Diferència entre les revisions de "Irlanda"
m (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles') |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
:''Vore l'artícul principal [[Història d'Irlanda]] ''. | :''Vore l'artícul principal [[Història d'Irlanda]] ''. | ||
| − | '''Irlanda''' fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels [[celtes]], que deixaren l'idioma ([[gaèlic irlandés]]) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és [[Ierne]]. '''Irlanda''' estigué fora de l'[[imperi romà]], que nomenà a l'illa [[Hibèrnia]], pero fon [[cristianisme|cristianisada]] en el [[segle V]] dC, es va convertir en un important centre cultural durant els [[segle VI| | + | '''Irlanda''' fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels [[celtes]], que deixaren l'idioma ([[gaèlic irlandés]]) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és [[Ierne]]. '''Irlanda''' estigué fora de l'[[imperi romà]], que nomenà a l'illa [[Hibèrnia]], pero fon [[cristianisme|cristianisada]] en el [[segle V]] dC, es va convertir en un important centre cultural durant els [[segle VI|sigles VI]] i [[segle VII|VII]]. El periodo sobreixent de la civilisació irlandesa entra en decadència, en les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el [[segle X]], invasió dels [[normant]]s del [[Regne d'Anglaterra]] a partir del [[segle XII]]). A partir del [[segle XIII]], Irlanda queda baix l'influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'[[anglés]] en relació al gaèlic irlandés. En l'independència de la major part de l'illa el [[1921]] i la seua integració en la [[Comunitat Econòmica Europea]] en l'any [[1972]], Irlanda ha experimentat, especialment en les últimes décades del [[segle XX]], un creiximent econòmic que la fa un dels països en millors perspectives de l'[[Europa]] contemporànea. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 13:09 5 dec 2015
Irlanda (Éire en gaèlic irlandés) és una illa europea de l'Atlàntic Nort que forma en Gran Bretanya, Man i atres illes, l'Archipèlec de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de l'Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nort, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort.
Història
- Vore l'artícul principal Història d'Irlanda .
Irlanda fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandés) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és Ierne. Irlanda estigué fora de l'imperi romà, que nomenà a l'illa Hibèrnia, pero fon cristianisada en el segle V dC, es va convertir en un important centre cultural durant els sigles VI i VII. El periodo sobreixent de la civilisació irlandesa entra en decadència, en les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normants del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda baix l'influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglés en relació al gaèlic irlandés. En l'independència de la major part de l'illa el 1921 i la seua integració en la Comunitat Econòmica Europea en l'any 1972, Irlanda ha experimentat, especialment en les últimes décades del segle XX, un creiximent econòmic que la fa un dels països en millors perspectives de l'Europa contemporànea.
Vore també
- República d'Irlanda: artícul centrat en l'estat independent irlandés.
- Irlanda del Nort: una de les quatre nacions constituents del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort.
Enllaços externs
- Irish Department of Foreign Affairs: Facts about Ireland (en anglés)
- Ireland – The World Factbook (en anglés)
- OnlineWeather.com – Senyes del clima d'Irlanda (en anglés)
- Ireland's Peat Bogs (en anglés)
- OSI FAQ – Senyes de montanyes (en anglés)
Mapes:
- irelandstory.com (en anglés)
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||