − | + | '''Catí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. | |
| − | '''Catí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | |||
El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els [[Els Ports|Ports de Morella]], comarca a la que va pertànyer històricament, i el [[Baix Maestrat]], al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern. | El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els [[Els Ports|Ports de Morella]], comarca a la que va pertànyer històricament, i el [[Baix Maestrat]], al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern. | ||
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
| − | |||
En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població: | En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població: | ||
| Llínea 22: | Llínea 19: | ||
* Mas Font Nova. | * Mas Font Nova. | ||
| − | === Poblacions | + | === Poblacions llimítrofes === |
| − | |||
El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: [[Ares del Maestrat]], [[Morella]], [[Chert]], [[Tírig]], [[Salzedella]], [[Sant Mateu]] i [[Albocàsser]] totes elles de la [[província de Castelló]]. | El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: [[Ares del Maestrat]], [[Morella]], [[Chert]], [[Tírig]], [[Salzedella]], [[Sant Mateu]] i [[Albocàsser]] totes elles de la [[província de Castelló]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| + | El [[25 de giner]] de [[1239]] Catí va ser donat a poblar per [[Blasco de Alagón]], a Ramón de Bocona (futur poblador d'[[Onda]]), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei [[Jaume I]], en l'any [[1243]]). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de [[Lleida]]. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un [[gos]] errant, símbol de la fidelitat activa. | ||
| − | + | Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del [[Bale]] de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en [[1292]] un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en l'any [[1691]] els va ser concedida l'independència. | |
| − | |||
| − | Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del [[Bale]] de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en [[1292]] un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en [[1691]] els va ser concedida l'independència. | ||
== Política == | == Política == | ||
| + | En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític [[UCD]], durant dos llegislatures ([[1979]]-[[1983]]) i (1983-[[1987]]), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel [[PPCV]]. | ||
| − | + | == Demografia == | |
| + | Catí conta en una població de 714 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | |||
En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de [[llana]], en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el [[sigle XVI]] Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en [[Itàlia]]. | En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de [[llana]], en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el [[sigle XVI]] Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en [[Itàlia]]. | ||
| Llínea 43: | Llínea 39: | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| − | + | Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de l'any [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]]. | |
| − | Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]]. | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
| + | Catí conserva bells edificis migevals, eixemple del millor gòtic civil valencià, com les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antoni Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de l'Hort de Masó, exponents dels sigles [[Sigle XV|XV]] al [[Sigle XVII|XVII]]. Encara que el seu patrimoni civil més característic és: | ||
| − | + | * '''Casa de la Vila'''. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys [[1417]] i [[1437]], és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de [[Traiguera]]. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tengut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, el restant d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de [[Benassal]]. | |
| − | |||
| − | * '''Casa de la Vila'''. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys [[1417]] i [[1437]], és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de [[Traiguera]]. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han | ||
* '''Palau Sant Joan - Casa Miralles'''. Fon alçada pel ric mercader i notari Ramón Sant Joan en [[1452]]. De gran bellea a destacar pels seus artístics finestrals. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del canter càntabre Pedro Crespo. | * '''Palau Sant Joan - Casa Miralles'''. Fon alçada pel ric mercader i notari Ramón Sant Joan en [[1452]]. De gran bellea a destacar pels seus artístics finestrals. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del canter càntabre Pedro Crespo. | ||
| − | * '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]]. | + | * '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en l'any [[1451]]. |
* '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. | * '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. | ||
| Llínea 60: | Llínea 54: | ||
* '''Casa dels Montserrat'''. La casa data del [[sigle XVIII]], casa de la distinguida família dels Montserrat, conserve unes reixes artesanals en la seua part darrera i una escala central quadrangular en cúpula. | * '''Casa dels Montserrat'''. La casa data del [[sigle XVIII]], casa de la distinguida família dels Montserrat, conserve unes reixes artesanals en la seua part darrera i una escala central quadrangular en cúpula. | ||
| − | * '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]]. | + | * '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de l'any [[1630]]. |
* '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. | * '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. | ||
| Llínea 66: | Llínea 60: | ||
* '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria. | * '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria. | ||
| − | + | A part de palaus i cases senyorials n'hi ha atres coses d'interés per al visitant: | |
| − | * Emblema i inscripció en la casa del mercader | + | * Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerònim Martí |
* Escut de la Casa de l'Abadia | * Escut de la Casa de l'Abadia | ||
* Escut de l'antic hospital | * Escut de l'antic hospital | ||
| Llínea 76: | Llínea 70: | ||
* Recint Amurallat | * Recint Amurallat | ||
| − | * Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el | + | * Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el campanar. |
| − | * '''Mas de Torres'''. | + | * '''Mas de Torres'''. Inclòs per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques. |
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
| − | + | [[File:Ermita del Pilar de Catí 4.JPG|thumb|250px|Ermita de la Verge del Pilar]] | |
| − | * '''Iglésia parroquial'''. L' | + | * '''Iglésia parroquial'''. L'iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]], una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o ''Prigó d'[[Avinyó]]'', el més antic de quants es conserven en el [[Regne de Valéncia]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població. |
* '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. | * '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. | ||
| Llínea 92: | Llínea 86: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de [[Vaqueta|vaquetes]] (una espècie de caragol blanc de montanya), [[Coca de tomata|coques de tomata]], [[Coca celestial|coques celestials]], [[Bunyol (gastronomia)|bunyols]], pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades. | + | En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de [[Vaqueta|vaquetes]] (una espècie de [[caragol]] blanc de montanya), [[Coca de tomata|coques de tomata]], [[Coca celestial|coques celestials]], [[Bunyol (gastronomia)|bunyols]], pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades. |
D'especial importància són els seus formages elaborats íntegrament en llet de cabra dels ramats que pasten en l'extens Vall dels Cirers. Elaborats de forma artesanal i casolana d'antany. Es tracta d'un formage fresc, de llet pasteurisada de cabra molt prensada. El formage de Catí ha conseguit innumerables premis i guardons per la seua excelència. | D'especial importància són els seus formages elaborats íntegrament en llet de cabra dels ramats que pasten en l'extens Vall dels Cirers. Elaborats de forma artesanal i casolana d'antany. Es tracta d'un formage fresc, de llet pasteurisada de cabra molt prensada. El formage de Catí ha conseguit innumerables premis i guardons per la seua excelència. | ||
| Llínea 98: | Llínea 92: | ||
L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]]. | L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]]. | ||
| − | El [[Torró|tarró]] de Catí també té la seua importància, l'armeler és un arbre de tradició milenària en Catí lo que ha | + | El [[Torró|tarró]] de Catí també té la seua importància, l'armeler és un arbre de tradició milenària en Catí lo que ha permés elaborar este producte artesanal. Des de [[1915]] i despuix de quatre generacions de mestres tarroners, la fàbrica de tarrons i massapans artesans i casolans de Catí seguix utilisant el productes tradicionals del Maestrat. |
== Tradicions == | == Tradicions == | ||
| Llínea 110: | Llínea 104: | ||
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada. | Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada. | ||
| − | A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les | + | A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les ermites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de [[Cova Remígia]] en [[Ares del Maestrat]], en la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] i [[Morella]]. Plages de [[Vinaròs]], [[Benicarló]] i [[Peníscola]]. |
També se poden fer rutes i passejos com: | També se poden fer rutes i passejos com: | ||
| Llínea 116: | Llínea 110: | ||
* La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel ''Prigonet trencat'', la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí. | * La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel ''Prigonet trencat'', la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí. | ||
| − | * Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea | + | * Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea paisagística. |
La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació. | La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació. | ||
| Llínea 123: | Llínea 117: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Catí}} | |
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%AD Catí en Wikipedia] | + | * [http://www.cati.es/ Ajuntament de Catí] |
| − | + | *[https://es.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%AD Catí en Wikipedia] | |
| − | |||
{{Municipis de L'Alt Maestrat}} | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} | ||
Última revisió del 23:15 9 set 2023
Catí és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat.
Geografia[editar | editar còdic]
El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els Ports de Morella, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:
- L'Avellà.
- Hostal del Mestre.
- Mas Costereta.
- Mas d'En Ramón.
- Mas d'Evaristo.
- Mas de Gatella.
- Mas de Jaume Vicent.
- Mas de Roblasco.
- Mas de Segarra de Dalt.
- Mas Font Nova.
Poblacions llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: Ares del Maestrat, Morella, Chert, Tírig, Salzedella, Sant Mateu i Albocàsser totes elles de la província de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
El 25 de giner de 1239 Catí va ser donat a poblar per Blasco de Alagón, a Ramón de Bocona (futur poblador d'Onda), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei Jaume I, en l'any 1243). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de Lleida. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un gos errant, símbol de la fidelitat activa.
Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del Bale de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en 1292 un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en l'any 1691 els va ser concedida l'independència.
Política[editar | editar còdic]
En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític UCD, durant dos llegislatures (1979-1983) i (1983-1987), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel PPCV.
Demografia[editar | editar còdic]
Catí conta en una població de 714 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.
Economia[editar | editar còdic]
En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de llana, en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el sigle XVI Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en Itàlia.
Hui, com llavors, són famosos els productes que s'obtenen de corders i cabrits per a l'hostaleria, com l'elaboració de formages de forma tradicional. També antigament varen ser important els cerers de Catí, pero esta activitat ha deixat pas a l'elaboració de torrons i massapans. Mentres que una atra variant artesanal important en el municipi, és la referent a l'indústria del moble rústic.
Patrimoni[editar | editar còdic]
Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de l'any 1979 i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any 2004.
Monuments civils[editar | editar còdic]
Catí conserva bells edificis migevals, eixemple del millor gòtic civil valencià, com les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antoni Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de l'Hort de Masó, exponents dels sigles XV al XVII. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:
- Casa de la Vila. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys 1417 i 1437, és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de Traiguera. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tengut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, el restant d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de Benassal.
- Palau Sant Joan - Casa Miralles. Fon alçada pel ric mercader i notari Ramón Sant Joan en 1452. De gran bellea a destacar pels seus artístics finestrals. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del canter càntabre Pedro Crespo.
- Casa de Joan Spígol. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en l'any 1451.
- Casa dels Sans. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en 1667 entroncà en la dels Lleons de Valéncia.
- Casa dels Montserrat. La casa data del sigle XVIII, casa de la distinguida família dels Montserrat, conserve unes reixes artesanals en la seua part darrera i una escala central quadrangular en cúpula.
- Casa Geroni Martí. Datada en el sigle XVI, situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de l'any 1630.
- Casa del Delme. Datada del sigle XIV, és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila.
- Hospital de Sant Cosme. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria.
A part de palaus i cases senyorials n'hi ha atres coses d'interés per al visitant:
- Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerònim Martí
- Escut de la Casa de l'Abadia
- Escut de l'antic hospital
- Escut nobiliari de la Casa dels Sans
- Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan
- Escuts de l'Iglésia
- Recint Amurallat
- Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el campanar.
- Mas de Torres. Inclòs per l'UNESCO en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la Península Ibèrica declarat Patrimoni de l'Humanitat. Jaciment declarat Be d'Interés Cultural, representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
Monuments religiosos[editar | editar còdic]
- Iglésia parroquial. L'iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el sigle XIV. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del sigle XV, en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià Jacomart, pintor del rei Alfons V, una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o Prigó d'Avinyó, el més antic de quants es conserven en el Regne de Valéncia. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en 1376 pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població.
- Ermita de la Verge del Pilar. El dia 6 de giner de 1625, festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al sigle XVII. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la Verge del Pilar.
- Ermita de Santa Ana. És una de les més completes i acabades de Catí, situada a mig quilómetro de la població. Consta d'un sol cos en tres arcs, de regulars dimensions, en cor i altar major. Va ser director de l'obra Arnaldo Pedro, canter de Forcall, qui va posar la primera pedra el 29 d'agost de 1441.
- Ermita de Sant Vicent.
Gastronomia[editar | editar còdic]
En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de vaquetes (una espècie de caragol blanc de montanya), coques de tomata, coques celestials, bunyols, pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades.
D'especial importància són els seus formages elaborats íntegrament en llet de cabra dels ramats que pasten en l'extens Vall dels Cirers. Elaborats de forma artesanal i casolana d'antany. Es tracta d'un formage fresc, de llet pasteurisada de cabra molt prensada. El formage de Catí ha conseguit innumerables premis i guardons per la seua excelència.
L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
El tarró de Catí també té la seua importància, l'armeler és un arbre de tradició milenària en Catí lo que ha permés elaborar este producte artesanal. Des de 1915 i despuix de quatre generacions de mestres tarroners, la fàbrica de tarrons i massapans artesans i casolans de Catí seguix utilisant el productes tradicionals del Maestrat.
Tradicions[editar | editar còdic]
Cada any, coincidint en el primer dissabte del més de maig, els veïns de Catí realisen una romeria a l'Ermita de Sant Pere de Castellfort. Es tracta d'una processó molt arraïlada que es ve fent des de temps immemorial, ya documentada en 1321. És molt emotiva la "Despertà" que té lloc en la població ad això de les cinc del matí i que es torna a repetir en l'ermita de Sant Pere, en el matí del dumenge.
Turisme[editar | editar còdic]
És ben coneguda la bondat de les aigües de l'alvertent de l'Avellà (els àraps ya coneixien les seues propietats curatives), i el tranquil lloc que ocupa el conjunt de l'Ermitori de Nostra Senyora de la Misericòrdia i el balneari.
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.
A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les ermites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de Cova Remígia en Ares del Maestrat, en la Valltorta i Morella. Plages de Vinaròs, Benicarló i Peníscola.
També se poden fer rutes i passejos com:
- La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel Prigonet trencat, la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí.
- Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea paisagística.
La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació.
Catí se troba dins del Camí Jacobeo de Castelló, és una de les rutes seguides pels peregrins valencians en direcció a Santiago.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catí.- Ajuntament de Catí
- Catí en Wikipedia
| Municipis de l'Alt Maestrat | |
|---|---|
| Albocàsser • Ares del Maestrat • Atzeneta del Maestrat • Benafigos • Benassal • Catí • Culla • Sarratella • Tírig • La Torre d'En Basora • Vilar de Canes • Vistabella del Maestrat | |