Diferència entre les revisions de "Divisió territorial d'Espanya en 1833"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 23 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|300px| | + | [[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|300px|Mapa de la divisió provincial i regional de Espanya.]] |
| − | Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco | + | Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província. |
| − | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]). | + | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de l'any [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]). |
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | <ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Divisió provincial i regional == | == Divisió provincial i regional == | ||
| − | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, | + | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de l'any [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15. |
D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | ||
| − | {{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[ | + | {{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]], que conserven les seues actuals denominacions''.|:<small>Font: ''Real decret de 30 de novembre de 1833''<ref name=Decret /></small> |
}} | }} | ||
| − | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els | + | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatre regnes d'Andalusia.]] |
| − | * L''''[[Andalusia]]''' | + | * L''''[[Andalusia]] ,''' que comprén els regnes de [[Regne de Córdova (Corona de Castella)|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria|Almeria]], [[província de Cadis|Cadis]], [[província de Córdova (Espanya)|Còrdova]], [[província de Granada|Granada]], [[província d'Huelva|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)|Jaén]], [[província de Màlaga|Màlaga]] i [[província de Sevilla|Sevilla]]. |
| − | * El '''regne | + | * El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]]. |
| − | * El '''principat de [[Astúries]]''' forma la [[província d'Oviedo]]. | + | * El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]]. |
| − | * '''[[Castella la Nova]]''' | + | * '''[[Castella la Nova]]:''' contínua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]]. |
| − | * '''[[Castella la Vella]]''' | + | * '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de Sòria|Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]]. |
| − | *'''[[Catalunya]]: [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]]. | + | *'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]]. |
| − | * '''[[Extremadura]]''' | + | * '''[[Extremadura]]:''' [[província de Badajoz|Badajoz]] i [[província de Càceres|Càceres]]. |
| − | * '''[[Galícia]]''' | + | * '''[[Galícia]] ,'''en les províncies de: [[província de La Corunya|La Corunya]], [[província de Lugo|Lugo]], [[província d'Orense|Orense]] i [[província de Pontevedra|Pontevedra]]. |
| − | * El '''regne de [[Regió de | + | * El '''regne de [[Regió de Lleó|Lleó]],''' es dividix en les províncies de [[província de León|León]], [[província de Salamanca|Salamanca]] i [[província de Zamora|Zamora]](com [[Regió de Lleó]]). |
| − | * El '''regne de [[Regió de Múrcia (1833-1978)|Múrcia]]''' | + | * El '''regne de [[Regió de Múrcia (1833-1978)|Múrcia]],''' es dividix en les províncies de [[província d'Albacete|Albacete]] i [[província de Múrcia|Múrcia]]. |
| − | * El '''regne de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], en les províncies de: [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. | + | * El '''regne de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]],''' en les províncies de: [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. |
| − | * [[Pamplona]], [[Vitòria]], [[Bilbao]] i [[Sant Sebastià]] són les capitals de les províncies de '''[[Navarra]]''' , '''[[ | + | * [[Pamplona]], [[Vitòria]], [[Bilbao]] i [[Sant Sebastià]] són les capitals de les províncies de '''[[Navarra]]''' , '''[[Àlava]]''' , '''[[Viscaya]]''' i '''[[Guipúscoa]]''' .'' |
* [[Palma de Mallorca]] és la capital de les '''[[Illes Balears]] . | * [[Palma de Mallorca]] és la capital de les '''[[Illes Balears]] . | ||
* [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] és la capital de les '''[[Illes Canàries]]''' . | * [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] és la capital de les '''[[Illes Canàries]]''' . | ||
| + | |||
| + | == Divisió provincial del Regne de Valéncia == | ||
| + | |||
| + | L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011). | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Província]] | ||
* [[Províncies d'Espanya]] | * [[Províncies d'Espanya]] | ||
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] | * [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] | ||
Última revisió del 11:20 21 maig 2023
Immediatament despuix de la mort de Fernando VII[1]es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don Carlos María Isidro sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a Francisco Cea Bermúdez, líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als carlistes varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'Espanya en províncies i regions.[2][3] Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de Canàries, que originalment constituïa una sola província.
Per mig d'una simple circular en novembre de l'any 1833, la seua secretari d'Estat de Foment, Javier de Burgos, va crear un Estat centralisat,[4] dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: Navarra, en capital en Pamplona, Àlaba en Vitòria, Guipúscoa en Sant Sebastià i Viscaya en Bilbao). [5]
El proyecte de Javier de Burgos és pràcticament el mateix que el proyecte de 1822, pero sense les províncies de Cartagena, Calatayut, Vierzo i Xàtiva; ademés, atres províncies canvien de nom en canviar de capital.[6]
En tot a Don Javier de Burgos correspon més el mèrit d'haver mamprés, dirigit i elaborat una nova divisió provincial d'Espanya el valor i la voluntat política d'haver posat en vigència una divisió anterior com la de 1822 en els retocs i modificacions que va creure oportunes.
Martínez Díez, Gonzalo, Génesis històrica de la província de Burgos i les seues divisions administratives, Aldecoa, Burgos, 1983. ISBN 84-7009-214-6
Divisió provincial i regional[editar | editar còdic]
La divisió territorial de Javier de Burgos de l'any 1833 incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 regions històriques que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.
D'esta manera, el decret de Javier de Burgos adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.
Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.[7]
El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya, que conserven les seues actuals denominacions.
:Font: Real decret de 30 de novembre de 1833[8]
- L'Andalusia , que comprén els regnes de Còrdova, Granada, Jaén i Sevilla, es dividix en les huit províncies següents: Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla.
- El regne d'Aragó, es dividix en tres províncies, a saber: Osca, Terol i Saragossa.
- El principat de Astúries, forma la província d'Oviedo.
- Castella la Nova: contínua dividida en les cinc províncies: Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrit i Toledo.
- Castella la Vella: Àvila, Burgos, Logronyo, Palència, Santander, Segòvia, Sòria i Valladolit.
- Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
- Extremadura: Badajoz i Càceres.
- Galícia ,en les províncies de: La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra.
- El regne de Lleó, es dividix en les províncies de León, Salamanca i Zamora(com Regió de Lleó).
- El regne de Múrcia, es dividix en les províncies de Albacete i Múrcia.
- El regne de Valéncia, en les províncies de: Alacant, Castelló, i Valéncia.
- Pamplona, Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià són les capitals de les províncies de Navarra , Àlava , Viscaya i Guipúscoa .
- Palma de Mallorca és la capital de les Illes Balears .
- Santa Cruz de Tenerife és la capital de les Illes Canàries .
Divisió provincial del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
L'històric Regne de Valéncia es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la Guerra de Successió de l'any 1707 conforme ho diu Federico Martínez Roda en el seu llibre, titulat: La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (RACV, Valéncia, 2011).
La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Decreto que divide el territorio español en provincias. 1833.
- La división provincial de Javier de Burgos de 1833 en Páginas didácticas sobre geografía, de Santiago Pastrana.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/División territorial de España en 1833 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ [1], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.
- ↑ Calle Cea Bermúdez, ABC, 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.
- ↑ Carlos Marichal, Spain, 1834-1844: A New Society (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 et. seq. La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as Cea Bermúdez o Zea Bermúdez.
- ↑ Luis Moreno, Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain, Instituto de Estudios Sociales Avanzados (CSIC) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En anglés.
- ↑ Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en Wikisource;
Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31. - ↑ Jesús Larios Martín. Dinastías reales de España: Geografía política y eclesiástica (1986), Ediciones Hidalguia. p. 48.
- ↑ Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983, tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDecret