Diferència entre les revisions de "Carlomagno"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Charlemagne.jpg|190px|right]] | [[Image:Charlemagne.jpg|190px|right]] | ||
| − | '''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el [[28 de giner]] 814 en [[Aquisgrá]], | + | '''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis. |
| − | Fill de [[Pepí el breu]], | + | Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [774] i fon coronat emperador en roma pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]], dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any [[476]] en occident. |
| − | Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'[[Espanya]] . | + | Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]] . |
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi". | Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi". | ||
| − | + | Carlomagno pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus. | |
| − | ==Context | + | ==Context polític== |
| − | En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i [[França]], governada pels merovingis, era el | + | En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i [[França]], governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero després de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit per l'alcalde del palau. |
| − | En 687, [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles, | + | En [[687]], [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,més tart conegut com [[Carles Martel]]. |
| − | Després de l'any 737, Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a cridar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l' | + | Després de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a cridar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Pera frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi. |
| − | Després Carlomà renuncià al càrrec en 746 per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant el [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no te poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any 749. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei. | + | Després Carlomà renuncià al càrrec en [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant el [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no te poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei. |
Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una area que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central França feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]]. | Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una area que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central França feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]]. | ||
Revisió de 11:41 14 jun 2013
Carles I, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on Carlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 en Aquisgrá, és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis. Fill de Pepí el breu, és el rei dels francs des de 768, se convertix en rei dels llombarts en [774] i fon coronat emperador en roma pel Papa Lleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any 476 en occident. Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya . Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".
Carlomagno pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus.
Context polític
En el sigle VI, els francs germànics de l'oest havia segut cristianisada i França, governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'Imperi Romà d'Occident. Pero després de la Batalla de Tertry, els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit per l'alcalde del palau.
En 687, Pepí d'Heristal, alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la contendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del Regne d'Austrasia, Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,més tart conegut com Carles Martel.
Després de l'any 737, Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a cridar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any 741 pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Pera frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any 743 els germans colocaren en el tro a Childeric III, qui anava a ser l'últim rei merovingi.
Després Carlomà renuncià al càrrec en 746 per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant el Papa Zacaries, preguntant si era llògic que un rei no te poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any 749. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.
Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una area que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen França i Alemanya, i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central França feu una impronta definitòria en el conjunt d'Europa.