Diferència entre les revisions de "Alcanalí"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Vista d'Alcalalí, Marina Alta.JPG|thumb|Vista d'Alcanalí, Marina Alta]] | [[File:Vista d'Alcalalí, Marina Alta.JPG|thumb|Vista d'Alcanalí, Marina Alta]] | ||
| − | '''Alcanalí''' | + | '''Alcanalí''' (en [[castellà]] ''Alcalalí''), és una població de la [[Vall de Pop]], en la comarca de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]). |
== Geografia == | == Geografia == | ||
Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km<sup>2</sup>. | Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km<sup>2</sup>. | ||
| − | === Núcleus === | + | ==== Núcleus ==== |
* Alcanalí | * Alcanalí | ||
* [[Llosa de Camacho]] | * [[Llosa de Camacho]] | ||
| − | === | + | ==== Localitats llimítrofes ==== |
El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]). | El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]). | ||
| − | === Accés === | + | ==== Accés ==== |
S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba. | S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[Jaume I]] prengué Alcanalí en [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. | + | [[Jaume I]] prengué Alcanalí en l'any [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. En l'any [[1409]] se li otorgà l'independència jurídica. En [[1599]] [[Eximén Pérez Roiç de Lihori]] el comprà a [[Martí d'Alagó]]. |
| + | |||
| + | Quedà despoblat en l'any [[1609]] a causa de l'[[expulsió dels moriscs]] i en [[1610]] se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En l'any [[1616]], es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de [[Mosquera]]. L'últim baró fon [[José Roiç de Lihori]]. El títul passà als barons de Llaurí. | ||
| + | |||
| + | En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]]. | ||
== Demografia i economia == | == Demografia i economia == | ||
| − | És remarcable l'evolució demogràfica: en [[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants. | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.336 habitants. |
| + | |||
| + | És remarcable l'evolució demogràfica: en l'any[[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en l'any [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En l'any [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants. | ||
La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres. | La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres. | ||
| − | {| align="center" | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| − | | | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- | ||
| − | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395 | + | | align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395 || align=center| 1.298 || align=center| 1.336 |
|} | |} | ||
| Llínea 39: | Llínea 46: | ||
* '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del [[sigle XVIII]]. | * '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del [[sigle XVIII]]. | ||
* '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del [[sigle XVIII]] | * '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del [[sigle XVIII]] | ||
| − | * '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre [[1952]] i [[1954]]. | + | * '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre els anys [[1952]] i [[1954]]. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Museus === | === Museus === | ||
| − | * '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió. | + | * '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de l'any [[1992]]. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió. |
* '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi. | * '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi. | ||
=== Deports === | === Deports === | ||
| − | Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que | + | Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que a soles permet la seua pràctica al carrer. |
=== Gastronomia === | === Gastronomia === | ||
| Llínea 55: | Llínea 62: | ||
* '''Festes de Juny'''. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el [[23 de juny|23]] al [[26 de juny]]. Són tradicionals les processons religioses, els fòcs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc. | * '''Festes de Juny'''. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el [[23 de juny|23]] al [[26 de juny]]. Són tradicionals les processons religioses, els fòcs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc. | ||
* '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc. | * '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc. | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| − | + | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [ | + | {{commonscat|Alcalalí}} |
| − | + | * [https://www.alcalali.es/ Ajuntament d'Alcanalí.] | |
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | * [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | ||
Última revisió del 12:38 31 oct 2024
Alcanalí (en castellà Alcalalí), és una població de la Vall de Pop, en la comarca de la Marina Alta (Comunitat Valenciana).
Geografia[editar | editar còdic]
Alcanalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcanalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km2.
Núcleus[editar | editar còdic]
- Alcanalí
- Llosa de Camacho
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (en la mateixa comarca); i també en el terme de Tàrbena (en la comarca de la Marina Baixa).
Accés[editar | editar còdic]
S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.
Història[editar | editar còdic]
Jaume I prengué Alcanalí en l'any 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina en l'any 1268. En 1325 l'adquirí n'Hugo de Cardona. Fins a l'any 1408 en Pere de Castellví fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. En l'any 1409 se li otorgà l'independència jurídica. En 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó.
Quedà despoblat en l'any 1609 a causa de l'expulsió dels moriscs i en 1610 se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En l'any 1616, es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró fon José Roiç de Lihori. El títul passà als barons de Llaurí.
En el sigle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, almeles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del sigle XIV.
Demografia i economia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.336 habitants.
És remarcable l'evolució demogràfica: en l'any1572 tenia 36 famílies; en 1787 n'eren 369 habitants; en 1845, 450; en 1900, 1.118; i ya més recentment, en l'any 1986, 649, i en 2002 pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En l'any 2007 ya n'eren 1.395 habitants.
La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de raïm i taronges en les seues fèrtils terres.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2018 | 2021 | |||||
| 1.118 | 925 | 909 | 1.010 | 961 | 831 | 731 | 685 | 611 | 855 | 981 | 1.352 | 1.395 | 1.298 | 1.336 | |||||
Monuments[editar | editar còdic]
- Torre Migeval. Del sigle XV, declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
- Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí, Ruiz de Lihori.
- Iglésia de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del sigle XVIII.
- Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del sigle XVIII
- Ermita del Calvari. Construïda entre els anys 1952 i 1954.
Cultura[editar | editar còdic]
Museus[editar | editar còdic]
- Museu de la Pansa. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de l'any 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
- Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.
Deports[editar | editar còdic]
Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les llargues que a soles permet la seua pràctica al carrer.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Els menjars tradicionals són el puchero, les coques i l'arròs en fesols i naps.
Festes[editar | editar còdic]
- Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els fòcs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
- Festes de Sant Miquel. Tradicionalment es celebraven el 29 de setembre, pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'agost. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcanalí.- Ajuntament d'Alcanalí.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |