Diferència entre les revisions de "Enric Valor"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 62: Llínea 62:
 
* [http://www.escriptors.cat/autors/valore/ Pàgina dedicada a l'autor en la ''Associació d'Escriptors en Llengua Catalana''] AELC. Pàgina en català, castellà i anglés.
 
* [http://www.escriptors.cat/autors/valore/ Pàgina dedicada a l'autor en la ''Associació d'Escriptors en Llengua Catalana''] AELC. Pàgina en català, castellà i anglés.
  
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana|Valor, Enric]]
+
[[Categoria:Catalanisme]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians|Valor, Enric]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians|Valor, Enric]]
 
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant|Valor Vives, Enric]]
 
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant|Valor Vives, Enric]]

Revisió de 00:14 1 jun 2010

Enric Valor Vives (Castalla, Alacant, 1911 - València, 2000), fon un escritor i gramàtic valencià en llengua catalana i d'ideologia catalanista. Realisà un important treball de recolecció i recuperació de la lexicografia del valencià i fon un dels principals promotors de la catalanisació de la llengua valenciana.

Biografia

Enric Valor naixqué en l’any [1911]] en el si d’una família acomodada rural de Castalla, poble de la comarca valenciana de la Foya de Castalla (Província d'Alacant). Estudià per a mestre mercantil, i després es va dedicar a l'indústria del calçat en Elda i després en Mallorca, va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En 1930, als dèneu anys d’edat i en Alacant, escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de El Tio Cuc, un periòdic satíric d’ideologia republicana. Inicialment este periòdic s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d’ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, El Tio Cuc va ser adequant-se gradualment.

Quan es proclama la II República Espanyola, i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la catalanofonía d’Alacant. De fet, va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de València: La República dels Lletres, El Camí, El Regne de València. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, des d’a on es concentraria a defendre la República espanyola.

Després de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra lliterària. És a principis dels anys 1950 quan va escomençar en l’obra de les "rondalles", un tipos de contes populars valencians, que culminaria en l’obra Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mida que el règim de Franco afluixava la repressió, va tornar a l’obra llingüística i, poc abans dels anys 1960, va tornar a contactar clandestinament en els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

A conseqüència d’això, Valor va passar a ser pres polític de la dictadura de 1966 a 1968. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», es va involucrar en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià després de la guerra, Els Quaderns Gorg, en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de gramàtica en diaris d’Alacant i València. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va començar a rebre homenages, distincions d’agraïment i premis lliteraris i llingüístics que han segut molt numerosos i importants. Se li va promoure inclús com a candidat al Premi Nobel de Lliteratura poc abans de la seua mort en València en el 2000.

Obra llingüística

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari El Tio Cuc d’Alacant. Va ser colaborador en la realisació del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, suministrant lèxic del valencià meridional.

En Carles Salvador i Sanchís-Guarner, fon un dels principals promotors de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de Pompeu Fabra en obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En l'any 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendas de moltes comarques valencianes, acurtament publicades en Edicions del Bullent.


Obres

Narracions i contes

  • L'experiment de Strolowickz (1931).
  • Narracions de la Foia de Castalla (1953).
  • L'ambició d'Aleix (1957).
  • Narracions intranscendents (1982).
  • Narracions perennes (1988).
  • L'esclafamuntanyes (1995).
  • Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles (1996).

Noveles

Cicle de Cassana

Rondalles

  • Rondalles valencianes (1950-1958).
  • Rondalles gironines i valencianes (1951).
  • Meravelles i picardies (1965-1970).

Premis

Enllaços externs