Diferència entre les revisions de "Eslovàquia"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = República Eslovaca | | nom_oficial = República Eslovaca | ||
| − | | image_bandera = Flag of | + | | image_bandera = Flag of Slovakia with border.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Coat of arms of Slovakia.svg |
| image_escut_tamany = 80px | | image_escut_tamany = 80px | ||
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = EU-Slovakia.svg |
| lema_nacional = Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (''Sempre estem units sense guerra'') | | lema_nacional = Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (''Sempre estem units sense guerra'') | ||
| himne_nacional = Nad Tatrou sa blýska | | himne_nacional = Nad Tatrou sa blýska | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
| − | '''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república | + | '''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república centreeuropea que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al noroest en la [[República Checa]], al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Ucrània]], al sur en [[Hongria]] i al suroest en [[Àustria]]. |
| − | Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és [[Bratislava]] en 425.155 habitants. Els monts | + | Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és [[Bratislava]] en 425.155 habitants. Els monts Càrpats ocupen tota la zona nort del país. |
| − | El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins | + | El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins l'[[1 de giner]] de [[1993]]. |
== Historia == | == Historia == | ||
| − | El territori de la moderna Eslovàquia | + | El territori de la moderna Eslovàquia fon ocupat pels [[celtes]] vora l'any [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''oppida'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre diversos assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]]. |
| − | Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] | + | Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] feu consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu fon l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en l'any 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
{{AP|Geografia d'Eslovàquia}} | {{AP|Geografia d'Eslovàquia}} | ||
| − | Eslovàquia és un | + | Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košice]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]]. |
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] | [[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] | ||
Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. | Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Slovakia}} | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
{{UE}} | {{UE}} | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
[[Categoria:Unió Europea]] | [[Categoria:Unió Europea]] | ||
[[Categoria:Membres de l'ONU]] | [[Categoria:Membres de l'ONU]] | ||
| + | [[Categoria:Eslovàquia]] | ||
Última revisió del 10:46 3 oct 2024
| República Eslovaca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Eslovàquia (en eslovac Slovensko) o República Eslovaca (Slovenská republika), és una república centreeuropea que forma part de l'Unió Europea. Llimita al noroest en la República Checa, al nort en Polònia, a l'est en Ucrània, al sur en Hongria i al suroest en Àustria.
Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és Bratislava en 425.155 habitants. Els monts Càrpats ocupen tota la zona nort del país.
El final del comunisme en 1989 significà també la fi de Checoslovàquia com a tal i la creació de dos estats successors; Eslovàquia i la República Checa separaren els seus camins l'1 de giner de 1993.
Historia[editar | editar còdic]
El territori de la moderna Eslovàquia fon ocupat pels celtes vora l'any 450 a. C., els qui varen construir oppida en Bratislava i Liptov. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre diversos assentaments sobre el Danubi. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne bàrbar de Vannius, fundat pel poble germànic dels quades.
Els pobles eslaus s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el sigle V. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei Samo durant el sigle VII. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el Principat de Nitra, i el seu primer gobernant —príncip, en alemà fürst— Pribina feu consagrar en l'any 828 la primera iglésia cristiana en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí Moravia, el principat va formar el núcleu del Imperi de la Gran Moravia. El seu moment de major apogeu fon l'arribada dels sants Ciril i Metodi en l'any 863, durant el regnat del príncip Rastislav, i l'expansió territorial durant el regnat del rei Svätopluk.
Geografia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Geografia d'Eslovàquia.
Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'Unió Europea (UE). La capital i ciutat més poblada és Bratislava, en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són Košice, Prešov, Žilina, Nitra, Banská Bystrica, Trnava i Martin.
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economia d'Eslovàquia.
Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de privatisacions, el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eslovàquia.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||