Leonor de Borbón
| Leonor de Borbón i Ortiz | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Leonor de Borbón en l'any 2023 | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Naiximent: | 31 d'octubre de 2005 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit | ||
Leonor de Borbón i Ortiz (Madrit, 31 d'octubre de 2005) és la princesa d'Astúries i, com a tal, primera en la llínea de successió al tro d'Espanya, com a primogènita del rei Felipe VI i la seu consorte, la reina Letizia.
Leonor va nàixer durant el regnat del seu yayo, el rei Juan Carlos I. Va cursar els seus estudis primaris i secundaris en el Colege de Santa María dels Rosers de Madrit, el mateix colege en el que es va educar el seu pare. Despuix de finalisar l'educació secundària, va realisar un Bachillerat Internacional en el Colege del Món Unit de l'Atlàntic de Gales, en el Regne Unit. En agost de 2023, va escomençar la seua formació militar en l'Acadèmia General Militar.
En l'any 2014, quan el seu pare va ser proclamat rei despuix de l'abdicació del seu yayo, Leonor es va convertir en hereua de la Corona, assumint els títuls tradicionals inherents a esta condició, a saber: princesa d'Astúries, princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó, princesa de Viana, tradicional del Regne de Navarra, duquesa de Montblanch, comtesa de Cervera i senyora de Balaguer. Va ser formalment proclamada com a tal davant les Corts Generals el 31 d'octubre de 2023, coincidint en el seu 18.º natalici. És, aixina mateix, presidenta d'honor de la Fundació Princesa d'Astúries i de la Fundació Princesa de Girona.
Agenda oficial[editar | editar còdic]
El 6 de giner de 2024 va acodir per primera volta a la Pasqua Militar, una celebració bicentenaria de les Forces Armades. Ho va fer no solament com a hereua del seu pare, sino també com a militar.
El 12 de juliol de 2024 Leonor va realisar la seua primera visita oficial a l'estranger, sent el lloc triat Portugal. Ho va fer per invitació expressa del seu president, Marcelo Rebele de Sousa. Este viage, en el que la princesa va estar acompanyada en tot moment pel mandatari portugués, el ministre d'exteriors, José Manuel Albares, com a ministre de jornada, i el cap de la Casa Real, Camilo Villarino, es va centrar en temes relacionats en la protecció migambiental i la conservació dels oceans, visitant el Oceanario de Lisboa i assistint a una taula redona sobre la defensa de l'oceà. També va visitar el Monasteri dels Jerónims de Belém, a on va rendir homenage al poeta Luís de Camoens, i posteriorment va acodir al Palau de Belém, a on abdós delegacions es varen reunir i varen almorzar, i a on el president Rebele de Sousa va condecorar a Leonor en la Gran Creu de l'Orde Militar de Crist.
Ranc militar[editar | editar còdic]
Aixina mateix, com a part de la seua formació d'hereua de la Corona, en l'any 2023 es va integrar en les Forces Armades, estant en possessió actualment de l'ocupació de alferes d'Infanteria de l'Eixèrcit de Terra. Posteriorment, el 23 de juliol de 2024 se li va otorgar l'ocupació de Guardiamarina de l'Armada.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Su Alteza Real la Princesa de Asturias», Casa de Su Majestad el Rey
- «Así ha sido el intenso viaje oficial de la Princesa Leonor a Portugal». ¡HOLA!. 12 de julio de 2024
- «El Gobierno aprueba el nombramiento de Doña Leonor como guardiamarina». La Razón. 23 de julio de 2024
- «La princesa Leonor recibe su despacho de alférez de manos del Rey». La Vanguardia. 3 de julio de 2024
- Menéndez, María (31 de octubre de 2023). «La princesa Leonor jura la Constitución en un día para la historia». RTVE.es
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Anguera Nolla, Pere (2008). «La visión de Castilla desde Cataluña. Algunas opiniones». Castilla y León en la Historia Contemporánea (Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca). pp. 85-104. ISBN 978-84-7800-315-0
- Coronas González, Santos M. (2001). «Príncipe y Principado de Asturias: historia dinástica y territorial de un título». Anuario de historia del derecho español (71): 49-74
- Ferrando Badía, Juan (1990). Dictamen sobre el título “Príncipe de Gerona”. Consejo Valenciano de Cultura
- López Vilas, Ramón; Nebreda Pérez, Joaquín Ma. (2004). La dinastía Borbón: antecedentes y protagonismo en la historia de España: la Familia Real Española (1ª edición). Madrid: Velecío. ISBN 84-933530-1-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Leonor de Borbón.