Diferència entre les revisions de "Francisco Javier Goerlich Lleó"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[ | + | '''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - [[Valéncia]], [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de [[Valéncia]], tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]). |
| − | Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en [[ | + | Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en [[Valéncia]], es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any [[1914]]. Després d'eixercir la professió lliure en [[Valéncia]], [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i el [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]]. |
| − | Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (1925), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de València, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç. | + | Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de València, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç. |
En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client. | En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client. | ||
| − | Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. | + | Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. |
| − | Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament ( | + | Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament (Valéncia)|Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors. |
| − | Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de | + | Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]]. |
| − | Donà al [[Museu de Belles Arts de | + | Donà al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] la seua colecció d'art formada per 121 obres. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * '''Edifici ''Oltra''''' | + | * '''Edifici ''Oltra''''' Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], ([[1927]]). |
| − | * '''Club Nàutic''' En [[Alfonso Fungairiño]], construït entre 1932- | + | * '''Club Nàutic''' En [[Alfonso Fungairiño]], construït entre [[1932]]-[[1933]] i demolit en [[1985]]. Valéncia. |
| − | * '''Reforma de la [[Plaça de l'Ajuntament]] de Valéncia''' (1931- | + | * '''Reforma de la [[Plaça de l'Ajuntament]] de Valéncia''' ([[1931]]-1933) |
| − | * '''Edifici ''Martí Alegre'', Hotel Londres''' Valéncia, Plaça de l'Ajuntament (1934). | + | * '''Edifici ''Martí Alegre'', Hotel Londres''' Valéncia, Plaça de l'Ajuntament ([[1934]]). |
| − | * '''Edifici ''Valls''''' | + | * '''Edifici ''Valls''''' Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch ([[1935]]) |
| − | * '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']]''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 (1940). | + | * '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']]''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 ([[1940]]). |
| − | * '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-1941) | + | * '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-[[1941]]) |
| − | * '''[[Colege Major Lluís Vives]]''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935- | + | * '''[[Colege Major Lluís Vives]]''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-1941). |
* '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941). | * '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941). | ||
| − | * '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']]''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 (1942). | + | * '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']]''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 ([[1942]]). |
| − | * '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real|Real]] (1944- | + | * '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real|Real]] ([[1944]]-[[1946]]). |
| − | * '''Edifici''' situat en el [[Carrer de Serrans|carrer Serrans]] i plaça Sant Bertomeu (1954). | + | * '''Edifici''' situat en el [[Carrer de Serrans|carrer Serrans]] i plaça Sant Bertomeu ([[1954]]). |
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
*Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. València. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X | *Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. València. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Arquitectes valencians]] | [[Categoria:Arquitectes valencians]] | ||
Revisió de 14:16 13 maig 2010
Francisco Javier Goerlich Lleó (Valéncia, 29 de novembre de 1886 - Valéncia, 25 de març de 1972) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del 1922) i arquitecte major (entre 1931 i 1956).
Fill del cònsul de l'Imperi Austro-hongarés en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en Madrit i Barcelona, obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any 1914. Després d'eixercir la professió lliure en Valéncia, Osca i les Illes Balears va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Valéncia (1924) i el 1931 va promocionar a arquitecte major de l'Ajuntament.
Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (1925), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de València, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç. En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.
Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.
Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any 1908 de Federico Aymamí, en el Pla de 1928, Goerlich inclou l'obertura de l'Avinguda de l'Oest, la prolongació del Carrer de la Pau, l'obertura del carrer Poeta Querol, l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual Plaça de l'Ajuntament, en substitució de l'antiga Baixada de Sant Francesc, per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors.
Fon president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, membre de les reals acadèmies de Belles Arts de Sant Ferran de Madrit (1935), de "Santa Isabel de Hungría" de Sevilla, de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo" (1947) i de "Bellas Artes de San Telmo" en Màlaga (1949), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia (1931) i director del Centre de Cultura Valenciana en l'any 1948.
Donà al Museu de Belles Arts de Valéncia la seua colecció d'art formada per 121 obres.
Obres
- Edifici Oltra Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la Plaça de l'Ajuntament, (1927).
- Club Nàutic En Alfonso Fungairiño, construït entre 1932-1933 i demolit en 1985. Valéncia.
- Reforma de la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia (1931-1933)
- Edifici Martí Alegre, Hotel Londres Valéncia, Plaça de l'Ajuntament (1934).
- Edifici Valls Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch (1935)
- Edifici Roig Vives Valéncia, carrer Xàtiva, 4 (1940).
- Edifici Campos/Calvet Valéncia, Avinguda Maria Cristina, 7 (1935-1941)
- Colege Major Lluís Vives, Valéncia Avinguda Blasco Ibáñez, 21 (1935-1941).
- Edifici Patuel/Longàs, Valéncia carrer Russafa, 28 (1941).
- Edifici Martí Cortina, Valéncia Avinguda de l'Oest, 35 (1942).
- Edifici situat en el carrer Serrans i plaça Sant Bertomeu (1954).
Bibliografia
- Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X