Diferència entre les revisions de "Alboraig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 76: Llínea 76:
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Alborache Artícul original en Wikipedia en espanyol]
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Alborache Artícul original en Wikipedia en espanyol]
 
{{Internacional}}
 
{{Internacional}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 23:03 18 dec 2008

Plantilla:Esbos


Alboraig en (castellà: Alborache) és una localitat de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya), situada en la comarca de la Foya de Bunyol. Té 1.003 habitants (INE 2006).

Geografia

El municipi d'Alboraig està enclavat en la part alta d'un cerro situat en el marge dret del riu Chic, al qual aboquen numerosos barrancs, valls i rieres que marquen el seu caràcter al mateix temps abrupte i pintoresc.

Es troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.

Localitats limítrofes

Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.

Història

Alboraig va ser una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de al-buráyj que vol dir la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que va ser progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en 1245, per Rodrigo de Llinosa al servici del rei Jaume I, va ser llar de numerosos moriscs que permaneixqueren hi fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Llavors Alboraig obtingué la seua escritura de Carta de Poblament de mans del Comte de Bunyol, en el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels sigles XVII i XVIII, per l'opressió dels comtes de Bunyol, acabà en 1836 en el Real Decret que incorporà a la Corona a Alboraig i els atres pobles del comtat.

Demografia

Alboraig conta en 1.003 habitants (INE 2006).

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
891 886 914 875 897 905 941 948 1.003

Economia

Distribuïx la seua activitat entre la indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.

Monuments

  • Núcleu urbà. A lo llarc del sigle XIX el núcleu urbà d'Alboraig va créixer cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, aixina com cap al sudest, en paralel a la carretera de Torís.
  • Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago apòstol. D'estil neoclàssic.
  • Jaciments arqueològics. Cal destacar els d'época romana i àrap en el parage del Prat del Ball-Bassal.

Llocs d'interés

En el terme d'Alboraig hi ha infinitat de fonts i brolladors, aixina com bells parages naturals com el parc de Sant Jaume, Lloc del Miracle, Molí de la Llum, la Vall feliç, etc.

Festes locals

  • Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
  • Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i de corda, aixina com vaquetes d'aigua.
  • Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletaes i balls.
  • Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana ans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.

Gastronomia

Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mullet, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1983 - 1987 Pedro Blasco Carrascosa
1987 - 1991 Jesús Bueno Pérez AP
1991 - 1995 Jesús Bueno Pérez PP
1995 - 1999 Jesús Bueno Pérez PP
1999 - 2003 Jesús Bueno Pérez PP
2003 - 2007 Jesús Bueno Pérez PP
2007 - 2011 Miguel Pinach Suma PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs