Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Bajoca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 19: Llínea 19:
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Tavella]]
* [[Tavella]]
 
   
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Phaseolus vulgaris}}
{{Commonscat|Phaseolus vulgaris}}
{{Wikispecies|Phaseolus vulgaris}}
{{Wikispecies|Phaseolus vulgaris}}
{{DGLV|Bajoca}}
{{DGLV|Bajoca}}
{{DGLV|Fesol}}
{{DGLV|Fesol}}



Última revisió del 18:45 18 abr 2026

Archiu:Snijboon peulen Phaseolus vulgaris.jpg
Bajoqueta
Archiu:Judías verdes (Phaseolus vulgaris).jpg
Bajoqueta verda (Phaseolus vulgaris)
Archiu:Judías blancas tiernas (Phaseolus vulgaris).jpg
Bajoqueta manteca

La bajoca, bajoqueta o fesol és una verdura frut de la planta denominada bajoquera, és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.

És el fruit d'una planta trepadora de la família de les Favàcees, de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de fesol vert i una llegum quan nos referim a fesol sec.

Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.

Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.

Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.

La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja oli, potser en ensalada o en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons