Diferència entre les revisions de "Montroy"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
m (Text reemplaça - ' la Unió' a ' l'Unió')
Llínea 20: Llínea 20:
 
En l'any [[1307]], el senyor Pedro Soler, Mestre de la [[Orde Del Temple]], ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca [[Pere IV el Cerimoniós]] va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de [[Orde de Montesa|Montesa]].
 
En l'any [[1307]], el senyor Pedro Soler, Mestre de la [[Orde Del Temple]], ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca [[Pere IV el Cerimoniós]] va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de [[Orde de Montesa|Montesa]].
  
Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de la Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".
+
Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".
  
 
L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.
 
L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.

Revisió de 14:58 7 març 2014

Montroy és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la La Ribera Alta.

Geografia

Situat en el centre de La Vall dels Alcalans entre Monserrat i Real.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-405.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Montroy llimita en les localitats següents: Dosaigües, Llombay, Monserrat, Real de Montroy i Turís, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Alguns historiadors suponen, a través de les seues investigacions, que el nom de Montroy és un llinage antic, atés que en temps del rei Jaume I figuraven en les seues tropes alguns cavallers i soldats en el llinage Montroy.

En el Llibre del Repartiment ("Llibre del Repartiment ") que este rei va manar fer en l'objecte de retribuir als seus soldats els sacrificis i fets d'armes efectuats durant l'epopeya de la Conquista, consta de forma fefaent que va donar el chicotet poble de Montroy a Rodoviens de Lizana.

En l'any 1307, el senyor Pedro Soler, Mestre de la Orde Del Temple, ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca Pere IV el Cerimoniós va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de Montesa.

Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".

L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Francisco Javier Carrión Gil PPCV
2007 - 2011 José Antoni Pol Va besar PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Cas de corrupció

El 3 de febrer de 2009 fon detingut el que fon alcalde de la localitat, Francisco Javier Carrión Gil, del PPCV per delicte urbanístic i prevaricació.[1]

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009
1.494 1.491 1.486 1.567 1.514 1.538 1.616 1.768 1.915 2.154 2.500 2.720 2.804

Economia

Monuments

  • Església Parroquial. L'Església de Santa Maria va ser construïda en el segle XVI. És de planta de creu llatina i conta en tres naus. En l'interior es troba un excelent retaule barroc i una Piedad de Gregorio Fernández.També adjunt que en semana santa que acodixca la gent a baixar la verge Maria i al Crist que no hi ha prou gent i cal cridar els vells del bar de davant.
  • La Torre. D'orige musulmà del segle XIII. Va ser construïda en motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Nassarita, va construir esta torre de defensa. Té 12 metros d'altura, està fabricada d'atovó de terra i es compon de dos plantes en finestres vigilants al mar i una terraça.

Cultura

És un poble que té dos bandes de música. La més antiga i guardonada: La Unió Artística Musical i la més recent: L'Harmonia.

Festes locals

  • Falles . En el mes de març, una semana després del 19, se celebren les Falles en esta localitat.
  • Festes Patronals. Sobre la tercera semana del més d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apòstol en castells de focs artificials durant una semana i reveles a partir de mijanit. L'última semana d'agost comença la semana taurina, de gran tradició en el poble.

Gastronomia

Vore també

Enllaços externs

Referencias


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló