Juan Antonio Gómez Trénor
| Juan Antonio Gómez Trénor y Fos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ocupació: | Agricultor, empresari i polític | ||
| Naiximent: | 21 de novembre de 1887 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia | ||
| Defunció: | 18 de setembre de 1983 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia | ||
Juan Antonio Gómez Trénor y Fos (Valéncia, 21 de novembre de 1887 - † Valéncia, 18 de setembre de 1983), fon un agricultor, empresari i pòlític valencià, II comte de Trenor per matrimoni en la seua cosina Elvira Trénor y Moroder, condesa de Trénor. Son pare Juan Antonio Gómez Fos era un reputat viticultor descendent d'hacendats oriunts de la vall del Pas (Cantàbria) i més tart afincats en Sueca (Valéncia).
Fon nomenat alcalde de Valéncia i procurador a Corts Franquistes entre maig de l'any 1943 i setembre de 1947 en substitució del baró de Càrcer.
La seua época com Alcalde de Valencia es caracterisà per la fam i l'estraperlo, per lo que va dirigir la seua activitat fonamentalment en reconstruir i a paliar els efectes devastadors de la guerra sobre la ciutat, primer, per mig de la construcció de vivendes i escoles necessàries per a la multitut de desplaçats per la guerra i, segon, construint les infraestructures vitals per a recuperar el pols normal de la ciutat, com la barrera de la plaja de Pinedo, salvaguarda de l'ecosistema de l'Albufera i dels camps d'arròs valencians.
A esta situació es va enfrontar sense casi mijos financers i en un dels periodos de sequia més durs del sigle XX. En l'any 1946 va conseguir aprovar el Pla General d'Ordenació de Valéncia i la seua Comarca, de concepció radial i respectuós en l'horta, a la que va mantindre a modo de cinturó vert. A través del pla sectorial per a la ciutat antiga, Trenor va salvar de la picola numerosos edificis històrics i va adaptar definitivament Sant Pío V com a Museu de Belles arts. Al mateix temps, reinstaurà la festivitat del 9 d'octubre, les representacions teatrals sobre la vida de Sant Vicent Ferrer, va instituir l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats i va aprovar el primer reglament faller.
En l'any 1947 va dimitir per motius de salut.
Com a agricultor, va destacar per les innovacions portades a terme en la seua finca “Calabarra” i la regeneració de l'agricultura valenciana i espanyola. Durant els anys quaranta va ser president de la Federació Sindical de Arroceros d'Espanya —de la qual va ser president d'honor des de l'any 1958 fins a la seua mort— i de la Cambra Oficial Agrícola. Posteriorment, va tindre un paper destacat en el subcomité consultiu de la Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), aixina com en les recomanacions (1965) del Banc Mundial a Espanya sobre el cultiu de l'arròs. També va participar de forma destacada en la consecució de l'I Congrés Internacional de Citricultura de 1973. En l'any 1981, ya retirat de la vida política i poc abans de la seua mort, donà la seua important colecció de peses i mides a la ciutat de Valéncia.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Archivo General e Histórico del Aire, exp. personal del Capitán Gómez-Trenor Fos
- Archivo General Militar (Segovia), secc. C-G, leg. G-230, expediente de Juan Antonio Gómez-Trenor
- Archivo de la Hermandad de Alféreces Provisionales, Ficha Personal del conde de Trenor
Enllaços externs[editar | editar còdic]
| Predecessor: Joaquín Manglano Cucaló de Montull |
 Alcalde de Valéncia 1943 – 1947 |
Successor: José Manglano Selva |