Diferència entre les revisions de "Corea del Nort"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 73: Llínea 73:
 
Viajar des de l'estranger pot resultar complicat; existixen pocs països en representació diplomàtica norcoreana i sols algunes agències autorisaes poden organisar viages.
 
Viajar des de l'estranger pot resultar complicat; existixen pocs països en representació diplomàtica norcoreana i sols algunes agències autorisaes poden organisar viages.
  
{{Països Àsia}}
+
{{Països d'Àsia}}
  
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àsia]]
 
[[Categoria:Països d'Àsia]]

Revisió de 19:19 23 oct 2013

Prepública Democràtica Popular de Corea
Senyera Escut
Archiu:Situacio Corea del Nort.png

Capital: Pyongyang
Ciutat més poblada: Pyongyang
Forma de Govern: República Socialesta
President: Kim Jong-il
Llengües: Coreà
Ubicació: 42°30′ N 1°31′ E
Altitut:
Superfície: 120.540 km²
Població: 3.702.757 hab.
Densitat: 182 hab/km²
Gentilici: Coreà/ana
Moneda: Wŏn norcoreà
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: UTC + 9
Domini de Internet: .kp
Membre de: ONU,


La República Popular Democràtica de Corea (en coreà 조선 민주주의 인민 공화국, Chosŏn Minjujuŭi Inmin Konghwaguk), dita informalment Corea del Nort per a distinguir-la de Corea del Sur, és un país de Àsia oriental. Ocupa la porció septentrional de la Península de Corea, situada al est de la República Popular China, entre els mars de Japó i Groc.

Història

Artícul principal → Història de Corea del Nort.


Govern i política

Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix un pronunicat cult a la personalitat alrededor de Kim II Sung (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i sonf ill hereder Kim Jong II. Tras la mort de Kim II Sung en 1994, este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se li enterrà en el enorm Palau Memorial de Kumsusan, en el centre de Pyongyant.

Kim Jong-il é scomandant suprem del eixèrcit, president de la Comissió de Defensa Nacional i cap del comité militar del Partit dels treballadors de Corea, pero fins a juliol de 1995 no havia asumit formalment la jefatura dle Estat i del partit, que quedaren vacants a la mort de Kim II Sung. El òrgan màxim del Estat és la Asamblea Popular, en 541 membres.

Una de les columnes vertebrals del país són ses Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons dats de 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que se destaquen la Guardia Roja de Campesins, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.

En octubre de 2006 Corea del Nort va fer explosionar sa primera bomba nuclear, a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels Estats Units i atres països. En eixe llavors se prepararen fortes sancions contra el país.

El 18 de decembre de 2006 se reanudaren les covnersacions multilaterals en Beijing, China. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compesacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions e Corea del Nort, Corea del Sur, Estats Units, Rússia, Japó i China formaren un acort en Beijing en els primers pasos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvit, la República Popular Democràtica de Corea receviria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de petròleu i compesacions econòmiques.

El 4 d'octubre de 2007, tras un encontre dels Caps d'EStat de Corea del Nort i Corea del Sur, se firmà la Declaració de la Pau i Prosperitat per la que abdós parts remontaven els acorts de juny de 2000, manifestaven el seu desig de superar el armistici de la Guerra de Corea per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.

Geografia

Corea del Nort es troba en la mitat nort, a partir del paralel 38, de la península de Corea. Està bordejà per dos mars, al occident pel Mar Groc i la bahia de Corea i al orient per el Mar del Est. Son terreny presenta numeroses serres i montanyes, separaes per profundos i estretes valls. En la costa oest predominen les planurse. El punt més alt del país és el pic del mont Paekdu conegut en Corea del Nort com a "Paektu-san", a 2774 msnm. Entre els rius més importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals foremen la frontera nort en China.

El clima local és templat, sent la época en ´mes precipitacions el estiu, durant una estació de pluges denominada jangma. Els hiverns poden ser molt forts.

La ciutat més gran de Corea del Nort és sa capital Pyongyang. Atres ciutats a destacar son: Kaesŏng, en el sur; Sinuiju, en el nort-est Wŏnsan i Hamhung en el est i Ch'ŏngjin en el nort-est.

El territori és montanyós, en coridellres cobertes per boscs al est, sobre el litoral del Mar del Japó.

Economia

Des de la caiguda del Teló d'Acer el país atraviesa per una crònica situació econòmica. En tot i això, no és possible conéixer detalls, puix les organisacions internacionals que monitoregen les activitats comercials i financières mundials no conten en senyes sobre el país, o presenten enorms lagunes en els seus informs (Corea del Nort no és membre del Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial no conta en senyes econòmics sobre el país). En tot i això, segons el World Factbook de la CIA, la molt precària situació alimentària dels anys noranta no hac esat. Un enorm percentage dels recursos se seguix destinatn al sector militar.

Part dels norcoreans viu en situacions d'extrema pobrea. Un bon percentage de persones sobreviu gracies a l'ajudahumanitària, la qual se distribuix en moltes dificultats degut a les reticències del govern norcoreà. Els principals donants són Corea del Sur i China.

A penes el 18% de la superfície nocroreana és cultivable. El seu prncipal producte agrícola és el Arròs. El 90% de la terra se treballa en forma cooperativa. Conta en varios reursos minerals com carbó, ferro, zinc, cobre, plomo i manganés.

Demografia

Segons senyes del govern, en el any 2007, Corea del Nort té una població de 23.300.000 habitants. El idioma oficial és el coreà. L'esperança de vida és de 72 anys. El 99% de la població està alfabetisada. El promig de fils per dona és de 2,05.

Els coreans del Nort i del Sur, que probablement són una rama del tronc tungús, que va patir en el pas dels sigles influències de els seus conquistadors chinos i mongols. En comparació en la generalitat dels països asiàtics, quidra l'atenció la homogeneitat ètnica i cultural: no existixen minories diferenciades.

Cultura

En corea del nort la cultura traiciona és especialment protegida. El nivell d'alfabetisació es casi total. La lliberatt religios aés un dret constitucional en Corea del Nort. Les religions més comunes són el budisme, el confucionisme, el chondoki, i en les regions interiors, cults chamànics tradiconals. És una cultura molt variada en quant a ses coltures descendents de la China.

Turisme

En la República Popular Democràtica de Corea, els artículs com plantes, animals, drogues, explosius, armes, qualsevol tipo de pornografia, propaganda de mases, ràdio, sistema de posiciomanet global (GPS) i telèfons mòbils no estan permesos.

Se permetixen càmares de fotos (analògiques o digitals), càmeres de vídeo, ordinadors portàtils (que no inclouan dispositius de comunicació per ràdio o inalàmbrics), ordinadors de ma i reproductors de discs ocmpactes o de format MP3.

Viajar des de l'estranger pot resultar complicat; existixen pocs països en representació diplomàtica norcoreana i sols algunes agències autorisaes poden organisar viages.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    Catar    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen