Diferència entre les revisions de "Cabriel"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Cabriel''' es un [[riu]] de [[Espanya]], afluent del [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recorregut de 220 km. | + | El '''Cabriel''' es un [[riu]] de [[Espanya]], afluent del [[riu Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recorregut de 220 km. |
== Recorregut == | == Recorregut == | ||
| − | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal de [[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa per els termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d' ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la [[província d' Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en Valéncia per Casas del Río ([[Requena]]), i s' unix al [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]]. | + | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal de [[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa per els termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d' ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la [[província d' Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en Valéncia per Casas del Río ([[Requena]]), i s' unix al [[riu Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]]. |
| − | Els seus principals afluents per la dreta son el | + | Els seus principals afluents per la dreta son el [[riu Laguna]] i el [[riu Guadazaón]]. Per l' esquerra el [[riu Vencherque]], el [[riu San Martín]] i el [[riu de Mira]]. |
== Historia == | == Historia == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Te un pantà d' importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En el afluent [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso. | + | Te un pantà d' importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En el afluent [[Riu Guadazaón|Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso. |
Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d' hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d' ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora. | Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d' hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d' ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]]. | El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]]. | ||
| − | L' orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el riu Laguna i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de [[Enguídanos]]. | + | L' orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el [[riu Laguna]] i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de [[Enguídanos]]. |
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea. | El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea. | ||
Revisió de 19:57 15 dec 2008
El Cabriel es un riu de Espanya, afluent del riu Xúquer. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recorregut de 220 km.
Recorregut
Naix al peu de la Mola de Sant Joan, en el Sistema Ibèric, en el terme municipal de Albarracín, en la província de Terol. Passa per els termes de Salvacañete, Alcalá de la Vega, Boniches, Campillos-Paravientos, Pajaroncillo, Villar del Humo, Cardenete, Enguídanos i Mira. A partir d' ací el riu servix de frontera natural entre la província de Conca i la província de Valéncia, fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la província d' Albacete i la província de Valéncia, entrant en Valéncia per Casas del Río (Requena), i s' unix al riu Xúquer en la localitat de Cofrents.
Els seus principals afluents per la dreta son el riu Laguna i el riu Guadazaón. Per l' esquerra el riu Vencherque, el riu San Martín i el riu de Mira.
Historia
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han sigut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de Villar del Humo les pintures rupestres del abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com Patrimoni de la Humanitat des de 1998 per la UNESCO.
Economia
Te un pantà d' importància, el pantà de Contreres, situat entre Minglanilla i Villargordo del Cabriel, i un menor, la presa de Víllora. En el afluent Guadazaón esta la presa de El Bujioso.
Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d' hortes en Salvacañete, Alcalá de la Vega, Campillos-Paravientos i Boniches. Des d' ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.
Destaca per el seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora son turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso son turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el pantà de Contreres son turbinades en el salt de peu de la presa de Contreres. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües son conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts son explotats per Iberdrola Generación, i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.
Mig ambient
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el barp, la truita arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la llúdria.
L' orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del pantà de Contreres (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el riu Laguna i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la Laguna del Marquesado en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la província de Conca, destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de Enguídanos.
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari (LIC) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea.
En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el parc natural de las Hoces del Cabriel, en la Comunitat Valenciana, i la reserva natural de las Hoces del Cabriel, en Castella la Mancha.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Cabriel de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.