Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"
m (Desprotegit "Lluis Fullana Mira") |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Jose_angeles_castello.jpg|right|thumb|<center>José Ángeles Castelló</center>]] |
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. va nàixer en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i puja al Cel el [[21 de Juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat. | R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. va nàixer en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i puja al Cel el [[21 de Juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat. | ||
Revisió de 14:49 16 nov 2011
R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M. va nàixer en Benimarfull, comarca de (L'Alcoya) el 5 de giner de 1871 i puja al Cel el 21 de Juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.
Infància
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
Ordenació Sacerdotal
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Ordre dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc després és traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudia els cursos de Teologia. En 1876 va rebre la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
Catedràtic
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- va ser el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent va ser professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedratic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús va ser requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la Llengua Valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la Llengua Valenciana en 1928.
La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira va tocar fi en este món el 21 de juny de 1948, en Madrit, a l'edat de 77 anys.
Acadèmic de la R.A.E.
El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, es mana ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.
El silló representatiu de la Llengua Valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, van ser triats els nous acadèmics, conforme al citat Real Decret del 26 de novembre de 1926, quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la Llengua Valenciana.
La presa oficial de possessió es va celebrar el 11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de 1928, en "Acuerdos y noticias", va deixar constància de l'acte:
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana va celebrar en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.
Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" va celebrar una solemne velà, l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.
Una volta establit en Madrit, l'any 1934, el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
Homenages
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de Valéncia en setembre de 1996.
- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
- Se li va erigir un monument finançat pel Grup d'Accio Valencianista i modelat pel primer President del GAV l'escultor Rafael Orellano, en els Jardins del Real de Valéncia Ciutat el 12 de novembre de 1978. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
- Placa commemorativa en la seua casa natalícia de Benimarfull. L'associació Lo Rat Penat li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de Musica i en els Jardins de Vivers de Valéncia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana.
Publicacions
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
1914. Normes ortogràfiques.
1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisació Valenciana.
1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edició).
1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.
1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana.
1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolució del verp en la Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana.
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).
Bibliografía
- Federico Martinez Roda. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari. 2006. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1