Escut de Valéncia

Escut de la ciutat de Valéncia

L'escut de la ciutat de Valéncia es basa en la Senyal Real d'Aragó, despuix de la concessió de Pere el Ceremoniós, a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de Jaume I, qui incorporà la ciutat a la Corona, i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'Ajuntament de Valéncia garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV).

Blasonat

En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un rat penat, vist de front i en las ales esteses, de sabre.

Història

Fins el regnat de Pedro el Ceremonioso, la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la Catedral de Valéncia.

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al segle XIV, quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

Pedro el Ceremonioso, en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a Pedro el Cruel de Castella durant la Guerra dels dos Pedros (1356-1365), li concedix a la Ciutat de Valéncia el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»

Manual de Consells de 1377 (Archiu Històric Municipal de Valéncia, anys 1375-1383, n. 17, sig. A)

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la Corona d'Aragó, evolucionà fins la composició vexilològica de la senyera, bandera oficial de la Comunitat Valenciana.

En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del rat penat. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de Jaume I el Conquistador encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la Cimera Real d'Aragó com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés Moncey, segons otorgament a la ciutat per Fernando VII.

Vore també

• Escut de la Comunitat Valenciana
• Escut de Terol

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.