Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 57 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
<!--Varietat dialectal:Valencià --->
+
{{Biografia|
−
{{Fitxa d'escriptor
 
 
| nom = Joan Fuster i Ortells
 
| nom = Joan Fuster i Ortells
−
| imatge = Joanfuster.jpg
+
| image = [[File:Joan Fuster.jpg|250px|Joan Fuster]]
−
| grandària = 250px
+
| peu =  
−
| descripció = ''Retrat de Joan Fuster'', per [[Manuel Boix]] (1984)
+
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
−
| pseudònim =  
+
| ocupació = Escritor.
−
| nascut = {{Data naixement|1922|11|23}}
+
| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1922]]
−
| lloc_de_naixement = [[Sueca]] ([[Ribera Baixa]])
+
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
−
| mort = {{Data defunció i edat|1992|6|21|1922|11|23}}
+
| data_mort = [[21 de juny]] de [[1992]]
−
| lloc_de_mort = [[Sueca]] ([[Ribera Baixa]])
+
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
−
| lloc_repòs        = Cementiri de Sueca
 
−
| ocupació = [[Escriptor]]
 
−
| país = [[País Valencià]]
 
−
| període = [[1949]]-[[1991]]
 
−
| gènere = Assaig, poesia
 
−
| temàtica = Història de la cultura, crítica i divulgació literària
 
−
| moviment = [[Existencialisme]], [[Humanisme]] clàssic d'arrel francesa
 
−
| obres_magnes = ''[[Nosaltres, els valencians]]''<br /> ''[[Diccionari per a ociosos]]''
 
−
| influències =
 
−
| influenciat =
 
−
| influenciada =
 
−
| lloc web =
 
−
| signatura = Firma Joan Fuster.JPG
 
−
| notes a peu =
 
 
}}
 
}}
−
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - [[21 de juny]] de [[1992]])<ref>{{GEC|0028550|Joan Fuster i Ortells}}</ref> fou un [[escriptor]] [[País Valencià|valencià]] en [[llengua catalana]]. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'[[Assaig (literatura)|assaig]] històric ''[[Nosaltres, els valencians]]'', el seu llibre més influent,<ref>Àngel Sant Martín, ''Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni'', Ajuntament de Gandia, Universitat de València, 1994, pàg. 155, ISBN 9788437016047</ref><ref>Paul Preston (red.) i Ismael Saz Campos (red.), ''De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)'' {{es}}, Biblioteca Nueva, 2001, pàg. 36, ISBN 84-7030-855-6</ref> la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. Està considerat l'assagista en català més important del [[segle XX]].<ref>Josep Iborra, ''Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual'', València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995, página 163, ISBN 9788478221622</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.uoc.edu/lletra/esp/noms/jfuster/index.html |títol=Joan Fuster |consulta=5 d'abril de 2009 |obra=LletrA - Literatura catalana a internet |editor=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |citació=Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua.}}</ref>
+
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - † Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].
  
−
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]], amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels [[Països Catalans|territoris catalanoparlants]]. A partir de la [[Dècada del 1960|dècada dels seixanta]] va esdevenir un referent cívic al [[País Valencià]] en el moviment de represa i normalització de la [[llengua valenciana]]-[[llengua catalana|catalana]], i una figura clau en el debat sobre la [[nacionalisme valencià|identitat valenciana]] en la segona meitat del [[segle XX]],<ref name=virtual>{{Ref-llibre | cognom = Ferrandis i Ibáñez | nom = Francesc | títol = La València Virtual - propostes per a la renovació valencianista | url = https://dl.dropboxusercontent.com/u/5068014/VALVIR.pdf | llengua = | editorial = L'Eixam | data = 1998 | pàgines = 192 | isbn = 84-87946-47-X}} pg.18</ref>  moment en què el fusterianisme esdevé un paradigma interpretatiu d'extraordinària influència en el món intel·lectual, i en menor mesura, polític.{{sfn|2012|Archilés|p=15}}
+
== Biografia ==
 +
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|250px|right|Carnet de la Falange de Joan Fuster]]
 +
[[Image:Joan_Fuster 2.jpg|thumb|250px|right|Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.]]
 +
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.  
  
−
== Biografia i obra ==
+
En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:
−
===Joventut===
 
−
La seua família era de procedència agrícola. La primera excepció va ser el seu pare (dirigent local del [[Partit Carlista]]), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Joan Fuster, doncs, no va ser un home de lletres per tradició familiar. De ben jove, Fuster s'identificava amb un imaginari [[regionalisme valencià|localista]] [[Sueca|suecà]] i [[conservador]].{{sfn|2012|Archilés|p=31}} {{sfn|2012|Archilés|p=43}}
 
  
−
Fuster va construir la seua arquitectura teòrica, la seua formació, amb els debats sobre la [[nacionalitat espanyola]] hereus de la [[Generació del 98]]. De la mateixa manera que el [[nacionalisme català]] va crear un relat diferenciat del del [[nacionalisme espanyol]] on la [[llengua catalana]] tindria un paper central,{{sfn|2012|Archilés|p=28}} Fuster s'oposà al nacionalisme espanyol de base lingüística [[llengua castellana|castellana]] amb un altre nacionalisme lingüístic, si bé les reflexions fusterianes sobre el [[País Valencià]] tenen en l'explicació històrica un paper central a l'hora de respondre la introspecció  sobre la identitat dels valencians.{{sfn|2012|Archilés|p=29}} La idea d'una trajectòria històrica frustrada (especialment pel que fa a la incapacitat d'arribar a una modernitat plena), bevia de la consideració que tenien d'[[Espanya]] els  [[regeneracionisme|regeneracionistes]] d'[[Ortega i Gasset]] i la generació del 98.{{sfn|2012|Archilés|p=29}} Una altra explicació de trajectòria socioeconòmica fallida, la d'una [[revolució burgesa]]  i [[revolució industrial|industrial]] fracassada, esta d'influència [[marxista]], el connectaven amb la interpretació històrica de l'[[esquerra]] i l'[[antifranquisme]] de la seua època.{{sfn|2012|Archilés|p=30}} També la influència de [[Jaume Vicens i Vives]], i la percepció de la trajectòria socioeconòmica d'[[Espanya]] com un fracàs a l'hora d'assolir la modernització i la industralització, amb [[Catalunya]] com a contrapès, també van ser determinants al pensament fusterià.{{sfn|2012|Archilés|p=30}}
+
<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>
  
−
Fuster, si bé a l'època en què va escriure el seu assaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[liberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians''. Pròleg a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia estat afiliat tant al [[Frente de Juventudes]] com, automàticament quan va assolir la majoria d'edat, a [[Falange Española|Falange]].<ref>Francesc Perez i Moragón, [http://www.uv.es/catedra/esquema%20biografic.swf «Fuster, un esquema biogràfic»], ''Activitats de la càtedra Joan Fuster'', Universitat de València</ref> Sobre aquesta època, el mateix escriptor es va ocupar d'afirmar que "Com qualsevol altra criatura provinciana de la postguerra, vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinària de la Dictadura".<ref>Fuster, Joan, ''Destinat (sobretot) a valencians'' (València, 1979, pàg. 119). Citat a Iborra, Josep, ''Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual'', pàg. 163.</ref>
+
Ya en l'any [[1962]], Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:
  
−
El [[1943]] va començar els estudis de [[Dret]] a la [[Universitat de València]] i els va combinar amb una formació autodidàctica que el portarà cap a l'ofici de crític i columnista. Un any més tard, va publicar a l'almanac de ''[[Las Provincias]]'' el seu primer article escrit en català: ''Vint-i-cinc anys de poesia valenciana''. Amb 25 anys s'introdueix a la tertúlia del [[grup Torre]], comandats per [[Xavier Casp]].{{sfn|2012|Archilés|p=44}} Al grup, batejat així per l'[[editorial Torre]] on publicaria alguns dels primers treballs, Fuster troba un espai d'intercanvi d'idees i de difusió literària sense parangó a la [[País Valencià|València]] de postguerra,{{sfn|2012|Archilés|p=44}} a banda d'un ambient proper al [[catalanisme]] en un moment en què el jove suecà ja començava a deixar enrere la seua identificació amb el [[regionalisme valencià|regionalisme]]{{sfn|2012|Archilés|p=44}} per a situar-se en posicions adscrites al [[pancatalanisme|catalanisme]], filiació personal que el propi Fuster datava en [[1947]].{{sfn|2012|Archilés|p=76}} Durant la primera meitat de la [[dècada de 1950]], la figura de Casp exercirà una forta influència en Fuster i el seu pensament,{{sfn|2012|Archilés|p=45}} en un moment en què el suecà es percebia a si mateix allunyat dels mites i autosatisfaccions del [[valencianisme regionalista]].{{sfn|2012|Archilés|p=76}}
+
<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref> 
  
−
Entre [[1946]] i [[1956]] va codirigir, juntament amb [[Josep Albi]], la revista ''Verbo''. Paral·lelament amb l'exercici de la seua feina d'[[advocat]] a la seua població natal inicià les seves col·laboracions amb la [[premsa]], especialment al [[Premsa|diari]] ''[[Levante-EMV]]'' de [[València]], i posteriorment a la revista ''[[Destino (revista)|Destino]]'' i el diari barceloní de ''[[La Vanguardia]]''. Entre [[1961]] i [[1966]] col·laborà amb ''[[El Correo Catalán]]''.  
+
Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.  
  
−
A partir del [[1947]] es llicencia en Dret i durant uns anys exerceix d'[[advocat]] a [[Sueca]]. Paral·lelament escrivia col·laboracions periòdiques a la [[Premsa escrita|premsa]], una de les facetes més constants de la seua producció: ''Valencia'', ''Levante'', ''Jornada'' i també al setmanari [[Barcelona|barceloní]] ''Destino'' i en algunes revistes catalanes publicades a l'estranger. A [[Mèxic]], precisament, va ser publicat un fascicle titulat ''La poesia catalana a la Renaixença'' (1954). Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: ''Sobre Narcís'' (1949), ''Ales o mans'' (1949), ''Terra en la boca'' (1953) i ''Escrit per al silenci'' (1954). La poesia fusteriana, que va recollir després en el volum ''Set llibres de versos'' (1987), s'insereix en una línia [[existencialista]] i reflecteix les preocupacions del moment històric.
+
Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
  
−
===Dècada de 1950===
+
== Valencianofòbia ==
−
[[Fitxer:Joan Fuster.jpg|thumb|Retrat de Joan Fuster pel pintor [[Josep Pla-Narbona]].]]
 
−
Durant els [[dècada de 1950|anys 50]] Fuster es guanya el reconeixement dels intel·lectuals exiliats a Mèxic i de cercles reduïts d'intel·lectuals de Catalunya. El primer article que escriu per a ''La Nostra Revista'', publicada a Mèxic, es titula "València en la integració de Catalunya" (1950), suposant el primer text «programàtic» escrit per Fuster.{{sfn|2012|Archilés|p=43}}  La primera visita de Fuster a Catalunya té lloc vers el 1950 i està a càrrec d'[[Oriol Folch i Camarasa]]. Hi estableix contacte amb [[Joan Triadú]], [[Joaquim Molas]], [[Albert Manent]] i [[Carles Riba]]. Del 1952 al 1956 publica a ''[[Pont Blau]]''. El [[1954]], el [[filòleg]] i editor [[Francesc de Borja i Moll]] li editava a [[Mallorca]] l'assaig d'estètica ''El descrèdit de la realitat'', amb el qual iniciava una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seua obra, iniciat també aleshores, va ser el de l'erudició, la [[història]] i la crítica literàries, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entrava així en un procés personal de professionalització al mateix temps que es produïa tot un procés de comprensió de la realitat valenciana.  En 1955 publica ''Antologia de la poesia valenciana'' a l'[[editorial selecta]] de [[Barcelona]], sent un dels primers textos on utilitza l'expressió [[Països Catalans]].{{sfn|2012|Archilés|p=56}} A causa de l'ús de l'[[català oriental|estàndard oriental]]  i del to ''pro-català'' que li  va donar al text, Fuster va demanar al seu editor que explicitara l'origen [[País Valencià|valencià]] de l'autor.{{sfn|2012|Archilés|p=54}} També este text suposa la primera vegada que Fuster es refereix a [[País Valencià|València]] com un ''País [[agrari]]'', tret que jutjava com a negatiu.{{sfn|2012|Archilés|p=57}}{{sfn|2012|Archilés|p=126}} Durant la [[dècada de 1950]], tanmateix, deixarà escrits desenes de textos de caràcter [[emfàtic]] on es lloaria a temes locals com les [[falles]], la [[paella]], o temes [[religió|religiosos]] com la [[Mare de Déu dels Desamparats]] i la [[Processó del Corpus]].{{sfn|2012|Archilés|p=88-89}}
 
  
−
===Dècada de 1960===
+
* En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1988]]. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la [[cultura valenciana]]:
−
En novembre de 1960 publica en el número en homenatge a [[Jaume Vicens Vives]] de la revista [[Serra d'Or]] una col·laboració en referència a un dels darrers escrits del català, ''Presència valenciana'' que va ser escrit en el número de maig de la mateixa publicació.{{sfn|1976|Fuster|p=69}} Al text, Fuster reclamava la [[poble català|catalanitat]] dels [[valencians]],{{sfn|1976|Fuster|p=71}} fet que provocà una carta en resposta del [[grup Torre]], on es desmarcaven tant d'aquelles afirmacions com d'una felicitació de nadal repartida per la revista on apareixia el mapa dels [[Països Catalans]].{{sfn|1976|Fuster|p=77}} A la carta, reivindicaren el ''fet diferencial valencià'', el nom de ''[[País Valencià|València]]'' per al conjunt del País i proposaren el concepte de ''[[comunitat catalànica]]'', denominació suggerida per [[Miquel Adlert i Noguerol]] a principis de la [[dècada de 1960]].{{sfn|1976|Fuster|p=78}} Encara hi hauria una tercera carta on Fuster compararia la reacció dels signants de la seua carta amb ''[[El perill català]]'' de [[Josep Maria Bayarri]],{{sfn|1976|Fuster|p=79}} i considerant que la carta apareixia per la puixança del [[pancatalanisme|catalanisme]] en el minoritari grup de [[lletraferit]]s de la València de postguerra.{{sfn|1976|Fuster|p=79-80}} Des d'eixe moment el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme de postguerra]] comença a dividir-se en dos vessants contraposats.{{sfn|2012|Archilés|p=108}}
 
  
−
El [[1962]] es publiquen dos dels seus treballs més polítics, les obres ''[[Qüestió de noms]]'', un assaig sobre els noms de la nació catalana i ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (guardonat amb el [[Premi Lletra d'Or]] l'any [[1963]]), llibre en el qual proposa la "reconstrucció nacional" del País Valencià dins el marc dels territoris de parla catalana, els [[Països Catalans]], terme aquest que ell mateix va popularitzar. [[Jaume Pérez Montaner]], estudiós de l'obra de Fuster, diu de ''[[Nosaltres, els valencians]]'':
+
{{Cita|''Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables''. (''El país valenciano'', Pag. 34, Ed. Destino, 1962).
  
−
{{cita|La seua significació històrica ha estat tan remarcable que hom pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un després d'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i la consciència nacional del País Valencià.}}
+
''La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres''. (''El país valenciano'', Pag. 79, Ed. Destino, 1962).
−
A estes obres, Fuster critica la realitat del [[País Valencià]] de l'època, tot proposant un programa modernitzador alternatiu.{{sfn|2012|Archilés|p=131}}  La sensació de ''fracàs'' col·lectiu, de poble incomplet i a mitges passarà a primer pla en l'obra fusteriana a mesura que vaja aprofundint en la proposta de [[Països Catalans]].{{sfn|2012|Archilés|p=131}}  Tant a [[Nosaltres, els valencians]] com a [[El País Valenciano]] Fuster elabora una narrativa on la [[psicologia]] col·lectiva és la base que explica La [[valencians|identitat valenciana]] contemporània,{{sfn|2012|Archilés|p=132}} de manera semblant a la ''introducció històrico-psicològica'' que [[Jaume Vicens i Vives]] va dir a [[Notícia de Catalunya]].{{sfn|2012|Archilés|p=132}}
 
−
El mateix any apareix la guia de viatges ''[[El País Valenciano]]'', editada en [[castellà]] per l'editorial [[Ediciones Destino|Destino]].{{sfn|2012|Archilés|p=103}}  ''El País Valenciano'' formava part de la col·lecció ''Guías de España'', on diversos autors realitzaven una guia de viatge de cadascuna de les ''regions'' de l'estat.{{sfn|2012|Archilés|p=103}}  Tot i que el contingut de caràcter polític a l'obra fóra escàs,{{sfn|2012|Archilés|p=103}} el llibre va despertar una reacció contrària per part d'elements [[conservadorisme|conservadors]] del [[País Valencià]], amb polèmics articles negatius al [[diari Levante]] primer, i a [[Jornada]] i [[Las Provincias]] posteriorment.{{sfn|2012|Archilés|p=104}} La causa de la polèmica no va ser altra que el desgrat de [[José Ombuena]], periodista del Levante, pel fet que l'editorial Destino elegira al suecà i no a ell per a realitzar l'obra.{{sfn|2012|Archilés|p=104}} També [[Francesc Almela i Vives]] es va sumar a la campanya, i en 1965 publicaria la seua pròpia guia ''Valencia y su reino''.{{sfn|2012|Archilés|p=104}} La campanya, dirigida de manera deliberada, va donar-li gran publicitat al llibre, a més de provocar que un ninot d'un [[fusteria|fuster d'ofici]] fóra cremat a la [[Cavalcada del ninot]].{{sfn|2012|Archilés|p=104}} Després dels incidents, Joan Fuster no va tornar a publicar a la premsa valenciana del ''[[Movimiento nacional|Movimiento]]''.{{sfn|2012|Archilés|p=105}} D'esta època daten les seues primeres col·laboracions a  ''[[El Correo Catalán|Correo Catalán]]'' (1961-66).
 
  
−
Tanmateix, Fuster va jutjar com a ''positius'' els efectes de la polèmica, en tant que les seues propostes polítiques i culturals van guanyar visibilitat{{sfn|2012|Archilés|p=106}}  i la bel·ligerància dels sectors [[franquistes]] li va fer guanyar la simpatia dels sectors liberals{{sfn|2012|Archilés|p=106}} i suports entre diferents sectors intel·lectuals i entre els joves universitaris, el públic que Fuster volia per a la seua obra.{{sfn|2012|Archilés|p=107}} Entre el sector del [[nacionalisme valencià|valencianisme]] que sí que es va desmarcar de Fuster durant esta polèmica trobem la gent del [[grup Torre]], amb qui ja havia tingut enfrontaments dialèctics des de principis de la [[dècada de 1960|dècada]].{{sfn|2012|Archilés|p=108}} Estes discussions portaren a la divisió absoluta durant la [[Batalla de València|Transició política]], on [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] abraçaren el [[blaverisme|secessionisme lingüístic]].{{sfn|2012|Archilés|p=110}} (No farien així altres dels signants de la carta a [[Serra d'Or]], ni [[Manuel Sanchis Guarner]] qui, tot i la discrepància amb Fuster, s'havia mantingut al marge de les polèmiques dels anys 60 i trencant relacions amb el grup Torre després que estos es posicionaren en contra del suecà pels fets del [[El País Valenciano|País Valenciano]]).{{sfn|2012|Archilés|p=108}}
+
''Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada'' (sobre les [[Falles]]). (''El país valenciano'', Pag. 426, Ed. Destino, 1962).
  
−
El [[1964]] publica ''Raimon'', dedicada al cantautor, i el [[1967]] ''[[Combustible per a falles]]''.
+
''Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic...'' [...] ''No som pocs els catalans que ens ho hem proposat i marxem ja en eixa línia''. (''Qüestió de noms'', Ed. d'Aportació Català, Barcelona, 1962).
  
−
===Abans i després del ''Nosaltres''===
+
''Com a figura històrica amb alguna projecció viva, ha caducat...'' [...] ''de fet Sant Vicent era un 'Catalanista' de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia...'' (sobre [[Sant Vicent Ferrer]]). (''¿Qué y dónde?'', nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).
−
L'obra de Fuster, a més de ser diversa quant a temes, també ho és quant a tècniques i gèneres. Va fer servir, sobretot, la forma de l'assaig llarg, però també l'[[aforisme]] (''Judicis finals'') o el [[dietari]] íntim (''Indagacions possibles''; ''Causar-se d'esperar''). Dins el camp de l'assaig va publicar ''Figures de temps'', premi Yxart ([[1957]]), ''Diccionari per a ociosos'' ([[1964]]), ''Causar-se d'esperar'' ([[1965]]), ''L'home, mesura de totes les coses'' ([[1967]]), etc., sempre dins la tradició de l'[[humanisme]] clàssic i dels moralistes i reformadors francesos (de [[Michel de Montaigne]] als [[Encyclopédie|enciclopedistes]]), crític, escèptic i amb humor corrosiu i [[autoironia]] relativitzant. Dels escrits d'història i crítica literària cal destacar-hi els estudis sobre [[Sant Vicent Ferrer]], [[Isabel de Villena]], [[Ausiàs March]], [[Joan Roís de Corella]], [[Joan Salvat-Papasseit]], [[Josep Pla]], [[Salvador Espriu]], etc. Com a historiador de la llengua destaca la seua col·laboració en el segon volum de la ''Història de Catalunya''. Dels milers de pàgines que Fuster va escriure, les seues ''Obres completes'' ([[Edicions 62]]), només recullen una part d'esta.
 
  
−
El [[1975]] va rebre el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]]. El [[1978]] va patir un primer atemptat, i més tard, un altre l'[[11 de setembre]] del [[1981]] (coincidint amb la [[Diada Nacional de Catalunya]], en el seu domicili, amb la col·locació de dos artefactes explosius que no van ocasionar danys personals a l'escriptor, però sí al seu habitatge i a la seua biblioteca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/FUSTER/_JOAN/Atentado/domicilio/escritor/Joan/Fuster/elpepiesp/19810912elpepinac_20/Tes/ ''Atentado contra el domicilio del escritor Joan Fuster''], article en el diari [[El País]] del 12/09/1981.</ref> Els autors dels atemptats mai no van ser detinguts.
+
Fa una campanya contra la [[Real Senyera]] plena d'inexactituts, sent president d'[[Acció Cultural del País Valencià|Acció Cultural]], en el seu llibre ''El blau de la Senyera'' i sobre l'[[Himne Valencià|Himne]], diu: ''... es una merdeta musical''.|"Joan Fuster: 'Català de Sueca'", per Josefina Lázaro (''[[Las Provincias]]'', 17.7.1988)}}
  
−
El [[1983]] es va incorporar com a professor contractat a la [[Universitat de València]] per impartir l'assignatura d'Història de la Llengua. El mateix any va ser distingit amb la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] i un any més tard va ser investit [[doctor honoris causa]] per la [[Universitat de Barcelona]] i per la [[Universitat Autònoma de Barcelona]].
+
* Joan Fuster, apart de dir que ell era "un català de Sueca", també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:
  
−
El [[1985]] es va doctorar en [[filologia catalana]] a la Universitat de València, amb l'estudi i l'edició de "La Regla del Convent de Sant Josep de València" i el [[1986]] va obtenir la càtedra de literatura en la mateixa universitat.  
+
{{Cita|L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}
  
−
Els últims anys de la seua vida va suspendre gairebé del tot l'activitat pública i es va dedicar a la investigació i a la càtedra universitària. Fruit d'aquest treball són els estudis reunits en ''Llibres i problemes del Renaixement'' ([[1989]]).
+
== Obra ==
 +
 +
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
  
−
Va ser membre agregat de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i de la [[Institució Valenciana d'Estudis i Investigació]]. Va formar part del [[Consell Valencià de Cultura]], de l'Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la [[Biblioteca Valenciana]], promotor i primer president d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (1978) i president de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (1987-1991).
+
=== Ensaig ===
  
−
Va morir a Sueca el [[21 de juny]] del [[1992]]. A títol pòstum, la [[Generalitat Valenciana]] li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la [[Universitat Jaume I de Castelló]] va organitzar actes en homenatge seu. [[Acció Cultural del País Valencià]] l'homenatja amb la convocatòria d'un [[Premi Joan Fuster d'assaig|premi d'assaig que porta el seu nom]].
 
−
 
−
[[Josep Pla]] va dir de Fuster: "Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística".<ref>Pla, Josep. Citat a ''Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual'', pàg. 185.</ref>
 
−
 
−
== Bibliografia ==
 
−
 
−
=== Assaig ===
 
 
*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
 
*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
 
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
 
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
 
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
 
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
−
*''[[El descrèdit de la realitat]]''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
+
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
 
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
 
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
 
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
 
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
 
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
 
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
−
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. València, Lo Rat Penat, 1957
+
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
 
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
 
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
 
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
 
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
 
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
 
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
−
*''Un món per a infants''. València, 1959
+
*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
 
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
 
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
 
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
 
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
−
*''[[Nosaltres, els valencians]]''. Barcelona, Edicions 62, 1962
+
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
−
*''[[El País Valenciano]]''. Barcelona, Destino, 1962
+
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
−
*''Poetes, moriscos i capellans''. València, L'Estel, 1962
+
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
−
*''[[Qüestió de noms]]''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
+
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
 
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
 
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
 
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
 
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
−
*''[[Diccionari per a ociosos]]''. Barcelona, A. C., 1964
+
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
 
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
 
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
−
*''[[Causar-se d'esperar]]''. Barcelona, A. C., 1965
+
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
−
*''[[Combustible per a falles]]''. València, Garbí, 1967
+
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
 
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967  
 
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967  
 
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
 
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
 
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
−
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968 ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 1969)
+
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
−
*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
+
*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969  
 
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969  
 
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969  
 
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969  
 
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
 
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
−
*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
+
*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
 
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971  
 
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971  
 
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
 
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
−
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972 ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 1973)
+
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
 
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
 
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
 
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
 
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
Llínea 123: Llínea 98:
 
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
 
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
 
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
 
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
−
*''El blau en la senyera''. València, Tres i Quatre, 1977
+
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
 
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
 
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
 
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
 
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
−
*''Destinat (sobretot) a valencians''. València, Tres i Quatre, 1979
+
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
−
*''Notes d'un desficiós''. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
+
*''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
−
*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
+
*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
−
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
+
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
−
*''País Valencià, per què?''. València, Tres i Quatre, 1982
+
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
 
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
 
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
−
*''Sagitari''. València, Diputació de València, 1984
+
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
 
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
 
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
−
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' València, Tres i Quatre, 1985  
+
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985  
 
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989  
 
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989  
−
*''Textos d'exili''. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
+
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
 
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
 
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
  
 
=== Poesia ===
 
=== Poesia ===
−
*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948  
+
 
 +
*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948  
 
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949  
 
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949  
−
*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
+
*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
−
*''Va morir tan bella''. València, 1951
+
*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
 
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953  
 
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953  
−
*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
+
*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
−
*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987.
+
*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.|Joan Fuster}}
 +
 
 +
{{Cita|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} 
 +
 
 +
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
 +
 
 +
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
 +
 
 +
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
 +
 
 +
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
 +
 
 +
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}
 +
 
 +
{{Cita|''Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.''|''Fuster, l'error valencià del sigle''. Artícul d'[[Obduli Jovaní]], publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005}}
 +
 
 +
{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}
 +
 
 +
{{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}
 +
 
 +
{{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''
 +
 
 +
''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
 +
 
 +
{{Cita|''Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la [[Batalla de Valencia]]) de igual modo que hizo [[Joan Fuster]] con la [[Real Senyera|Real Señera]], cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per [[Ricart Garcia Moya]] (2013)}}
 +
 
 +
{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
 +
 
 +
{{Cita|L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}
 +
 
 +
== Vore també ==
  
−
== Referències==
+
*[[Lluís Vicent Aracil]]
−
{{Referències|2}}
+
*[[Manuel Sanchis Guarner]]
 +
*[[Eliseu Climent]]
  
−
== Bibliografia ==
+
== Referències ==
−
* {{ref-llibre|cognom=Alberola |nom=Miquel |cognom2=Martí |nom2=Vicent |títol=Fuster sabàtic |editorial=Aigua de Mar |lloc=Altea |data=1994 |isbn=8488918011 }}
+
{{Reflist}}
−
* {{Ref-llibre |cognom=Archilés i Cardona |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Archilés i Cardona |títol=Una singularitat amarga, Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana |editorial=afers |col·lecció= |lloc=Catarroja |data=2012 |pàgines=426 |isbn=978-84-92542-64-2 |id= }}
 
−
* {{ref-llibre|cognom=Ballester |nom=Josep |títol=Joan Fuster: una aventura lírica |editorial=Eliseu Climent |lloc=València |data=1990 |isbn=8475022723 |col·lecció=Quaderns 3i4; 37 }}
 
−
* {{ref-llibre|cognom=Ballester |nom=Josep |cognom2=Furió |nom2=Antoni |títol=Joan Fuster 1922-1992 : 10 anys després |editorial=Institució de les Lletres Catalanes |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=8439358423 }}
 
−
* Blasco Estellés, Júlia: ''Converses filosòfiques''. València: Tres i Quatre, 2002
 
−
* Crespo, Isidre: ''Raons i paraules. Joan Fuster''. Barcelona: Hermes, 1999
 
−
* Crespo, Isidre: ''De viva veu''. València: Afers, 2003
 
−
* Furió, Antoni: ''Àlbum Fuster''. València: IVEI, 1994
 
−
* {{Ref-llibre |cognom=Fuster i Ortells |nom=Joan |enllaçautor= |títol=Un País sense política |editorial=La Magrana |col·lecció= |lloc=Barcelona |data=1976 |pàgines=162 |isbn=84-74100-02-X |id= }}
 
−
* Iborra, Josep: ''Fuster portàtil''. València: Tres i Quatre, 1982
 
−
* Llorís, Manuel: ''Aproximación a Joan Fuster'': Almudín, 1979.
 
−
* Mollà, Toni: ''Joan Fuster. Converses inacabades''. València: Tàndem, 1992
 
−
* Muñoz PUJOL, Josep M.: ''El falcó de Sueca'' [biografia]. Barcelona: Proa, 2002
 
−
* Pérez Moragón, F.: ''Joan Fuster: notes per a una semblança''. València: Universitat de València, 1992
 
−
* Riera, Antoni: ''Rellegir Fuster. Textures filosòfiques de l'assaig fusterià''. Alzira: Bromera, 1995
 
−
* Salvador, Vicent: ''Fuster o l'estratègia del centaure''. Picanya: Edicions del Bullent, 1994.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Projectes germans |Commons= |Viccionari= |Viquidites=Joan Fuster i Ortells |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
 
−
* {{AELC|fusterjoan}}
 
−
* {{LletrA|joan-fuster}}
 
−
* [http://www.joanfuster.cat Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster]
 
−
* Entrevista de [[Montserrat Roig]] a Joan Fuster al programa [[Personatges (programa)|Personatges]] de [[TVE]] Catalunya (1977) a [[Youtube]] [http://www.youtube.com/watch?v=KbzobJn9nrw ací]
 
−
* [http://www.espaijoanfuster.org Web oficial del Centre Documental Casa Joan Fuster (Sueca) i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València]
 
−
* [http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/fuster-ortells-joan Joan Fuster Ortells] "Qui és qui", [[Institució de les Lletres Catalanes]]
 
  
−
{{autoritat}}
+
*[https://josueferrer.com/2014/04/25/fuster/ ¿Sabías que Joan Fuster fue catalanista, valencianófobo, falangista, borracho, sodomita, efebomaníaco y putero? - Blog de Josué Ferrer]
−
{{Presidents de l'AELC}}
+
*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
−
{{Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya}}
+
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
−
{{Premis d'Honor de les Lletres Catalanes}}
+
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
−
{{Premis d'Honor Lluís Carulla}}
+
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
−
{{Premis Valencià de l'Any}}
+
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
−
{{ORDENA:Fuster Ortells, Joan}}
+
* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]
 +
* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic'']
  
−
[[Categoria:Joan Fuster i Ortells| ]]
+
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Catalanisme]]
 +
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Última revisió del 12:52 21 nov 2024

Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor.
Naiximent: 23 de novembre de 1922
Lloc de naiximent: Sueca, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 21 de juny de 1992
Lloc de defunció: Sueca, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - † Sueca, 21 de juny de 1992), fon un escritor valencià d'ideologia pancatalanista[1][2] i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític països catalans . La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (en valencià, Nosatres, els valencians) en l'any 1962.

Biografia[editar | editar còdic]

Carnet de la Falange de Joan Fuster
Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carliste), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.

En l'any 1960, Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el "Suplemento Dominical" del diari Levante-EMV, diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català Max Cahner l'opúscul "Nosaltres els valencians", Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:

«En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.»

[3]

Ya en l'any 1962, Fuster trobà en el pancatalanisme una bona forma de viure de l'escritura:

«"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.»

[4]

Si be per l'época que escrigué el seu ensaig Nosaltres, els valencians se declarava lliberal,[5] en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la Falange.[6][7].

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca[8], encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca[9].

Valencianofòbia[editar | editar còdic]

Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables. (El país valenciano, Pag. 34, Ed. Destino, 1962).

La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres. (El país valenciano, Pag. 79, Ed. Destino, 1962).

Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada (sobre les Falles). (El país valenciano, Pag. 426, Ed. Destino, 1962).

Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic... [...] No som pocs els catalans que ens ho hem proposat i marxem ja en eixa línia. (Qüestió de noms, Ed. d'Aportació Català, Barcelona, 1962).

Com a figura històrica amb alguna projecció viva, ha caducat... [...] de fet Sant Vicent era un 'Catalanista' de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia... (sobre Sant Vicent Ferrer). (¿Qué y dónde?, nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).

Fa una campanya contra la Real Senyera plena d'inexactituts, sent president d'Acció Cultural, en el seu llibre El blau de la Senyera i sobre l'Himne, diu: ... es una merdeta musical.
"Joan Fuster: 'Català de Sueca'", per Josefina Lázaro (Las Provincias, 17.7.1988)
  • Joan Fuster, apart de dir que ell era "un català de Sueca", també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:
L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.
Resistència Valenciana, 30.12.2022

Obra[editar | editar còdic]

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

Ensaig[editar | editar còdic]

  • Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
  • La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
  • Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
  • El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
  • Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
  • La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
  • Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
  • El món literari de sor Isabel de Villena. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
  • Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
  • Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
  • Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
  • Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
  • Un món per a infants. Valéncia, 1959
  • Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
  • Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
  • Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
  • Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
  • El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
  • Poetes, moriscos i capellans. Valéncia, L'Estel, 1962
  • Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
  • El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
  • Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
  • Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
  • Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
  • Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
  • Combustible per a falles. Valéncia, Garbí, 1967
  • L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
  • Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
  • Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
  • Obres completes I. Llengua, lliteratura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
  • Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
  • "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
  • L'Albufera de Valéncia. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
  • Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
  • Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
  • Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
  • Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
  • Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
  • Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
  • La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
  • Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
  • El blau en la senyera. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
  • Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
  • Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
  • Destinat (sobretot) a valencians. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
  • Referències d'un desficiós. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
  • Ara o mai. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
  • Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
  • País Valencià, per què?. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
  • Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
  • Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
  • Sagitari. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
  • Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
  • Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). Valéncia, Tres i Quatre, 1985
  • Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
  • Textos d'exili. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
  • Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia[editar | editar còdic]

  • Sobre Narcís. Valéncia, Torre, 1948
  • 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
  • Ales o mans. Valéncia, Editorial Torre, 1949
  • Va morir tan bella. Valéncia, 1951
  • Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
  • Escrit per al silenci. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
  • Set llibres de versos. Valéncia, Tres i Quatre, 1987

Cites[editar | editar còdic]

Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.
Joan Fuster
Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”
(Revista L'Avenç, 12.01.1979), citat per Mª Teresa Puerto
1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...

La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:

'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)
Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fuster, l'error valencià del sigle. Artícul d'Obduli Jovaní, publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005
1962, A les ordens del nacionalisme radical Max Cahner, primer Conseller de Cultura de Jordi Pujol, Joan Fuster escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del Regne de Valencia: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto
Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano
¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto? Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)
Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la Batalla de Valencia) de igual modo que hizo Joan Fuster con la Real Señera, cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.
'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)
Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en Sanchis Guarner –l'historiador i llingüiste–, Enric Valor –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i Vicent Andrés Estellés –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes
Ara van a pel cant valencià (Editorial del Rogle, nº 141, juny 2018) editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana
L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.
Resistència Valenciana, 30.12.2022

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
  2. ↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
  3. ↑ "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960
  4. ↑ Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà
  5. ↑ Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.
  6. ↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia .
  7. ↑ http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg
  8. ↑ El Testament i la Casa de Fuster.
  9. ↑ El Testament i la Casa de Fuster.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fuster&oldid=367012»