Diferència entre les revisions de "Organisació dels Estats Americans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Protegit "Organisació dels Estats Americans" ([move=sysop] (indefinit)))
Llínea 1: Llínea 1:
L''''Organisacio d'Estats Americans''' (OEA) es una organisacio de caracter regional, en la que son integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). L'OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], soscriguiren el [[Pact de Bogota]]. Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent mes immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Republiques Americanes]] (nomenada Unio Panamericana des de [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en [[1948]] es va convertir en Secretaria General de l'OEA.
+
L''''Organisació d'Estats Americans''' (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que són integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). L'OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], soscriguiren el [[Pact de Bogota]]. Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes]] (nomenada Unió Panamericana des de [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en [[1948]] es va convertir en Secretaria General de l'OEA.
  
 
== Estructura ==
 
== Estructura ==
  
Els principals organos de l'OEA son:  
+
Els principals òrguens de l'OEA són:  
 
* Assamblea General  
 
* Assamblea General  
* Reunio de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
+
* Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
 
* Consell Permanent  
 
* Consell Permanent  
 
* Secretaría General
 
* Secretaría General
 
Entre els seus organismes especialisats es troben:
 
Entre els seus organismes especialisats es troben:
* Consell Interamericà per a l'Educacio, la Ciencia i la Cultura (CIECC)
+
* Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
* Consell Interamericà Economic i Social (CIES)
+
* Consell Interamericà Econòmic i Social (CIES)
* Comite Juridic Interamericà (CJI)
+
* Comité Jurídic Interamericà (CJI)
* Comisio Interamericana de Drets Humans (CIDH)
+
* Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
 
* Institut Indigeniste Interamericà (III)
 
* Institut Indigeniste Interamericà (III)
 
* Organisacio Panamericana de la Salut (OPS)
 
* Organisacio Panamericana de la Salut (OPS)
Darrere la ratificacio del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.
+
Darrere la ratificació del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.
  
El secretari general, responsable maxim de la Secretaria General, es triat per l'Assamblea General per un periot de cinc anys i no pot ser triat per mes de dos periots consecutius. La seu de la Secretaria General es troba en la ciutat de Washington ([[Estats Units]]), encara que tambe conta en oficines en atres països membres.
+
El secretari general, responsable màxim de la Secretaria General, es triat per l'Assamblea General per un periodo de cinc [[any|anys]] i no pot ser triat per més de dos periodos consecutius. La seu de la Secretaria General es troba en la ciutat de [[Washington]] ([[Estats Units]]), encara que també conta en oficines en atres països membres.
  
 
== Objectius ==
 
== Objectius ==
  
Els principals objetius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, son:  
+
Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són:  
 
* Consolidar la pau i la seguritat en el continent
 
* Consolidar la pau i la seguritat en el continent
* Promoure y consolidar les democracies representatives, respetant les politiques de no intervencio.
+
* Promoure y consolidar les democràcies representatives, respectant les polítiques de no intervenció.
* Previndre posibles causes de dificultats i asegurar l'acort pacific de les disputes que pugueren sorgir entre els països membres
+
* Previndre possibles causes de dificultats i assegurar l'acort pacífic de les disputes que pogueren sorgir entre els països membres
* Conseguir arribar a un acort entre els països en cas d'agresio
+
* Conseguir arribar a un acort entre els països en cas d'agressió
* Buscar la solucio dels posibles problemes politics, juridics i economics que pugueren sorgir entre ells
+
* Buscar la solució dels possibles problemes polítics, jurídics i econòmics que pogueren sorgir entre ells
* Promoure, a traves d'una cooperacio activa, el seu desenrroll economic, social i cultural.
+
* Promoure, a traves d'una cooperació activa, el seu desenrroll econòmic, social i cultural.
* Conseguir que efectivament es llimite l'adquisicio d'armes convencionals, lo que permetra que estes grans inversions de recurses es destinaren al desenrroll economic i social dels països membres.
+
* Conseguir que efectivament es llimite l'adquisició d'armes convencionals, lo que permetra que estes grans inversions de recurs es destinaren al desenrroll econòmic i social dels països membres.
  
 
== Membres ==
 
== Membres ==

Revisió de 18:43 17 set 2011

L'Organisació d'Estats Americans (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que són integrants tots els estats independents del continent americà (excepte Cuba). L'OEA fon fundada pels 21 països que el 30 d'abril de 1948, durant la IX Conferencia Panamericana, soscriguiren el Pact de Bogota. Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes (nomenada Unió Panamericana des de 1910), fundada en 1890 i que en 1948 es va convertir en Secretaria General de l'OEA.

Estructura

Els principals òrguens de l'OEA són:

  • Assamblea General
  • Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
  • Consell Permanent
  • Secretaría General

Entre els seus organismes especialisats es troben:

  • Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
  • Consell Interamericà Econòmic i Social (CIES)
  • Comité Jurídic Interamericà (CJI)
  • Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
  • Institut Indigeniste Interamericà (III)
  • Organisacio Panamericana de la Salut (OPS)

Darrere la ratificació del Protocol de Managua, un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.

El secretari general, responsable màxim de la Secretaria General, es triat per l'Assamblea General per un periodo de cinc anys i no pot ser triat per més de dos periodos consecutius. La seu de la Secretaria General es troba en la ciutat de Washington (Estats Units), encara que també conta en oficines en atres països membres.

Objectius

Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són:

  • Consolidar la pau i la seguritat en el continent
  • Promoure y consolidar les democràcies representatives, respectant les polítiques de no intervenció.
  • Previndre possibles causes de dificultats i assegurar l'acort pacífic de les disputes que pogueren sorgir entre els països membres
  • Conseguir arribar a un acort entre els països en cas d'agressió
  • Buscar la solució dels possibles problemes polítics, jurídics i econòmics que pogueren sorgir entre ells
  • Promoure, a traves d'una cooperació activa, el seu desenrroll econòmic, social i cultural.
  • Conseguir que efectivament es llimite l'adquisició d'armes convencionals, lo que permetra que estes grans inversions de recurs es destinaren al desenrroll econòmic i social dels països membres.

Membres

Els membres fundadors de l'OEA foren Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba (expulsada de l'Organisacio en 1962), Republica Dominicana, Equador, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Haiti, Hondures, Mexico, Nicaragua, Panama, Paraguay, Peru, Uruguay i Veneçuela. Posteriorment adquiriren la condicio d'estats membres: Barbados (1967), Trinitat y Tobac (1967), Jamaica (1969), Granada (1975), Surinam (1977), Dominica (1979), Santa Lucía (1979), Antiga i Barbuda (1981), Sant Vicent i les Granadines (1981), Bahamas (1982), Saint Kitts i Nevis (1984), Canada (1989), Belice (1991) i Guyana (1991).