Diferència entre les revisions de "Geothlypis philadelphia"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
{{Multimèdia|archiu = Geothlypis philadelphia - Mourning Warbler XC139571.ogg |títul=|descripció=Cante gravat en [[Minnesota]], Estats Units}} | {{Multimèdia|archiu = Geothlypis philadelphia - Mourning Warbler XC139571.ogg |títul=|descripció=Cante gravat en [[Minnesota]], Estats Units}} | ||
La '''reinita plañidera''' | La '''reinita plañidera''' o '''chipe cabecigrís filadélfico''' ('''''Geothlypis philadelphia''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Parulidae]] pertanyent al numerós [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Geothlypis]]''. És un au [[Migració de les aus|migratòria]] que anida en el nort d'[[Amèrica del Nort]] i passa l'hivern en [[América Central]] i noroest d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Noms comuns== | ==Noms comuns== | ||
Aparte de reinita plañidera (en [[Equador]]), també se li denomina '''reinita enlutada''' (en [[Veneçola]], [[Panamà]], [[Colòmbia]], [[Puerto Rico]] i [[Nicaragua]]), '''chipe llorón, chipe enlutado o chipe de pechera''' (en [[Mèxic]]), '''bijirita de cap gris''' (en [[Cuba]]) o '''cigüita trist''' (en la [[República Dominicana]]). | Aparte de reinita plañidera (en [[Equador]]), també se li denomina '''reinita enlutada''' (en [[Veneçola]], [[Panamà]], [[Colòmbia]], [[Puerto Rico]] i [[Nicaragua]]), '''chipe llorón, chipe enlutado o chipe de pechera''' (en [[Mèxic]]), '''bijirita de cap gris''' (en [[Cuba]]) o '''cigüita trist''' (en la [[República Dominicana]]). | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
L'àrea de nidificación en [[Canadà]] s'estén des del surest de [[Yukón]], el suroest dels [[Territoris del Noroest]] i el noreste de la [[Columbia Britànica]] cap a l'est fins a [[Terranova i Labrador]] i [[Nova Escòcia]]. En [[Estats Units]] en [[Dakota del Nort]], [[Minnesota]], nort d'[[Illinois]], [[Wisconsin]], [[Michigan]], noreste d'[[Ohio]], [[Nova York (estat)|Nova York]], [[Pennsilvània]], [[#Virginia Occidental]], noroest de [[#Virginia]] i a lo llarc de la frontera de [[Tennessee]] i [[Carolina del Nort]]. | L'àrea de nidificación en [[Canadà]] s'estén des del surest de [[Yukón]], el suroest dels [[Territoris del Noroest]] i el noreste de la [[Columbia Britànica]] cap a l'est fins a [[Terranova i Labrador]] i [[Nova Escòcia]]. En [[Estats Units]] en [[Dakota del Nort]], [[Minnesota]], nort d'[[Illinois]], [[Wisconsin]], [[Michigan]], noreste d'[[Ohio]], [[Nova York (estat)|Nova York]], [[Pennsilvània]], [[#Virginia Occidental]], noroest de [[#Virginia]] i a lo llarc de la frontera de [[Tennessee]] i [[Carolina del Nort]]. Durant la invernada migra i s'establix des del sur de [[Nicaragua]], per [[Costa Rica]], [[Panamà]], i des de l'oest de [[Veneçola]], pel nort i oest de [[Colòmbia]], fins al noreste d'[[Equador]]; també en [[Aruba]], [[Bonaire]] i [[Curazao]]. | ||
Es registra el seu passage transitori per [[Mèxic]], [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Belize]] i [[Hondures]], i pel [[Carib (regió)|Carib]] en [[Bahames]], [[Cuba]], [[República Dominicana]], [[Haití]], [[Jamaica]], [[Puerto Rico]], [[Islas Turcas y Caicos]] i [[Illes Vérgens]]. | Es registra el seu passage transitori per [[Mèxic]], [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Belize]] i [[Hondures]], i pel [[Carib (regió)|Carib]] en [[Bahames]], [[Cuba]], [[República Dominicana]], [[Haití]], [[Jamaica]], [[Puerto Rico]], [[Islas Turcas y Caicos]] i [[Illes Vérgens]]. | ||
El [[hàbitat]] reproductiu consistix de boscs de successió primerenca o xares arbustivos en els boscs boreales; colonisa els clars en un segon creiximent dens, normalment un a dos anys despuix del destorbament. Els clars solen estar dins de rodales de bosc mixt d'àlber temblón-abedull (''[[Populus]]''-''[[Betula]]''), avet balsámico, pícea (''[[Picea]]'' spp). | El [[hàbitat]] reproductiu consistix de boscs de successió primerenca o xares arbustivos en els boscs boreales; colonisa els clars en un segon creiximent dens, normalment un a dos anys despuix del destorbament. Els clars solen estar dins de rodales de bosc mixt d'àlber temblón-abedull (''[[Populus]]''-''[[Betula]]''), avet balsámico, pícea (''[[Picea]]'' spp). | ||
Durant la invernada preferix ambients humits en la major part de l'àrea, incloent xares denses, camps coberts de maleza, [[sotobosque]] semiabierto, pastures enmarañados, arbustos, arbres de cinc a huit metros d'altura, pasturages abandonat; xares de terres altes en Colòmbia. Principalment en terres baixes, fins als 1400 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | Durant la invernada preferix ambients humits en la major part de l'àrea, incloent xares denses, camps coberts de maleza, [[sotobosque]] semiabierto, pastures enmarañados, arbustos, arbres de cinc a huit metros d'altura, pasturages abandonat; xares de terres altes en Colòmbia. Principalment en terres baixes, fins als 1400 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''G. philadelphia'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[Alexander Wilson]] en 1810 baix el [[nom científic]] ''Sylvia philadelphia''; el seu [[localitat tipo]] és: «a poques milles de Filadèlfia, Pennsilvània». | L'espècie ''G. philadelphia'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[Alexander Wilson]] en 1810 baix el [[nom científic]] ''Sylvia philadelphia''; el seu [[localitat tipo]] és: «a poques milles de Filadèlfia, Pennsilvània». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''philadelphia''» es referix a la localitat tipo, [[Filadèlfia]]. | El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''philadelphia''» es referix a la localitat tipo, [[Filadèlfia]]. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
La present espècie, junt a ''[[Geothlypis formosa]]'' i ''[[Geothlypis tolmiei]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | La present espècie, junt a ''[[Geothlypis formosa]]'' i ''[[Geothlypis tolmiei]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | ||
És [[monotípica]]. | És [[monotípica]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:51 8 jul 2026
Geothlypis philadelphia en Wikimedia Commons.
La reinita plañidera o chipe cabecigrís filadélfico (Geothlypis philadelphia) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en el nort d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en América Central i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita plañidera (en Equador), també se li denomina reinita enlutada (en Veneçola, Panamà, Colòmbia, Puerto Rico i Nicaragua), chipe llorón, chipe enlutado o chipe de pechera (en Mèxic), bijirita de cap gris (en Cuba) o cigüita trist (en la República Dominicana).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación en Canadà s'estén des del surest de Yukón, el suroest dels Territoris del Noroest i el noreste de la Columbia Britànica cap a l'est fins a Terranova i Labrador i Nova Escòcia. En Estats Units en Dakota del Nort, Minnesota, nort d'Illinois, Wisconsin, Michigan, noreste d'Ohio, Nova York, Pennsilvània, #Virginia Occidental, noroest de #Virginia i a lo llarc de la frontera de Tennessee i Carolina del Nort. Durant la invernada migra i s'establix des del sur de Nicaragua, per Costa Rica, Panamà, i des de l'oest de Veneçola, pel nort i oest de Colòmbia, fins al noreste d'Equador; també en Aruba, Bonaire i Curazao.
Es registra el seu passage transitori per Mèxic, Guatemala, El Salvador, Belize i Hondures, i pel Carib en Bahames, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico, Islas Turcas y Caicos i Illes Vérgens.
El hàbitat reproductiu consistix de boscs de successió primerenca o xares arbustivos en els boscs boreales; colonisa els clars en un segon creiximent dens, normalment un a dos anys despuix del destorbament. Els clars solen estar dins de rodales de bosc mixt d'àlber temblón-abedull (Populus-Betula), avet balsámico, pícea (Picea spp).
Durant la invernada preferix ambients humits en la major part de l'àrea, incloent xares denses, camps coberts de maleza, sotobosque semiabierto, pastures enmarañados, arbustos, arbres de cinc a huit metros d'altura, pasturages abandonat; xares de terres altes en Colòmbia. Principalment en terres baixes, fins als 1400 m d'altitut.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 12 a 13 cm de llongitut en la seua edat adulta, presenta llauger dimorfisme sexual en el plomall. El macho té el cap i el pit de color gris, en taques negres en la gola el pit i els lores. El restant de les parts ventrales és groc i les parts dorsals són pardas oliváceas. La femella és semblada al macho. No obstant, el cap, encara que gris, resulta més pàlida que en el macho, i no presenta taques negres. La gola és encara més deslavada, aplegant a ser inclús blancuzca o a tindre certs matisos groguencs. Els individus jovenils mostren una tonalitat tendiente al pardo en cap i pit, la gola molt pàlida i la corona i la nuca oliváceas.
Resulta pareguda a atres espècies que presenten cap gris: O. agilis i G. tolmiei.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. philadelphia va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1810 baix el nom científic Sylvia philadelphia; el seu localitat tipo és: «a poques milles de Filadèlfia, Pennsilvània».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «philadelphia» es referix a la localitat tipo, Filadèlfia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Geothlypis formosa i Geothlypis tolmiei, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.
És monotípica.