Diferència entre les revisions de "Contaminació llumínica"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Propostes per a possibles solucions == | == Propostes per a possibles solucions == | ||
| − | Des de començaments dels anys [[1980]] existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de | + | Des de començaments dels anys [[1980|80]] existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de [[Allumenat públic|llum]], portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents: |
| − | # Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles | + | # Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall. |
| − | # Usar | + | # Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de [[Llàntia de vapor de sodi|vapor de sodi]] a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us. |
| − | # Allumenar exclusivament aquelles | + | # Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones |
| − | # Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com | + | # Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'[[Institut Astrofísic de Canàries]]<ref>[http://www.iac.es Institut Astrofísic de Canàries]</ref> o la Comissió Internacional de l'Allumenació.<ref>[http://www.cie.co.at Comissió Internacional de l'Allumenació]</ref> |
| − | # Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i | + | # Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries. |
| − | # Prohibir els canons de llum o | + | # Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel. |
| − | # Reduir el consum en hores de menor activitat, | + | # Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries. |
| − | Per a | + | Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'[[escala de cel oscur de Bortle]]. |
| − | El [[20 d'abril]] de [[2007]] | + | El [[20 d'abril]] de [[2007]] es promulgà la [[Declaració de la Palma]] pel dret a observar les estreles, en el soport de la [[Unesco]].<ref>[[:m:s:es:es:Declaraci%C3%B3n_de_la_Palma|Declaració de la Palma]]</ref> |
== Intrusió llumínica == | == Intrusió llumínica == | ||
Revisió de 18:40 23 jun 2013
 |
La contaminació llumínica pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.
Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i canons làser, l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.
La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire urbà (smog, contaminació...), de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.
Inconvenients de la contaminació llumínica
És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la quantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.
Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als ecosistemes nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'Univers i els problemes causats als observatoris astronòmics.
Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de quilómetros des del seu orige. Ademés, la contaminació llumínica pot provocar plagues i canvis persistents en el mig ambient.
Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les estreles, en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la Lluna resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.
Contaminació llumínica i CO2
Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics (televisors, llavadores, ordenadors...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del tercer món. La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO2 degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, centrals tèrmiques i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.
Propostes per a possibles solucions
Des de començaments dels anys 80 existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de llum, portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents:
- Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall.
- Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de vapor de sodi a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us.
- Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones
- Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'Institut Astrofísic de Canàries[1] o la Comissió Internacional de l'Allumenació.[2]
- Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries.
- Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
- Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries.
Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'escala de cel oscur de Bortle.
El 20 d'abril de 2007 es promulgà la Declaració de la Palma pel dret a observar les estreles, en el soport de la Unesco.[3]
Intrusió llumínica
L'intrusión lluminica se produix quan la llum artificial procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminacio total es impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, aço pot provocar falta de descans aixina com possibilitats d'alguna alteracio en la vida de la ciutat. Aço resulta una gran agressio medioambiental aixina com una agressio als veïns al mateix temps.
Efectes sobre la salut
No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectación de la llum artificial sobre el home, encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexio entre l'us de peres de Vapor de Mercuri (llum blanca) i l'exteriorización de majors indexs d'agressivitat.cita requerida
Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "LED" en habitacions de chiquets menuts es desaconsellable perque produix alteracions en el somi.[4] Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminos front a ella. Aço produix alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles sintomes de la falta de somi gracies a les llums massa potents son usualment: somi inquiet, absencia de repos, insomni, cansanci i nerviosisme.
En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientíficos de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts lluminiques, com pantalles d'ordenador o televisio alteraria el cicle llum-oscuritat provocant desajusts que serien causa de depressio, ademes de modificacones en el hipocamp, disminucio de la densitat de les espines dendritiques i aument del factor de necrosis tumoral (TNF). Estudis anteriors trobaren relacio entre contaminacio lluminica nocturna i i major risc de sarata de mamella[5] i obesitat.[6] L'informe diu ademes que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relacio en l'increment de la contaminacio lluminica nocturna en les ciutats durant els ultims 50 anys. .[7][8]
Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya
Espanya[9] és un dels països d'Europa més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de KWh per habitant. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en Alemanya, un habitant gasta 45 KWh, en Espanya se gasten 110 KWh per habitant. Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la UE que menys peres de baix consum usa.
Cantàbria
Cantàbria[10] és una de les províncies més afectades per la contaminació llumínica degut a que la contaminació en la capital és molt intensa.
Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana[11] té recort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de Valéncia en la mitat de població que Barcelona emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de Alacant, en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de Barcelona.
Valencia[12] és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (127 KWh front a 61,5 KWh per habitant de la capital, Madrit)
Comunitat de Madrit
La polució en Madrit[13] és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les províncies de: Toledo, Àvila, Segòvia, Terol, Sòria, Guadalajara i fins i tot en les províncies de Burcs i Ciutat Real. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran despesa elèctrica; és més, Madrit gastà en 2007 45 millons de € en encesa dels carrers.
Regió de Múrcia
Pràcticament tots els habitants de la Regió de Múrcia viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del Camp de Cartagena i del Mar Menor, municipi de Múrcia i llimítrofs, Llorca, Totana, Yecla i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la Via Lactea directament en l'ull.[14]
Vore també
Referències
- ↑ Institut Astrofísic de Canàries
- ↑ Comissió Internacional de l'Allumenació
- ↑ Declaració de la Palma
- ↑ La llum de les pantalles electroniques en la nit vinculada a la perdua de somi
- ↑ «La llum artificial per la nit estimula el sarata de mamella». Consultat el 24 de juliol de 201.
- ↑ «Demasiada llum per la nit pot promoure l'obesitat». Consultat el 24 de juliol de 201.
- ↑ Plantilla:Cita publicacio
- ↑ «Navegar o vore la tv per la nit aumenta la provabilitat de patir depressio». Consultat el 24 de juliol de 2012.
- ↑ http://www.consumer.es/web/es/medioambiente/energia_y_ciencia/2010/12/02/197418.php
- ↑ http://www.espacioverde.org/?p=65
- ↑ http://www.astrogea.org/celfosc/contaminacioluminica.htm
- ↑ http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/Valencia/capital/europea/contaminacion/luminica/elpepiespval/20090510elpval2/Tes
- ↑ http://www.aulauruguay.com.ar/15/index.php?option=comcontent&view=article&id=2724:la-contaminacion-luminica&catid=241:76&Itemid=300077
- ↑ «Contaminación lluminica en Murcia».
Enllaços externs
- Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica
- Grupo para la Protección del Cielo
- Cielo Oscuro, pàgina de la Sociedad Astronómica Granadina dedicada al problema de la contaminació llumínica
- Campaña Cielo Oscuro en la Región de Murcia - España
- International Dark-Sky Association
- CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno
- Istituto di Scienza e Tecnologia dell'Inquinamento Luminoso -ISTIL-
- Iniciativa Starlight
- There was a petition available in Germany against light pollution until 27 December 2007
- REAL DECRET 1890/2008: Normativa espanyola d'eficiència energètica de l'allumenat públic.
- Efectes de la contaminació lluminica