Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"
m |
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Orígens == | == Orígens == | ||
| − | Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, | + | Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, despuix la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros. |
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. | Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. | ||
Revisió de 18:21 30 abr 2015
Festa en raïls molt fortes de la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i L'Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.
Orígens
Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, despuix la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
Festa
Les festes es componen de diferents actes, pero sempre conten en:
- Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
- Embaixades
- Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)
Música
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.