Diferència entre les revisions de "Algímia d'Alfara"

Algímia d'Alfara (en castellà Algimia de Alfara) és un municipi de la comarca de El Camp de Morvedre pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. En 2006 sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; actualment conta en 1.039 habitants .

Geografia

Municipi situat entre el riu Palància i les alvertents septentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: Picayo (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de Sagunt. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del Picayo.

Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix (coscolla, tomello i romer). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de Castelló i Terol.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de l'A-23 prenent despuix la CV-327.

Localitats llimítrofs

Algímia d'Alfara llimita en les següents localitats: Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any 1602 sobrepassà els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'expulsió d'estos i se repoblà a principis de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de 1930 se produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	Francisco Salt Mocholí	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Francisco Salt Mocholí	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Francisco Salt Mocholí	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
861	870	876	829	819	856	939	969	980	1.053	1.039

Economia

La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i ceps. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha varies industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

Monuments

Iglésia Parroquial Sant Vicent Ferrer . Fon construïda en el segle XVI. Fins a 1574 la parròquia era anexa a la de Torres Torres.
Ermita de Nostra Senyora dels Desamparats .

Llocs d'interés

Parage de la Font del Comte.

Festes locals

Sant Vicent Ferrer : se celebra en abril.
Verge dels Desamparats : se celebra el primer dumenge d'agost.
Porrat : se celebra el segon dumenge de decembre.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Web Cultural d'Algímia d'Alfara
Web d'Algímia d'Alfara

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Algimia_de_Alfara de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
-S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent després la [[CV-327]].
+S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]].
 === Localitats llimítrofs ===
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 == Història ==
-Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
+Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
 == Administració ==