Diferència entre les revisions de "L'Alt Maestrat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Alt Maestrat s'ha renomenat com L'Alt Maestrat)
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
==Economia==
 
==Economia==
Les principals fonts de riquea són l'agricultura de [[secà]] (cereals, raïm i olivera) i la ramaderia [[oví|ovina]] i cria de [[guanyat]]. La comarca té poca indústria. [[Benassal]] és una de les seues poblacions famosa pel balneari de la [[Font d'En Segures]], mentres que [[Albocàsser]], la capital comarcal, és un centre [[agrícola]] de cultius variats.
+
Les principals fonts de riquea són l'agricultura de [[secà]] ([[cereal|cereals]], [[raïm]] i [[oliva|olivera]]) i la ramaderia [[oví|ovina]] i cria de [[guanyat]]. La comarca té poca indústria. [[Benassal]] és una de les seues poblacions famosa pel balneari de la [[Font d'En Segures]], mentres que [[Albocàsser]], la capital comarcal, és un centre [[agrícola]] de cultius variats.
  
 
==Delimitacions Històriques==
 
==Delimitacions Històriques==

Revisió de 22:52 1 maig 2010

L' Alt Maestrat és una comarca de la Comunitat Valenciana (Espanya) situada en la província de Castelló. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de Albocàsser.

Geografia

La comarca llimita al nort en la comarca de Els Ports, a l'oest en la província de Terol i al sur en la comarca de L'Alcalatén i a l'est en el Baix Maestrat i la Plana Alta.

Es tracta d'una comarca el relleu del qual és prou abrupte i el punt més alt del qual ho trobem en la Mola d'Ares (1.315 m.). De temperatures fredes a l'hivern, presenta una vegetació de pinades, carrasques, roures i sotoboscs mediterràneus.

Llengua

L'Alt Maestrat està situat dins de l'àmbit llingüístic valencià-parlant,

Economia

Les principals fonts de riquea són l'agricultura de secà (cereals, raïm i olivera) i la ramaderia ovina i cria de guanyat. La comarca té poca indústria. Benassal és una de les seues poblacions famosa pel balneari de la Font d'En Segures, mentres que Albocàsser, la capital comarcal, és un centre agrícola de cultius variats.

Delimitacions Històriques

Artícul principal → Història de les comarques valencianes.


Antigament formaven part d'esta comarca els municipis de Atzeneta, Benafigos, i Vistabella del Maestrat (que actualment es troben en la comarca de L'Alcalatén). Esta antiga delimitació apareix en el mapa de comarques de Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de Valéncia" publicat l'any 1934. Per la seua banda, el municipi de Vilafranca sempre ha format part tradicionalment de la comarca de Los Ports, pero la delimitació comarcal de la Generalitat Valenciana de 1987, la (DHT-Demarcacions territorials homologades), va ubicar el municipi en l'actual comarca de l'Alt Maestrat.

Veja's també


Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó