Diferència entre les revisions de "Jordi Pujol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Pujol1006.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana</center>]]
 
[[Image:Pujol1006.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana</center>]]
 
[[Image:Pujol2008.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana</center>]]
 
[[Image:Pujol2008.jpg|thumb|250px|<center>Jordi Pujol en Eduardo Zaplana</center>]]
'''Jordi Pujol i Soley''' ([[Barcelona]], [[Espanya]], [[9 de juny]] de [[1930]]) és un polític [[Espanya|espanyol]], d'orientació [[nacionalisme català|nacionalista catalana]]. Fon president de la [[Generalitat de Catalunya]] entre [[1980]] i [[2003]] i president de [[Convergència Democràtica de Catalunya]] des de [[1974]], aixina com president fundador de la federació de [[Convergència i Unió]] des de novembre de [[2004]], moment en que va deixar la presidència eixecutiva.
+
'''Jordi Pujol i Soley''' ([[Barcelona]], [[Espanya]], [[9 de juny]] de [[1930]]) és un polític [[Espanya|espanyol]], d'orientació [[nacionalisme català|nacionalista catalana]]. Fon president de la [[Generalitat de Catalunya]] entre [[1980]] i [[2003]] i president de [[Convergència Democràtica de Catalunya]] des de [[1974]], aixina com president fundador de la federació de [[Convergència i Unió]] des de novembre de [[2004]], moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític [[Oriol Pujol]], imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.<ref>[http://www.lavanguardia.com/politica/20130319/54369411364/oriol-pujol-imputado-trama-itv.html «Imputado el secretario general de CDC Oriol Pujol por la trama de las ITV».] La Vanguardia. 19 de març de 2013.</ref><ref>[http://www.elmundo.es/opinion/2014/07/14/53c42c7e22601d0d1e8b4597.html «Oriol Pujol, aforado o no según le convenga».] El Mundo. 14 de juliol de 2014.</ref>
  
 
Pujol fon detingut en [[1960]] per les seues protestes contra el règim de [[Francisco Franco]] ([[successos del Palau de la Música|sucessos del Palau de la Música Catalana]]) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pujol/relata/fue/torturado/elpepuespcat/20071115elpcat_6/Tes Pujol relata com fon torturat]</ref> Va eixir de la presó després d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en [[Girona]]. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de [[Catalunya]].
 
Pujol fon detingut en [[1960]] per les seues protestes contra el règim de [[Francisco Franco]] ([[successos del Palau de la Música|sucessos del Palau de la Música Catalana]]) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pujol/relata/fue/torturado/elpepuespcat/20071115elpcat_6/Tes Pujol relata com fon torturat]</ref> Va eixir de la presó després d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en [[Girona]]. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de [[Catalunya]].

Revisió de 13:10 15 jul 2014

Archiu:Pujol1006.jpg
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Archiu:Pujol2008.jpg
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana. Fon president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.[1][2]

Pujol fon detingut en 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[3] Va eixir de la presó després d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.

Fon president de Banca Catalana entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.

En 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.

Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

En 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià i Convergència i Unió pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència a José María Aznar.

Pujol es va retirar en 2003, deixant el cap del partit (CDC) a Artur Mas.

Referències

Bibliografia

  • Pujol, Jordi; Cuyás, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir, Destino, Barcelona, 2009.
  • Novoa, Josep María. Jaque al Virrey. Editorial Akal, Madrit, 1998.
  • Garcia Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL. 2008. Imprenta la plaça, Valéncia, 2008.

Enllaços externs