Diferència entre les revisions de "Maulets"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 27: Llínea 27:
 
[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|300px|Placa en [[Xàtiva]] dedicada als [[Maulets]] per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
 
[[Archiu:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|300px|Placa en [[Xàtiva]] dedicada als [[Maulets]] per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
 
Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].  
 
Dos són els principals '''monuments als Maulets''' en terres valencianes. El més antic en [[Xativa]] que data de [[1978]] i el de [[Valéncia]] inaugurat en [[1994]].  
 +
{{AP|Monuments als Maulets}}
  
=== Monument de Xativa ===
 
El '''monument als maulets''' de Xativa és una escultura en homenage als [[Maulets]] que defengueren [[Xàtiva]] i els [[Furs valencians]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i que es troba situada en la Plaça de Sant Francesc de la capital de [[la Costera]].
 
 
El Monument als Maulets és l'únic monument de Xàtiva dedicat als [[maulets]] pero no l'unic en terres valencianes perque en Valéncia es troba un atre més recent. El de Xàtiva consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de [[Barcheta]], en una cara polida sobre la qual n'hi ha una inscripció que diu:
 
 
"''Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada en 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978''".
 
 
El Monument fon instalat en [[1978]] en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. En la seua inauguració, que es produï el dia despuix que es commemorara la caiguda i posterior [[incendi de Xàtiva|incendi de la ciutat]] en mans de les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el 18 de juny, acudí [[Josep Lluís Albinyana]], president del [[Consell Preautonòmic del País Valencià]] i les autoritats locals, encapçalades per [[Manuel Casesnoves Soldevila|Manuel Casesnoves]], primer alcalde democràtic.
 
 
Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades. En [[2003]] la placa a on es llegia l'inscripció hagué de ser tallada de nou, ya que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.
 
 
En el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets l'ha convertit en un símbol per a molts xativins i per a nacionalistes valencians de tota la [[Nacio Valenciana]]. En els seus inicis foren habituals els actes d'organisacions catalanistes com el [[PSAN]] durant el 25 d'Abril.<ref>[http://elpais.com/diario/1985/04/29/espana/483573603_850215.html Dos detinguts durant la celebració, d'actes nacionalistes en poblacions valencians], Diari ''El País'' de 29 d'abril de [[1985]]</ref>
 
 
En els ultims temps s'organisen tots els anys en este monument als Maulets diferents actes coincidint en la data del [[25 d'Abril (data)|25 d'abril]] i el [[17 de juny]] dates en què es commemora la [[batalla d'Almansa]] i l'[[incendi de Xàtiva]].
 
 
=== Monument de Valéncia ===
 
[[Archiu:Maulets-Valencia.jpg|thumb|right|300px|Monument en [[Valéncia]] dedicat als [[Maulets]], per la seua defensa de les llibertats dels valencians.]]
 
Es troba situat en el tram final de l'Avinguda Regne de Valéncia. El monument es obra de l'escultor Vicente Galian Miquel i fon instalat el [[25 d'Abril (data)|25 d'abril]] de [[1994]] per iniciativa de la llavors regidora de cultura de l'Ajuntament, [[Dolors Garcia Broch]], d'[[Unió Valenciana]].
 
 
Es tracta d'un monolit en pedra de forma prismática situat en el centre d'un jardi redo. Per darrere cinc columnes octogonals formen un hemicicle, que procedixen del mercat de flors subterraneu que n'hi hagué en l'actual plaça de l'Ajuntament. Les referides columnes rodejaven la font allí instalada i que se'n anà a parar al Pla de la de Saïdia en 1961 al ser desmontat el citat mercat de flors.
 
 
En el panel frontal del monument es troba la següent inscripció baix una [[Real Senyera]] rodejat per fulles de llorer:
 
 
''Valéncia, Cap i Casal del Regne als Maulets, patriotes valencians que defeneren les llibertats nacionals del Regne de Valéncia en la guerra de successió que finalisà en la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 i va supondre la perdua del Fus i l'autogovern dels valencians. 25 d'abril de 1994.''
 
 
Tots els [[25 d'Abril (data)|25 d'abril]], data en la que es conmemora la [[Batalla d'Almansa]] i la posterior perdua dels [[Furs de Valéncia]], tenen lloc en este monument diferents homenages i concentracions conmemoratives per part d'entitats [[valencianistes]].
 
 
==Vore també==
 
==Vore també==
 
*[[Monuments als Maulets]]
 
*[[Monuments als Maulets]]

Revisió de 17:03 24 set 2015

Retrat de Felip V penjat cap avall en el Museu de l'Almudí, en Xàtiva.
Placa en Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.

Els Maulets foren un grup partisà del Regne de Valéncia format per valencians que recolzaven a l'Archiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó. Varen prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrap coloquial.

Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del corn rugós (Charonia nodifera), el caragol marí més gran del Mediterràneu. Anys despuix, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.

Orígens

L'expulsió dels moriscos de la península en 1609 significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei Carles II d'Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

A finals del segle XVII una part d'esta població llauradora en terres morisques prosperà conreant i exportant vi, brandi i panses, i en menor mesura seda. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia Segona Germania) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any 1693 en la batalla de Setla de Nunyes, prop de Muro d'Alcoy.

La segona germania

Els llauradors d'esta Segona Germania rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per Jaume I el Conquistador durant la conquesta del Regne de Valéncia per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent somesos pels nobles despuix de l'expulsió dels moriscs.

Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, però esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria en 1700, quan Carles II d'Espanya moria sense fills ni descendència clara.

La guerra de successió

Quan el borbó Felip V va prendre possessió del Regne de Valéncia com a Felip IV de Valéncia ya havia numerosos partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria, aixina com en el Regne de Mallorca i en Catalunya. Les raons d'ests eren diverses, brandant tant la llealtat a la dinastia de la Casa dels Àustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiança cap a la suposta actitut centralista de Felip V d'Espanya. Però la causa austracista (Habsburc) no hauria guanyat de cap manera en el Regne de Valéncia sense la decisiva intervenció d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i atres productes agrícoles, políticament i econòmica molt importants, contactaren en un personage clau, el general Joan Batiste Basset.

El General Basset era un valencià, probablement naixcut en Alboraya en una família d'artesans, que sabia parlar com i en el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit en les guerres d'Itàlia i Hongria per al príncep Georg von Hessen-Darmstadt, un noble alemany que havia segut abans Vicerrei de Catalunya.

El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als Països Baixos i Anglaterra (conegudes llavors com les Potències marítimes) i cap en les colònies espanyoles en les Amèriques. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.

En 1701 la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les Potències marítimes als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.

Monuments als Maulets

Placa en Xàtiva dedicada als Maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.

Dos són els principals monuments als Maulets en terres valencianes. El més antic en Xativa que data de 1978 i el de Valéncia inaugurat en 1994.

Artícul principal → Monuments als Maulets.


Vore també