Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
| (No es mostren 41 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''lliteratura valenciana''' és la lliteratura escrita en [[llengua valenciana]]. | La '''lliteratura valenciana''' és la lliteratura escrita en [[llengua valenciana]]. | ||
| − | == | + | == Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV) == |
=== Harges === | === Harges === | ||
{{AP|Harja}} | {{AP|Harja}} | ||
| + | |||
| + | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'[[Ibn Al-Dani]] de Dénia o les d'[[Ibn Rudaym de Bocairent]], datades en l'any [[1121]]. | ||
| + | |||
| + | Alguns autors de harges són [[Abu Isa Ibn Lubbun]], [[Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani]] i [[Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref> | ||
| + | |||
=== Romanç valencià === | === Romanç valencià === | ||
| + | En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. | ||
| + | |||
| + | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | ||
| + | |||
| + | Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. | ||
| + | |||
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
| − | + | Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]". | |
| − | |||
| − | == Del | + | == Sigle d'Or valencià (sigle XV) == |
| + | {{AP|Sigle d'Or valencià}} | ||
| + | |||
| + | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]]. | ||
| + | |||
| + | === Poesia === | ||
| + | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | ||
| + | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] | ||
| + | |||
| + | === Narrativa === | ||
| + | En la narrativa el nom principal de este periodo es el de [[Joanot Martorell|Joan Martorell]] i el seu [[Tirant lo Blanch]], sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon". | ||
| + | |||
| + | === Teatre === | ||
| + | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | ||
| + | |||
| + | == Del sigle XVI fins a la Renaixença == | ||
=== La Decadència === | === La Decadència === | ||
=== Renaixença === | === Renaixença === | ||
{{VT|Carles Ros i Hebrera}} | {{VT|Carles Ros i Hebrera}} | ||
| − | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del | + | Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]]. |
== De la Renaixença a l'actualitat == | == De la Renaixença a l'actualitat == | ||
| Llínea 20: | Llínea 48: | ||
=== Transició === | === Transició === | ||
| − | == | + | == Descàrregues == |
| − | * Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País | + | * [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf). |
| − | * Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan | + | |
| − | * Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana | + | == Referències == |
| − | * Franco, Josep (2002) | + | <references/> |
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Aguirre Sirera, José Luis (1979) ''Introducción a la literatura valenciana actual'', Real Sociedad Económica de Amigos del País | ||
| + | * Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | ||
| + | * Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | ||
| + | * Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | ||
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | ||
| Llínea 32: | Llínea 66: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
| − | [[Categoria:Lliteratura | + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] |
Última revisió del 11:38 13 oct 2024
La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.
Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV)[editar | editar còdic]
Harges[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Harja.
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairent, datades en l'any 1121.
Alguns autors de harges són Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]
Romanç valencià[editar | editar còdic]
En el Regne de Valéncia, despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].
El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del sigle XII en romanç valencià i llatí[3].
Cap a la madurea de la llengua[editar | editar còdic]
Durant el sigle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "llengua valenciana".
Sigle d'Or valencià (sigle XV)[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Sigle d'Or valencià.
El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.
Poesia[editar | editar còdic]
El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
Entre els poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcís Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá
Narrativa[editar | editar còdic]
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".
Teatre[editar | editar còdic]
El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
Del sigle XVI fins a la Renaixença[editar | editar còdic]
La Decadència[editar | editar còdic]
Renaixença[editar | editar còdic]
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del sigle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.
De la Renaixença a l'actualitat[editar | editar còdic]
Franquisme[editar | editar còdic]
Transició[editar | editar còdic]
Descàrregues[editar | editar còdic]
- Llibres i contes en valencià Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf).
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Autors valencians abans de Jaume I
- ↑ Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
- ↑ Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
- Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
- Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
- Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento
