Diferència entre les revisions de "Nacho Canut"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Ignacio Canut Guillén''', més conegut com '''Nacho Canut''' | {{Biografia| | ||
| nom = Ignacio Juan Canut Guillén | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Compositor i músic. | |||
| data_naix = [[5 de juny]] de [[1957]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = | |||
| lloc_mort = | |||
}} | |||
'''Ignacio Juan Canut Guillén''', més conegut com '''Nacho Canut''' ([[Valéncia]], [[5 de juny]] de [[1957]]), és un [[compositor]] i [[músic]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]]''. | Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]] ''. | ||
Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]]. | |||
En la dissolució de [[Alaska y | En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''. | ||
A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut | A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''. | ||
les seues cançons apareixen en películes com | Moltes de les seues cançons apareixen en películes com ''[[Los lunes al sol]] '', ''[[Lucía y el sexo]] '', ''Descongélate'' o ''La lengua asesina''. | ||
El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies ''Jet 7''. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals. | El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies ''Jet 7''. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.fangoria.es Web oficial de Fangoria] | * [http://www.fangoria.es Web oficial de Fangoria] | ||
* [http://foro.univision.com/t5/Fangoria/bd-p/fangoria Fòrum de Fangoria en Univision] | * [http://foro.univision.com/t5/Fangoria/bd-p/fangoria Fòrum de Fangoria en Univision] | ||
*[http://www.myspace.com/jet7official Web oficial de Jet 7] | * [http://www.myspace.com/jet7official Web oficial de Jet 7] | ||
*[http://www.spicnic.com/estelasplateadas/ Estelas plateadas, el seu blog personal] | * [http://www.spicnic.com/estelasplateadas/ Estelas plateadas, el seu blog personal] | ||
*[http://www.spicnic.com/opinion/ "En mi humilde opinión", blog d’opinions] | * [http://www.spicnic.com/opinion/ "En mi humilde opinión", blog d’opinions] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Compositors]] | |||
[[Categoria:Compositors valencians]] | |||
[[Categoria:Músics]] | |||
[[Categoria:Músics valencians]] | |||
[[Categoria:Cantants]] | |||
[[Categoria:Cantants valencians]] | [[Categoria:Cantants valencians]] | ||
Última revisió del 07:56 1 set 2025
| Ignacio Juan Canut Guillén | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositor i músic. | ||
| Naiximent: | 5 de juny de 1957 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ignacio Juan Canut Guillén, més conegut com Nacho Canut (Valéncia, 5 de juny de 1957), és un compositor i músic valencià.
Biografia
[editar | editar còdic]Junt en Carlos Berlanga i Alaska va formar un dels grups seminals del punk-rock espanyol de finals de anys 1970 Kaka de Luxe .
Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, Carlos Berlanga i Alaska varen formar un nou grup Alaska y los Pegamoides, a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del punk-rock dels anys 1980, i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la moguda madrilenya. Conseguiren èxits com "Horror en el hipermercado" (1980), "Bote de Colon" (1981), i sobretot "Bailando" (1982), que no sols conseguí ser un enorme èxit en Espanya sino també en gran part d'Europa.
En la dissolució de Alaska y Los Pegamoides, Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, Alaska y Dinarama. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en pop-rock. En esta formació edità en els anys 1980 els discs Canciones profanas (1983), Deseo carnal (1984), No es pecado (1986), Diez (1988) y Fan Fatal (1989), a on colliren èxits massius com "Perlas ensangrentadas" , "Cómo pudiste hacerme esto a mí?", "Ni tú ni nadie", "A quién le importa?", "Rey del glam", "Mi novio es un zombie" o "Quiero ser santa".
A l'escomençament dels 90, Nacho Canut se embarcà en un duo musical en Alaska: Fangoria. En l'intenció de realisar música electrònica, sense abandonar melodies pop-rock, Fangoria es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs Salto mortal (1990), la série Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0 (1992-1995), Interferencias (1998), Una temporada en el infierno (1999) i el seu disc de remescles El infierno son los demás (2000), Naturaleza muerta (2001), Arquitectura efímera (2004) , El extraño viaje (2006) i Absolutamente (2009). I a on han conseguit grans èxits com "No sé qué me das" , "Retorciendo palabras", "Miro la vida pasar" o "Criticar por criticar".
Moltes de les seues cançons apareixen en películes com Los lunes al sol , Lucía y el sexo , Descongélate o La lengua asesina.
El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies Jet 7. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals.