Diferència entre les revisions de "Trénor"
m (→Historia) |
|||
(No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[File:Trenorexposicion.jpg|thumb|right|175px|Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[2009]].]] |
'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials. | '''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials. | ||
− | ==Orígens del llinage Trénor== | + | == Orígens del llinage Trénor == |
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants. | Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants. | ||
La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]]. | La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]]. | ||
− | ==Historia== | + | == Historia == |
− | Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], | + | Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], nomenat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''. |
− | Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. | + | Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars. |
− | [[ | + | [[File:PalaciobaronesdeAlacuas.JPG|250px|right|thumb|'''Palau dels Barons d'Alaquàs''', actual seu de l'entitat [[Lo Rat Penat]]]] |
La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]]. | La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]]. | ||
− | En el transcurs dels anys, els Trénor varen acumular importants propietats. En l'any [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] despuix de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] varen adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en l'any [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de | + | En el transcurs dels anys, els Trénor varen acumular importants propietats. En l'any [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] despuix de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] varen adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en l'any [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervellon]], en [[Anna]], entre atres. |
La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es varen sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys varen entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. | La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es varen sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys varen entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. | ||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del [[Regne de Valéncia]]".'' | Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del [[Regne de Valéncia]]".'' | ||
− | ==Títuls nobiliaris== | + | == Títuls nobiliaris == |
− | [[ | + | [[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escut d'armes dels Trénor]] |
Ademés del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres. | Ademés del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres. | ||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules''). | El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules''). | ||
− | ==Trénor ilustres== | + | == Trénor ilustres == |
− | [[ | + | [[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[Marques del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913)]] |
− | *Thomas Trenor Keating ([[Dublin]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valéncia]]. | + | * Thomas Trenor Keating ([[Dublin]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valéncia]]. |
− | *Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]]. | + | * Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]]. |
− | *Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer. | + | * Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer. |
− | *Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]]. | + | * Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]]. |
− | *[[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Corts). | + | * [[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Corts). |
− | *Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia. | + | * Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia. |
− | *[[Lleopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste. | + | * [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste. |
− | *Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador. | + | * Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador. |
− | *[[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]). | + | * [[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]). |
− | *[[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]). | + | * [[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]). |
− | *Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts. | + | * Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts. |
− | *[[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor. | + | * [[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografías de políticos valencianos] | ||
+ | * [http://www.blasoneshispanos.com/Genealogia/ElencoDeNobleza/TitulosNobiliarosC.htm Elenco de Nobleza Española - Títuls nobiliaris d'Espanya] | ||
+ | * [http://www.uv.es/cultura/c/docs/exptrenor09cast.htm Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa]. | ||
− | ==Bibliografia== | + | == Bibliografia == |
− | *Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4. | + | * Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4. |
− | *Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67. | + | * Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67. |
− | *Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642. | + | * Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642. |
− | *Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945. | + | * Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945. |
− | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
− | *[http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor]. | + | * [http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor]. |
− | + | * [http://www.memodoc.com/liste_titres_noblesse_espagnols.htm Memodoc - Liste des Titres de Noblesse de Familles Espagnoles] | |
− | *[http://www.memodoc.com/liste_titres_noblesse_espagnols.htm Memodoc - Liste des Titres de Noblesse de Familles Espagnoles] | + | * [https://intranet.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/indiceHistorico&letra=t www.congreso.es Congres dels Diputats Índex històric de diputats] |
− | + | * [http://www.ctav.es/icaro/obras/obras.asp?id=20071016128241112787 CTAV Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia. Lo Rat Penat. Palau dels Barons d'Alaquàs. C/ Trinquet de Cavallers 9] | |
− | *[https://intranet.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/indiceHistorico&letra=t www.congreso.es Congres dels Diputats Índex històric de diputats | + | * [http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries] |
− | + | * [http://www.historiadeanna.com/XIXP Historia d'Anna] | |
− | *[http://www.ctav.es/icaro/obras/obras.asp?id=20071016128241112787 CTAV Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia. Lo Rat Penat. Palau dels Barons d'Alaquàs. C/ Trinquet de Cavallers 9] | ||
− | *[http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries] | ||
− | *[http://www.historiadeanna.com/XIXP Historia d'Anna] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Llinages valencians]] | [[Categoria:Llinages valencians]] | ||
[[Categoria:Famílies nobiliàries d'Espanya|Trenor]] | [[Categoria:Famílies nobiliàries d'Espanya|Trenor]] |
Última revisió del 19:40 8 nov 2024
Trénor és una família nobiliària valenciana, d'orige irlandés, que es va establir en Valéncia a principis del sigle XIX. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.
Orígens del llinage Trénor[editar | editar còdic]
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en Trenmor o Treanmhar, el nét dels quals era el poeta Oisín, guerrer de la Fianna en el Cicle de Fenian o Ossiánic de la mitologia irlandesa. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en Irish Names and Surnames (Llinages i Noms Irlandesos), (Dublin, 1923), que deriva del llinage gaèlic Mac Treinfhir (fill de Trienfear), que significa lliteralment home fort i és un dels més antics d'Irlanda. El llinage Trénor era molt conegut en el sigle XVIII, especialment en el Ulster, pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia Trenor és la que va utilisar el primer Trénor de Valencia, si be varen coexistir en Irlanda atres variants.
La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa (Gentry) des del sigle XVIII, el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any 1726. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en Valéncia, pero també en Astúries, Barcelona, Canàries i Madrit.
Historia[editar | editar còdic]
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en Valéncia esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any 1798, en Irlanda, va abandonar la seua carrera militar despuix de la Guerra de l'Independència Espanyola per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en Valéncia i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any 1823 va mamprendre l'exportació de panses. En l'any 1825 va fundar la societat Henrique O'Shea, Trenor i Companyia i en 1827 la Banca Trenor. Un atra de les seues societats fon Satchell i Trenor. En 1842 va adquirir la Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa Anthony Gibbs & Sons de Londres en la que, en 1847, va escomençar a importar abonament orgànic d'au del Perú, nomenat guano. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena guano a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia La Unión y el Fènix Español, i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'Estats Units en Valéncia i el viceconsulat de Dinamarca. En l'any 1854 va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat Trenor i Companyia.
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any 1829 en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. 1830), Enrique (n. 1833), Tomás (n. 1835) i Ricardo (n. 1840), i una filla, Elena (n. 1838). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en 1858, els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.
La seua residència en Valéncia es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en 1845. En l'actualitat és la seu de la societat cultural Lo Rat Penat.
En el transcurs dels anys, els Trénor varen acumular importants propietats. En l'any 1838 Thomas Trenor Keating va adquirir el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba despuix de la seua desamortisació, la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. . En l'últim terç del sigle XIX varen adquirir el bosc de la Vallesa, en Paterna, que va rebre la visita de Alfons XIII en l'any 1923. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de Valéncia. També era de la seua propietat l'Hort de Trénor en Torrent, el Palau dels Pardo de Donlebún en Castropol, Astúries i el Palau dels Comtes de Cervellon, en Anna, entre atres.
La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el sigle XIX i primer terç del sigle XX. Als negocis habituals es varen sumar atres, com la Refineria Colonial de Badalona, dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en Espanya en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys varen entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar Tomás Trénor i Palavicino, I Marqués del Túria, títul que li fon concedit per Alfons XIII per la promoció de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
Segons afirma la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, esta ingent activitat empresarial dels Trénor "va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del Regne de Valéncia".
Títuls nobiliaris[editar | editar còdic]
Ademés del Marquesat del Túria, concedit a Tomás Trénor i Palavicino en 1909, els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en 1911, o el comtat de la Vallesa de Mandor, en Grandea d'Espanya, concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en 1921. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.
Alguns membres d'esta família varen ser cavallers de l'Orde de Malta i Grans d'Espanya. I molts d'ells varen ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.
El lema de la família és Facta, non verba (Fets, no paraules).
Trénor ilustres[editar | editar còdic]
- Thomas Trenor Keating (Dublin, Irlanda, 1798 - Valéncia, 1858). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en Valéncia.
- Federico Trénor i Bucelli (Valéncia, 1830 - 1897). Industrial, vicecònsul de Dinamarca, diputat provincial i conseller del Banc d'Espanya.
- Enrique Trénor i Bucelli (Valéncia, 1833-1916). Banquer.
- Enrique Trénor i Montesinos (Valéncia, 1861-1928), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de Paris i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de Roma. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de França i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de Espanya.
- Tomás Trénor i Palavicino (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913), I Marqués del Túria. Militar, empresari i polític (diputat en Corts).
- Vicente Trénor i Palavicino (Valéncia, 1865 - Palma de Mallorca, 1938), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.
- Lleopolt Trénor i Palavicino (Madrit, 1870- Valéncia, 1937). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.
- Francisco Trénor i Palavicino (Valéncia, 1873-1935), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.
- Juan Antonio Gómez Trénor, Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de Valéncia (1943-1947).
- Tomás Trénor Azcárraga (Valéncia, 1894-1981), II Marqués del Túria. Diputat en Corts i alcalde de Valéncia (1955-1958).
- Eulogio Gómez-Trénor Fos, (Valéncia, 1922-2003). Diputat en Corts.
- Gonzalo Moure Trénor, (Valéncia, 1951), escritor.
Referències[editar | editar còdic]
- Biografías de políticos valencianos
- Elenco de Nobleza Española - Títuls nobiliaris d'Espanya
- Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.
- Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67.
- Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642.
- Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- ABC Genealogia: Trénor.
- Memodoc - Liste des Titres de Noblesse de Familles Espagnoles
- www.congreso.es Congres dels Diputats Índex històric de diputats
- CTAV Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia. Lo Rat Penat. Palau dels Barons d'Alaquàs. C/ Trinquet de Cavallers 9
- vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries
- Historia d'Anna