Diferència entre les revisions de "Felip VI"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Felipe, Prince of Asturias.jpg|right|200px|thumb|Fotografia oficial de Sa Majestat '''Felip VI''', Rei de Valéncia]] | [[Image:Felipe, Prince of Asturias.jpg|right|200px|thumb|Fotografia oficial de Sa Majestat '''Felip VI''', Rei de Valéncia]] | ||
| − | '''Felip V''' de [[Valéncia]] i '''VI''' d'[[Espanya]], ([[30 de giner]] de [[1968]], [[Madrit]]). '''Felipe VI de Borbón i Grecia''' | + | '''Felip V''' de [[Valéncia]] i '''VI''' d'[[Espanya]], ([[30 de giner]] de [[1968]], [[Madrit]]). '''Felipe VI de Borbón i Grecia''' és l'actual [[rei d'Espanya]], ostentant el [[cap d'Estat|Cap de l'Estat]]. És l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. |
| − | Fon proclamar rei el [[19 de juny]] de [[2014]], | + | Fon proclamar rei el [[19 de juny]] de [[2014]], després de l'abdicació de son pare, el rei [[Joan Carles I]], d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior per el seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el [[Bolletí Oficial de l'Estat]].<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/politica/PRINCIPE-FELIPE-HORAS-PUBLIQUE-ABDICACION_0_1159086222.html |título=Corona d'Espanya|fechaacceso=18 de juny de 2014}}</ref> |
| − | Curiosament, la seua data de | + | Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, [[Felip V]], donara l'orde de cremar la ciutat de [[Xativa]], per ser partidària de l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successio Espanyola]]. |
Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref> | Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref> | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]]. | L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]]. | ||
| − | El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola | + | El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents: |
''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...'' | ''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...'' | ||
Revisió de 11:15 20 jun 2014
Felip V de Valéncia i VI d'Espanya, (30 de giner de 1968, Madrit). Felipe VI de Borbón i Grecia és l'actual rei d'Espanya, ostentant el Cap de l'Estat. És l'actual Rei de Valéncia, hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any 1232.
Fon proclamar rei el 19 de juny de 2014, després de l'abdicació de son pare, el rei Joan Carles I, d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior per el seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el Bolletí Oficial de l'Estat.[1]
Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, Felip V, donara l'orde de cremar la ciutat de Xativa, per ser partidària de l'Archiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successio Espanyola.
Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en gallec, Gabriel Aresti en euskera i Salvador Espriu en català, pero no cità a cap escritor en llengua valenciana, cosa que fon criticada per sectors valencianistes, al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. [2]
Està casat en Letizia Ortiz, reina consort d'Espanya, en la que te dos filles, Leonor, princesa d'Astúries i Sofía, infanta d'Espanya.[3]
L'anterior Felip (Felip IV de Valéncia -V d'Espanya), fon el primer borbó que regnà en Valéncia per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al Regne de Valéncia fon la Batalla d'Almansa. Felip IV es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del Regne de Valéncia i dels seus Furs.
El títul de Rei de Valéncia és un dels títuls històrics propis de la Corona d'Espanya; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'Espanya a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de Valéncia). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'Espanya abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels Reis Catòlics. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:
Rei de Valéncia, de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dos Sicílies, de Sevilla, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galícia, de Cerdenya, de Córdova, de Córsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...
La Princesa d'Astúries
La seua filla Leonor és l'actual Princesa d'Astúries, Princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó i de Viana, tradicional del Regne de Navarra.
Vore també
Referencies
- ↑ «Corona d'Espanya». Consultat el 18 de juny de 2014.
- ↑ Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo
- ↑ Geneall